Ja sabeu que hi han paraules sinònimes: per exemple, batlle (o batle) i alcalde, o refrany i dita. Tanmateix, pot passar que un mot sigui sinònim d'un altre mot en alguns parlars, i que, en altres parlars, aquells dos mots siguin sinònims parcialment. Generalment, quan passa això és que una paraula designa una cosa que és un xic més concreta a comparació de l'altra paraula. A vegades, per a designar aquest fenomen, hom parla de quasisinònims.
Vegem-ne algun exemple: la paraula que va després del nom de pila i que designa el vincle familiar s'anomena cognom (per exemple, El cognom Pintat es troba molt per Andorra). Però a les Illes no en diuen pas així, sinó que en diuen llinatge. Al saber això, un andorrà pot exclamar-se: per a ell, llinatge significa una filiació sobretot noble (El llinatge dels Cardona va ser molt important a l'edat mitjana). Per tant, per a un andorrà, el llinatge és un cognom... només si és noble! Però per a un mallorquí totes les persones tenen llinatge (Es llinatge Ponts es troba molt per Menorca).
Un altre exemple seria el verb estimar. El seu significat general és 'sentir afecte intens (per algú o altres coses, com un país)'. Però en zones com l'Urgell o com el Baix Ebre i el Montsià estimar també significa 'besar, fer un petó' (Au, estima la cosineta, pot dir un pare a un fill menut quan s'acomiaden d'uns parents després d'un dinar: la gent d'altres contrades pot pensar que els dos cosins ja s'estimen de sempre, però aquí estimar vol dir 'fer un petó').
Això dona per a fer un joc en línia!
A les Terres de l'Ebre poden renyar-vos amb uns verbs que, d'entrada, no sembla que siguin de reny. Fixeu-vos-hi: el verb maldar per significa sobretot 'intentar amb molta empenta (una cosa)' (El govern maldava per contenir la inflació, però no se'n sortia). Però al Baix Ebre sentireu a dir coses com La mestra va maldar els xiquets que es portaven malament. Semblantment, el verb clamar significa bàsicament 'cridar (per a demanar una cosa)', però al Montsià significa 'renyar' (La mestra va clamar els xiquets que es portaven malament).
Un altre cas força conegut és el verb escurar, en origen 'netejar rascant', significat que encara es pot trobar (al Camp de Tarragona oireu Escura el plat! significant 'llança les restes del plat (on acabes de menjar) a les escombraries'). En molts indrets (com la Cerdanya, Mallorca, les Terres de l'Ebre i el nord del País Valencià), escurar significa bàsicament 'fregar plats' (amb sabó i tota la pesca). I en altres indrets escurar significa tan sols 'acabar de menjar el poc menjar que queda (en un plat)'.
També hi ha el verb gosar, sinònim d'atrevir-se. Però al sud del País Valencià significa 'gaudir' (Vam gosar molt en aquella festa) i a Mallorca gosar-se significa 'reptar-se, desafiar-se' (Mos gosam, a veure qui guanya una partida d'escacs?).
Finalment, el verb espiar arreu significa 'mirar d'amagat per tal de descobrir alguna cosa (d'algú)' (per exemple, L'avi sempre espiava els veïns a veure què feien). Però a la regió de Girona i a la Catalunya Nord espiar és tal qual sinònim de mirar. Els Sopa de Cabra, a la seva cèlebre cançó El far del sud, diuen que algú S'endú el cartell, arriba a casa i l'espia. A veure si algú espavilat munta un joc en línia amb coses així!