El Museu de les Aigües de Cornellà és un centre museístic ben especial. I ho és perquè a la vegada que mostra un patrimoni industrial excepcional, d'un segle d'existència, és un pol de serveis en plena activitat. Des d'aquesta planta s'injecta a la xarxa, cada dia, al voltant del 40 % de l'aigua que arriba a les aixetes dels ciutadans de Barcelona i de la seva àrea metropolitana.

Jardí i museu

Al Museu de les Aigües s'hi accedeix per un gran jardí, un espai acollidor, amb uns immensos cedres, uns petits estanys, que retornen el protagonisme a les aigües, i una gran xemeneia, per on sortien antigament els fums de la instal·lació. Al voltant del jardí, s'hi situen les diferents instal·lacions de l'antiga planta de captació d'aigües: les velles vivendes dels treballadors, les sales de màquines, el vell dipòsit, els pous... El Museu compta amb un magnífic espai de reunions, l'Àgora, que s'ha situat en un antic dipòsit d'aigua reconvertit; ara, amb una magnífica acústica, serveix per a acollir actes culturals i corporatius. L'edifici principal, on se situa el Museu, és una construcció de maó d'obra vista de l'arquitecte Josep Amargós i Samaranch i és un exemple d'arquitectura industrial modernista. Amargós és l'autor, també, d'obres tan emblemàtiques de la ciutat de Barcelona, com l'Hivernacle del Parc de la Ciutadella o la Torre de les Aigües del Tibidabo, on es va situar un dels primers ascensors de l'Estat.

Exterior del Museu. © Arxiu Museu Agbar de les Aigües.

Impecable

Sens dubte els espais més emblemàtics d'aquest museu són la sala de calderes i, sobretot, la sala de l'electricitat. En la primera s'han conservat dues de les sis calderes que, quan es va inaugurar la instal·lació, el 1909, subministraven energia a tot el complex (perquè l'electricitat encara no arribava a Cornellà). També es preserva un fragment de la via amb una vagoneta, de les que s'usaven per transportar el carbó que alimentava la instal·lació. Ara bé, la sala més espectacular, és la sala de l'electricitat. Allà, quatre gegantesques dinamos fornien electricitat per a alimentar les bombes que extreien l'aigua dels pous. Ara, les màquines estan perfectament restaurades, i fins i tot es reprodueix per megafonia el soroll que produïa una instal·lació d'aquest tipus. El pont grua també està en perfecte estat i en dates recents se l'ha usat. Els elements de l'arquitectura modernista estan perfectament cuidats, fins al darrer detall: rajoles, baranes, escales... Als panells situats a la balconada del pis superior, hi ha el quadre de control de tota la maquinària, també en molt bon estat. Més aviat sembla una instal·lació a punt d'inaugurar que una estació de captació i bombeig de fa cent anys. Fins i tot una de les dinamos s'ha restaurat perquè es pugui posar en marxa. Això sí, les sales que en d'altres temps estaven plenes de pols i de fums, ara brillen. Fins i tot les velles eines que exposen en un quadre rellueixen.

Sala de les calderes. © Arxiu Museu Agbar de les Aigües.

Els altres espais del Museu

El Museu de les Aigües vol ser un museu corporatiu, amb voluntat de mostrar el patrimoni de la companyia Aigües de Barcelona, però també aspira a ser un museu temàtic. Per això la part inicial del Museu, l'exposició permanent, és una explicació del cicle de l'aigua i de les peculiaritats de l'aigua. I, més endavant, el visitant pot fer un recorregut pel paper de l'aigua en la història de Barcelona, des de l'antiguitat fins als nostres dies. A la part final d'aquest recorregut s'intenta explicar, de forma molt gràfica i molt simple, les dificultats que representa l'abastiment de la ciutat de Barcelona: la necessitat de tenir dipòsits intermedis per garantir el bombeig, el problema derivat de les oscil·lacions en el consum, el desafiament del control de qualitat, la qüestió de la manca d'aigua en aquesta regió de la Mediterrània... A través de tot aquest circuït es vol que el visitant sigui conscient de fins a quin punt és essencial l'aigua, ja que per ser un bé de tan fàcil accés, a vegades n'oblidem la seva importància estratègica. A la fi de la visita, el públic pot contemplar, des d'un mirador, la Sala de Màquines, on hi ha les bombes que, encara avui, injecten l'aigua del Llobregat cap a les canonades que les encaminen cap a les nostres llars; uns aparells completament digitalitzats que es controlen a distància, des d'un centre de control operatiu. Però al costat de les bombes actuals, en aquesta gran sala sense cap treballador, hi ha les antigues, les que fa cent anys acomplien la mateixa funció, gràcies a l'energia sortida de les calderes de vapor. Tot un encert exposar-les conjuntament.

Exposició permanent del Museu. © Arxiu Museu Agbar de les Aigües.

Sobre l'aqüífer

El Museu de les Aigües, i l'estació de captació i de bombeig estan situats sobre l'aqüífer del Llobregat. De fet, una quarta part de l'aigua que s'injecta des d'aquesta central a la xarxa ve d'aquí mateix, del conjunt de deu grans pous que envolten el Museu, rodejats d'horts. El més antic, del 1905, encara treu avui en dia aigua des de 34,35 metres de profunditat. Però no s'injecten directament a la xarxa: primer passen per la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, on, després de passar per un procés de potabilització, es barregen amb les aigües tractades que han estat captades al riu Llobregat, en superfície, i que tenen pitjor qualitat que les de l'aqüífer. De la potabilitzadora tornen a aquesta central, que les injecta a la xarxa amb destí als dipòsits intermedis, situats a les zones altes de la ciutat.

Anar-hi

Molts barcelonins són reacis a sortir de la seva ciutat per veure cultura. Associen la cultura amb el centre urbà i no pensen que l'àrea metropolitana els pugui aportar res de bo. Aquesta és una bona ocasió per eliminar prejudicis i per comprovar que ben a prop de la ciutat hi tenim un gran cabal de coneixements. Ara bé, aquest és un Museu d'una certa complexitat. En un museu de pintura o de fotografia, el visitant una mica informat pot treure conclusions per sí mateix. Aquí, en canvi, per treure bon profit a la visita és molt recomanable optar per la visita comentada (en la que, a més a més, es sol veure com funciona una de les bombes). N'hi ha cada diumenge, a les 11 h en castellà i a les 12h en català, i s'hi pot accedir amb una entrada normal, sense cost addicional. I si es va en grup es pot sol·licitar una visita guiada a la direcció del Museu (fins i tot es poden acordar visites combinades al Museu i també a la potabilitzadora).