Sovint s'ha tingut la idea que l'alta muntanya sempre ha estat verge i que l'home té una tendència natural a viure a la plana. Les recerques en arqueologia que s'han dut a terme des del 2004 al Parc Nacional d'Aigüestortes desmenteixen per complet aquesta interpretació. Ara, una exposició a Esterri d'Àneu, que s'ha inaugurat aquest divendres a l'EcoMuseu de les Valls d'Àneu, mostra la riquesa d'aquestes troballes que obliguen a canviar la nostra idea de la prehistòria catalana: Muntanyes a la Prehistòria. L'arqueologia al Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici.
L'exposició de Esterri d'Àneu.
Fenomen comú a Europa
En els darrers anys les evidències de poblament antic a l'alta muntanya es multipliquen, no només a Catalunya, sinó també a molts d'altres punts d'Europa. La recerca del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici ha estat duta a terme pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Institució Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya. S'han documentat 350 jaciments arqueològics, des de coves ocupades per humans, fins a construccions a l'aire lliure o monuments funeraris, passant per gravats sobre pedra o carboneres (unes dades espectaculars, perquè fins al 2004 encara no s'havia documentat científicament cap resta arqueològica prehistòrica a la zona). L'exposició d'Esterri ha estat comissariada per l'arqueòleg Ermengol Gassiot, qui explica que en aquesta mostra es volen interpretar els vestigis humans més antics trobats al parc, de fa 10.000 anys, i que recull peces de fins fa 3.000 anys.
Eines de pedra de la cova del Sardo. A l’esquerra, fabricades amb matèries primeres del voltant de la cova. A la dreta, ganivets, puntes de projectil i fragments de falç tallades en sílex.
A crestes situades a 2.800 metres d'altitud s'hi troben eines de sílex
L'Ötzi va obrir els ulls als arqueòlegs
La repercussió mediàtica de la troballa el 1991 de l'Ötzi, el cèlebre "home de gel" del Tirol mort fa 5.300 anys per una fletxa a més de 3.000 metres d'altitud, va obligar els arqueòlegs a revisar les seves teories sobre el poblament de l'alta muntanya. Fins aquell moment s'havien fet molt poques excavacions a zones d'alta muntanya, perquè es donava per suposat que no s'hi trobarien restes humanes. Gassiot està convençut que aquesta visió es derivava dels estereotips de la societat industrial sobre les zones de muntanya. Però a partir de l'any 2000 es van multiplicar les recerques en aquests territoris, i de seguida es van fer moltes troballes. La presència humana, al Parc Nacional d'Aigüestortes, és intensa. Els arqueòlegs han trobat, a crestes situades a 2.800 metres d'altura, eines de sílex procedents d'uns 30 quilòmetres de distància (no hi ha sílex, al Parc Nacional), cosa que mostra que les zones avui visitades només pels alpinistes havien estat poblades fa milers d'anys. S'han documentat nombrosos assentaments permanents a una altitud d'entre 2.000 i 2.500 metres d'altitud. I petits abrics rocosos, que actualment només serveixen com a bivacs per als escaladors, havien experimentat una ocupació sistemàtica fa 5.000 anys... De fet, hi ha alguns assentaments humans prehistòrics que han estat habitats durant mil·lennis, amb molta continuïtat.
Documentació d'un mur a l'Abric de les Obagues de Ratera (Espot).
El paisatge del Pirineu no és natural
Sovint es té la idea que l'alta muntanya catalana té uns paisatges naturals que no han estat alterats mai per la mà de l'home. Res més lluny de la realitat. Gassiot explica que l'actual paisatge del Pirineu ha estat conformat, justament, per la intervenció humana: comenta que fa 2.000 anys la majoria dels boscos de la vessant sud del Pirineu tenien un component molt gran de fajos i roures, i que actualment a algunes zones han estat substituïts per pi roig i pi negre; la seva hipòtesi és que la substitució fou produïda per l'explotació forestal a la recerca de llenya. Per altra banda, el fet que el bosc desaparegui avui en dia a una certa altitud, per a Gassiot, és conseqüència de la pràctica de la ramaderia durant un període de temps, que hauria fet retrocedir les zones forestals. Afirma que a Núria hi hauria bosc si no fos per l'acció humana al llarg del temps. Recorda que des de fa uns 5.300 anys hi ha hagut cremes continuades de zones forestals per formar clarianes per a pastures, i que això ha ajudat a configurar el paisatge actual. I afegeix que les ovelles eren animals importats del Pròxim Orient, perquè no hi havia ovins per domesticar a la zona (a l'igual que al Pirineu va arribar-hi de fora el conreu de cereals, també procedents de Pròxim Orient). Gassiot argumenta que en les darreres dècades, amb la decadència de la ramaderia no estabulada, els boscos comencen a créixer a major alçada.
Dolmen de la Cabaneta d'Envall, a la zona d'influència del Parc Nacional.
Coneixements i incògnites
Les restes més antigues localitzades a la zona són del Mesolític, de poblacions caçadores-recol·lectores, però també n'hi ha del Neolític i de l'Edat dels Metalls. Gassiot explica que les proves arqueològiques mostren que les tecnologies dels habitants de l'alta muntanya són "plenament assimilables a les de la gent de la plana del mateix període". La principal diferència és que quan comencen a aparèixer les primeres ciutats a la plana, no hi ha proves d'un fenomen similar a la muntanya. Apunta, malgrat tot, que caldran més exploracions arqueològiques per acabar de verificar aquesta dada. Ara bé, hi ha qüestions que intriguen als arqueòlegs, com el fet de trobar recipients ceràmics del Neolític amagats entre les tarteres. Pensen que podrien haver estat usats com a reserva de menjar, però no exclouen altres hipòtesis.
L'arqueòleg Ermengol Gassiot.
Una revolució que tot just comença
Ermengol Gassiot promet que aquesta exposició només és el principi d'una recerca que ha d'anar encara molt més lluny. Fins al 15 de juliol Muntanyes a la prehistòria es podrà veure a Esterri d'Àneu, i més endavant circularà pels pobles de la zona del Parc Nacional. Però també es divulga aquest coneixement amb rutes sobre prehistòria per Sant Maurici, amb la col·laboració del Parc Nacional, que s'ha involucrat en profunditat en la iniciativa dels arqueòlegs. Però s'ha previst continuar amb les recerques sobre el tema.