Músics per la Llibertat i Òmnium Cultural han omplert la plaça d'Espanya de Barcelona amb 10.000 músics i cantaires per tal de reivindicar la llibertat dels presos polítics. Els participants han mostrat el seu suport als presos i han protestat pel 155 amb crits de "llibertat".

Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, ha fet unes declaracions abans de l'acte en què ha destacat que 10.000 músics canten per la llibertat dels presos polítics a causa d'una "vergonya democràtica" en un país on, "mentre la ultradreta campa en plena llibertat, tenim deu homes de pau a la presó". Mauri ha agraït als participants el fet de posar la música al servei de la llibertat. Ha destacat que "la música es diàleg", i ha afirmat que davant un estat espanyol sord "seguirem construint un país lliure". Finalment, ha conclòs que "la solidaritat dels catalans enderroca murs".

El concert ha estat integrat per sis peces: Sant Martí del Canigó, de Pau Casals; El cant de la senyera, de Lluís Millet i Joan Maragall; L'estaca, de Lluís Llach; l'himne d'Europa, de Beethoven i Schiller —en la versió catalana de Joan Maragall—, i, per acabar, Els segadors.

El primer tema, Sant Martí del Canigó, estava dedicat a Pau Casals, que el va compondre el 1943 quan era a l'exili a França inspirant-se en Canigó, de Jacint Verdaguer. A continuació, una cançó que no pot faltar a cap encontre coral: el Cant de la senyera, la peça que es va compondre per a l'estendard de l'Orfeó Català i que ha esdevingut tot un himne a la bandera catalana.

Les veus han guanyat protagonisme amb el cant de L'estaca, de Lluís Llach, que ha estat seguit per un tema també popular del mateix cantautor: Viatge a Ítaca.

L'himne europeu, de Beethoven —conegut tradicionalment en el món coral català com a Cant de joia, amb lletra, en aquest cas, de Joan Maragall—, ha estat la peça triada, en la versió catalana, per fer arribar fins a les autoritats europees el missatge dels assistents.