Generalment, els museus solen tenir peces de mida petita, que càpiguen a vitrines. Com a molt, tenen, a l'exterior, una gran peça emblemàtica de grans dimensions. El Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, és un cas completament diferent. És un museu, bàsicament, de trens. Literalment. El seu màxim atractiu és la gran col·lecció que tenen de locomotores a vapor. No n'hi ha dues, ni tres, ni quatre. N'hi ha 24 (a més a més de moltes altres màquines i cotxes, fins a un total de 50). Tot un luxe per als qui estimen els trens. El Museu del Ferrocarril és obert, en horari d'estiu, tots els dies de 10 a 14h30 i de 17 a 20h. El preu de l'entrada és de 6 €, però hi ha descomptes per a certs col·lectius. El Museu és a la plaça Eduard Maristany, a tocar de l'estació de ferrocarril de Vilanova.
Quan es podia viatjar en tren amb tot luxe
Si Vilanova té aquest espectacular museu, en uns terrenys tan extensos a tocar de l'estació, és perquè l'indiano Francesc Gumà i Ferran, el 1878, va fer una gran aposta pel ferrocarril Valls-Vilanova-Barcelona i va decidir crear una gran estació a Vilanova on hi situaria els tallers i les cotxeres de la línia. Econòmicament, l'aposta no podia ser més desencertada: diuen que Gumà va morir a la misèria. Però entre el llegat que va deixar, a més de l'estructura del Museu, cal afegir-hi un espectacular cotxe, procedent de la primera compra que va fer Gumà. És una de les peces estrella de la col·lecció de cotxes antics, que té tot el regust dels trens de les pel·lícules de l'Oest. Però n'hi ha d'altres: hi ha alguns cotxes saló de luxe, utilitzats per les autoritats a principis del segle XX, absolutament espectaculars. També és de gran interés veure la rèplica del Mataró, el primer ferrocarril que va circular a Catalunya, de Barcelona a Mataró. És una rèplica molt fidedigna, que s'anomena el Tren del Centenari, perquè es va inaugurar el 1948, 100 anys després del primer viatge d'aquest històric tren.
Veure i viure el vapor
Les màquines de vapor eren grans... Molt grans. Veure-les en directe és realment impressionant. I si veure'n una ja és tota una experiència, veure'n dues dotzenes, col·locades en semicercle, deixa bocabadat (diuen que aquest museu té una de les majors col·leccions de locomotores de vapor d'Europa). A més a més, aquí les màquines de vapor es poden tocar. Hi ha escales que permet veure la cabina del maquinista des de la seva alçada. I hi ha dies que fins i tot es pot entrar-hi si vas en una visita guiada. La majoria dels mortals no entendran res del funcionament d'aquests monstres mecànics, però sens dubte es deixaran guanyar per la seva impressió de potència. La força de la tecnologia en estat pur.
De l'automotor al Talgo
Tot i que les peces més destacades del Museu són les locomotores de vapor, també hi ha una col·lecció interessant de trens elèctrics i dièsel. En sobresurten uns quants Talgos, que també interessen molt al públic. Sens dubte, la perla, entre ells, és el Talgo II, el primer que va circular realment. Es tracta d'una joia del disseny, amb un interior espectacular, amb un saló digne d'un bar de moda... També hi ha algunes grans locomotores elèctriques, usades als anys 1970, imponents. Al seu costat, l'automotor, el petit tren dièsel de rodalies que va usar-se fins a dates recents, sembla minúscul.
Una taula de control espectacular
Quan el visitant entra al museu, es troba amb una peça espectacular: la taula d'enclavaments que es va usar durant dècades a l'estació de França i que dirigia tots els desviaments i les senyals de tràfic. Es tracta d'un enginy mecànic que mitjançant encaixos garantia que mai dos trens poguessin entrar al mateix espai de via i col·lisionar. No va quedar fora de circulació fins a la remodelació de l'estació de França, quan s'apropaven els Jocs Olímpics de 1992. Una altra de les curiositats del museu és el Dresina IF1, conegut popularment com l'Ou, un petit vehicle elaborat als anys 1940 i que incorporava nombroses peces de cotxe (de fet, duia un motor de Dodge). Era un monovolumen que servia per apropar-se a les vies per a inspeccions o per a tasques de manteniment. Encara funciona a la perfecció, i en determinats dies fa un petit recorregut d'exhibició. Les instal·lacions del Museu també tenen un gran atractiu, perquè reflecteixen l'estructura dels antics tallers i dipòsits ferroviaris, amb un gran hangar semicircular (la Rotonda), el pont giratori, els dipòsits d'aigua usats per alimentar els trens a vapor, l'espai de maniobra dels trens de mercaderies, alguns vehicles usats per al manteniment de les infraestructures ferroviàries...
La clau, la dedicació dels voluntaris
Aquest museu no hauria estat possible sense la tasca dels voluntaris del Museu del Ferrocarril. Van passar-se set anys restaurant el vagó Harlan, una de les joies de la col·lecció. Han passat moltíssim temps documentant-se sobre els diferents ferrocarrils i preparant-los per a la seva exposició... També han estat decisius en la restauració de l'Ou... Inicialment la majoria dels voluntaris eren antics treballadors del ferrocarril, moguts per l'esprit de corps que els caracteritzava. Però cada cop hi ha més gent que s'ha sumat a la iniciativa, moguts per la seva fascinació pels trens. Ara el Museu és en procés de creixement. S'espera que ben aviat entri en funcionament una nova nau, on fins i tot hi ha, ben restaurada, una de les grues que elevaven les locomotores per procedir al seu manteniment. El Museu es complementa amb un espai per als nens, amb joguines de temàtica ferroviària, que permet que ells també tinguin una gran experiència. Aquesta instal·lació també disposa d'un centre de documentació amb un ampli fons sobre ferrocarrils. I ben aviat el Museu del Ferrocarril de Catalunya serà encara més gran.
Més enllà de la tablet
Visitar el Museu del Ferrocarril suposa fer una immersió directa en el món real. Front al coneixement uniformitzador de veure les coses en una pantalla, poder enfilar-se a una immensa locomotora de vapor o a un cotxe Harlan de luxe suposa disfrutar d'una experiència física, sentir-se protagonista d'una història. A Vilanova un pot sentir-se, per un moment, un ferroviari, un ministre de principis de segle XX movent-se com un patxà pel territori o un passatger d'un dels trens de l'antic Oest. Una vivència que val la pena, especialment per a tots aquells que senten fascinació pels trens. És per això que és recomanable optar per la visita guiada, que permet accedir a espais i informacions que amb una altra visita no serien possibles.