El CaixaForum inaugura aquest divendres l'exposició Músiques a l'antiguitat, que arriba a Barcelona de la mà del Museu del Louvre i del Museu del Louvre Lens. En aquesta mostra se'ns mostren 373 peces, d'una vintena d'institucions museístiques, moltes d'elles d'una extraordinària qualitat, que ens mostren  la importància de la música a Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Algunes d'aquestes peces són molt delicades i per primera vegada surten del seu museu d'origen.  A més a més d'una col·lecció impressionant d'instruments musicals, rescatats en excavacions arqueològiques, el CaixaForum presenta també nombroses obres d'art amb motius musicals i elements rituals amb connotacions musicals. Aquesta exposició es podrà veure a Barcelona fins al 6 de maig, i posteriorment passarà al CaixaForum Madrid.

Pintor de Berlin, àmfora: citarista, c. 480-470 aC. Àtica, Grècia. Argila. Musée du Louvre. © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Hervé Lewandowski

Exposició d'allò que ha desaparegut

El gran desafiament dels comissaris era explicar la música de l'antiguitat, quan en realitat no podem reproduir realment la música d'aquell temps (tan sols queden unes poques notacions, molt incompletes i difícils d'interpretar, de Mesopotàmia i de Grècia). La música del passat potser no tornarà a sonar mai més; però malgrat tot, Sibylle Emerit, una de les vuit comissàries de la mostra, ha explicat que la música "Deixa moltes traces", que s'han pogut aconseguir a través de l'arqueologia, de l'art, de la numismàtica, de la literatura... Algunes de les peces que es mostren són molt il·lustratives, i d'una gran bellesa. Hi ha un bellíssim sarcòfag egipci i un de romà, molt ben conservats, amb decoracions amb motius musicals. Es mostren diverses tauletes mesopotàmiques amb himnes; algunes d'elles inclouen anotacions sobre com interpretar-los i han ajudat a tenir una idea de com eren els sons de l'època. Entre les peces iranianes, destaca l'estela del rei Melixipak, de l'època cassita, dels voltants del segle XII aC. En magnífic estat de conservació s'exposa un mosaic procedent de Vincennes amb una representació d'Orfeu. I tot i que són més conegudes, també són espectaculars les belles ceràmiques gregues amb temàtiques musicals i les figuretes.

El rei Melixipak i la seva filla amb una arpa davant de la deessa Nanaia, 1186-1172 aC. Susa (Iran). Calcària. Musée du Louvre. © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: René-Gabriel Ojéda.

Els instruments

Però sens dubte allò que més impressiona de Músiques a l'antiguitat és la col·lecció d'instruments musicals. Hi ha nombrosos sistres (una mena de sonalls), molts d'ells egipcis i amb fantàstiques decoracions, especialment de les deïtats Bastet i Hathor. També es troben cròtals, antecedents de les castanyoles actuals, amb formes molt originals. A les vitrines s'hi exposen diversos jocs de címbals (platerets), de diferents orígens i èpoques (de fet, l'exposició documenta que els instruments van superar, sovint una àrea cultural determinada i van viatjar grans distàncies, fins al punt que és impossible de verificar el seu origen). Sorprén, per la seva delicadesa i pel seu bon estat de conservació, un petit timbal egipci, dels que portaven els músics penjats al coll. I és impressionant una arpa egípcia, dels voltants del 1.500 aC, calcada de les que usen a l'actualitat al Gabon i a la Guinea Equatorial per al culte sincrètic del bwiti.

Grup de figuretes conegut com a «Concert d’Egina», Segle III aC. Argila pintada. Musée du Louvre. © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: © Anne Chauvet.

Més que oci

Els comissaris han volgut deixar ben clara l'amplitud dels camps que cobria la música a l'Antiguitat. No només podia ser una oportunitat d'oci, com a l'actualitat, sinó que també tenia una clara funció ritual (fins i tot acompanyava els sacrificis), i també política. A Mesopotàmia i a Roma la música era al servei del monarca i servia com a instrument de diferenciació social. Però també servia per transmetre ordres a la batalla, entre els romans. A més a més, la música, especialment al món greco-romà, era vinculada al poder de seducció, no només des del punt positiu, com en el cas d'Orfeu, que fins i tot domesticava les bèsties salvatges amb el seu instrument, sinó també en personatges amb un caràcter molt més negatiu, com en el cas de les sirenes, que amb els seus cants fascinants portaven els mariners a la destrucció en guiar-los cap als trencants. En canvi, en el cas egipci, el concepte de la música era molt diferent: el silenci era sinònim de mort, i el so de vida, i per tant la música es practicava per infondre la vida i apartar la mort. I per això mateix els motius musicals eren freqüents a tombes i sarcòfags.

Estela: el cantant cec Djedkhonsouioufankh tocant l’arpa davant del déu Ra, 1069-664 aC. Tebes, Egipte. Fusta pintada policromada. Musée du Louvre. © Musée du Louvre, dist. RMN-GP. Foto: Christian Decamps.

La falsa trompeta

La mostra intenta també recuperar la història del coneixement contemporani de les músiques de l'Antiguitat, mitjançant els primers estudis sobre la notació antiga al segle XIX, però també amb la divulgació del que sabíem de la música al món clàssic a través del cinema, l'òpera, el còmic... Ara bé. Els coneixements sobre el tema no sempre han estat molt precisos, perquè alguns dels instruments s'han trobat incomplets o molt deteriorats. Per això, la mostra també recull la història de la trompeta "egípcia" de Verdi. Verdi va voler que a l'estrena de l'òpera Aida s'utilitzessin reproduccions molt fidedignes dels instruments musicals de vent de l'Antic Egipte. Però va haver-hi una confusió, i es va prendre una llarga pota d'altar, que havien desenterrat els arqueòlegs, per una trompeta. D'aquí en van sortir les imatges de les llargues trompetes que sovint apareixen a representacions de l'Antic Egipte (com les dels còmics d'Astèrix).

Arpista, 2000-1800 aC. Eixnunna, Iraq. Terracota. Musée du Louvre. © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Franck Raux.

Viatge al passat

En la presentació de l'exposició, Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundació "la Caixa", ha afirmat que aquesta exposició, i les activitats que li estan associades, constitueixen una forma d'apropar-se a les cultures llunyanes en el temps mitjançant temes transversal (com es fa també a Agon!, una altra de les exposicions que es mostren al mateix Caixaforum, dedicada a l'esport a la Grècia clàssica). I el resultat ha estat possible gràcies a un treball en equip de 8 comissaris, de diferents disciplines. Sibylle Emerit ha explicat que és la major exposició que s'ha fet mai sobre el tema, i la primera que aborda alhora les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma (i ho fa de forma integrada, temàtica, i no pas cronològica ni geogràfica). Emerit ha donat a conèixer, a més a més, que algunes de les peces que avui s'exposen no havien estat mai vistes del públic i que tan sols havien estat a l'abast dels especialistes. Aquesta exposició va vinculada a un projecte de recerca que encara està en marxa i que ha permés ampliar el coneixement que tenim de la música a les cultures antigues; per exemple, s'ha fet un minuciós estudi d'un gran instrument romà (un cornua extret de les excavacions de Pompeia), que ha permés documentar les tècniques de fabricació d'aquest instrument i recuperar el seu so original.