Una germana és un tresor. O era una amiga? Si la teva germana és la teva amiga, serveix la dita. Però i si la teva germana és la teva amiga, és un tresor, i a la vegada és una autèntica putada que sigui la teva germana? El llinatge és una arma de doble tall. Irma ha d'estar fins als mateixos que li diguin "ets el germà de". Però ser la germana de, d'Alba, Alba Farelo (Bad Gyal) concretament, no sembla una llosa per a ella. "Estic creixent todavía, vull fer els passos de l'Alba", canta a Bona vida. En realitat, amb Bad Gyal l'únic que comparteixen és que s'expressen amb cançons. Ni canten, ni escriuen igual. Musicalment estan als antípodes. Irma gasta un llarg alè impropi d'algú tan precoç, una mirada molt més narrativa que la de la seva germana. Un gir molt copernicà ha de donar la seva carrera per veure-la fent trencapistes inspirats en música caribenya. De fet, ha començat a estudiar al Taller de Músics.
En realitat, amb Bad Gyal l'únic que comparteixen és que s'expressen amb cançons. Ni canten, ni escriuen igual. Musicalment estan als antípodes
Mushkaa (2004), així es fa dir a les llars de rimes, és set anys més jove que la seva germana. Però té una veu a què –tenint moltes altres virtuts ella– no aspira la Bad Gyal. Analitzant debuts, els camins de les cançons d'Irma Farelo en només uns mesos han trobat una personalitat marcada. D'una base carrinclona, una de tantes de YouTube en Res kla, a la tremenda veritat de Los 15 (ps estás triste). Sempre amb "elles" a l'imaginari: "A la meva generació, l'homòfob és el tonto del grup", deia a El Periódico. Més enllà de nois o noies, la clau de l'addicció que provoca es troba la seva manera d'escriure: malson d'un lingüista i paladí de la postmodernitat, combina idiomes vehiculars (el català i el castellà), afegint un món propi a cop de slang. És capaç de donar-li musicalitat fins i tot a un cop de porta. Crea i trenca rimes, es basa en l'assonància i trampeja amb les estructures. És bona rapera. Per això va ser al Maleducats, festival totxíssim de Lildami i que va acollir el top del top (Bizarrap o Paulo Londra, entre d'altres).
És capaç de donar-li musicalitat fins i tot a un cop de porta. Crea i trenca rimes, es basa en l'assonància i trampeja amb les estructures. És bona rapera
No hi acostuma a haver marmites a les cases. En la dels Farelo n'hi havia dos, que sapiguem. Cal veure cap a on tiren Paula, Bruno i Greta. En la del dancehall va caure l'Alba. Amb la del rap dels noranta va topar l'Irma, que ha trobat el seu espai en l'escena que els millennials no entenem. Hereus del Beat o Flashy Ice Cream (amb qui ha col·laborat). És l'escena autènticament de risc avui dia: desintoxicada del cuelgue per l'autotune, de llibretes d'espirals i bolígraf, obsessió pel lèxic precís, ajaguda en un llit de beats gruixuts. Alguns zeta estan buscant en el record del rap dels seus pares, el de fa trenta anys, saltant-se —ja era hora— el paradigma del sincopat.