La guerra entre dos diaris esportius de i del Barcelona, Mundo Deportivo i Sport, és un clam i ho sap tothom. Aquest dimecres, però, han decidit barallar-se en superfície, a la vista de la gent.
Sport ha trencat tres codis. El de no picar-se en públic. El de no citar noms i deixar rodar el sobreentès que tothom capta. Per paga, el tercer: no acusar-se directament. Sport qualifica el seu competidor de mentider i manipulador amb totes les lletres. Detallar l'origen d'aquest conflicte subterrani consumiria les dades de la teva tarifa, però no és errat dir que l'arrel de tot és l'embolic cruyffistes i anticruyffistes, aquesta actualització del wagnerians contra antiwagnerians de principis del segle passat (i que el Walhalla perdoni la comparació).
L'arribada de Guardiola i el seu Manchester City ha fet esclatar aquesta rivalitat mediàtica obertament. Sport va posar nom a unes declaracions fetes aquest dimarts per l'entrenador, que al·ludia a Mundo Deportivo sense esmentar-ne el nom. Sport, però, ho especifica:
"Josep Guardiola ha desmentit aquest dimarts rotundament i taxativa una informació de Mundo Deportivo en què s'assegurava que 'el City va intentar emportar-se quatre jugadors del Barça".
Entre els quatre jugadors figuraven Messi i Neymar. Dos paràgrafs més endavant, hi torna:
"Guardiola va afegir: 'sé que tenen bona relació (Mundo Deportivo) amb el president Bartomeu, que li ho preguntin'".
Mundo Deportivo replica poques hores desprès amb una peça titulada "Tots els mèdia que van publicar l'interès del City per Messi i Neymar", on destaquen Sport el primer, a més d'As, El Periódico i Marca. El missatge de fons és molt fi: associar Sport i El Periódico (ambdós del Grupo Zeta) als diaris de i del Real Madrid. Ometen altres diaris que també ho van publicar, com l'italià La Gazzetta dello Sport. També ho han deixat anar per les xarxes:
Todos los medios que publicaron el interés del City por Messi y Neymarhttps://t.co/FQXXesVYf5 pic.twitter.com/jpkQoE2YND
— Mundo Deportivo (@mundodeportivo) 19 d’octubre de 2016
Aquí ha començat l'embolic. Sport s'hi ha tornat en menys de mitja hora replicant directament el tuit de Mundo Deportivo:
ASÍ NO, @mundodeportivo. https://t.co/G30qzmNCOl pic.twitter.com/iGyk02cbjE
— Diario SPORT (@sport) 19 d’octubre de 2016
Després han repetit el tuit directament, per assegurar-se que el veien tots els seus seguidors. Afegia un enllaç a una peça de la seva web titulada: "Mundo Deportivo menteix i manipula". Ui. Els del Grupo Zeta recorden a Mundo Deportivo que quan van publicar que Guardiola volia Neymar i Messi van presentar com a seva la informació, malgrat que procedia d'alguns tabloides britànics. També lamenten que l'esportiu del Grupo Godó hagi tallat la captura de pantalla de Sport de manera que sembla que van fer el mateix que Mundo (Sport sí citava els diaris britànics). En fi, una cosa semblant a una discussió d'adolescents que sempre troben motiu per ofendre's& i mai no volen fer les paus.
La picabaralla ha seguit per les xarxes i el to no era exactament el d'un congrés de mecànica quàntica:
@sport @mundodeportivo PELEA PELEA PELEA @ZOELMARIN97 pic.twitter.com/WHIDLixqj2
— Sofiane Kermad (@Sofian99Kermad) 19 d’octubre de 2016
@sport @mundodeportivo pic.twitter.com/EKrxdpTorF
— (@Barzaboy) 19 d’octubre de 2016
@sport @mundodeportivo pic.twitter.com/U29Z5RIvrd
— Moadinho#Enrique_Out (@anasmoad) 19 d’octubre de 2016
Mundo Deportivo té tirada a menystenir Guardiola quan en parla i a destacar-ne més els fiascos que els èxits. Sport tendeix a fer el contrari. Quan el Barça decidia com resoldre el conflicte entre els seus porters, Bravo i Ter Stegen, i el City va interessar-se per qualsevol dels dos que quedés lliure, els uns ho van vendre com una conspiració del trident exblaugrana de Manchester (Ferran Soriano, Txiki Begiristain i Pep Guardiola) i els altres com l'afortunada solució a un embolic. I així tot. Els editorials sobre el partit d'avui dels seus directors ho expliquen bé. El de Mundo diu: "Guardiola & Soriano: tanqueu la porta", mentre que el de Sport titula: "El barcelonisme alegre venç a l'amargat".
Els dos diaris s'han tocat el crostó sense anomenar-se manta vegades. És part del paisatge esportiu i mediàtic català. El cas de Kevin Gameiro n'és un exemple. El Barça cercava un quart davanter i tenia agullat al francès, llavors al Sevilla. El 16 d'abril de 2016, Mundo Deportivo titula "Gameiro accepta el repte del Barça". Com sempre, no es diu que l'han fitxat, però el sobreentès és aquest: Gameiro ve al club blaugrana. És el clàssic cicle de titulars dels fitxatges en portada: "Interessa Fulano", "Fulano, lligat" i "Fulano, fitxat". Sport, el 24 de juliol següent, presenta una exclusiva: "Acord Barça-Sevilla per fitxar Kevin Gameiro". Al dia següent, Mundo contraataca: "El Barça desmenteix el fitxatge de Gameiro", explicant que "el Barça va negar a MD haver assolit un acord amb el Sevilla pel traspàs de Kevin Gameiro, com va apuntar la tarda d'ahir un mitjà de comunicació català". Un mitjà de comunicació català. Els vells codis. Afegia: "El jugador triat per reforçar la davantera blaugrana és Vietto, com ha anat revelant MD".
Gameiro no va venir al Barça. Vietto tampoc.