L'assagista i crític literari Nadal Suau (Palma, 1980) s'ha alçat amb el 51è Premi Anagrama d'Assaig amb un assaig sobre el món del tatuatge que intenta analitzar per què els humans ens tatuem a través d'un estil personal i genuí, i amb una prosa imaginativa en el qual conflueixen la història, la filosofia, l'art i l'amor. Es tracta d'un llibre que parla del tatuatge, però també, i sobretot, que també parla sobre la vida i els moments vitals de cada un, entenent el tattoo com una absoluta festa. Curar la piel és un viatge al passat, una mirada al present i una radiografia del temps que ens acompanya. "El llibre té molt que veure amb el pas del temps i com impacta en les persones i les comunitats, i en com la cultura del tatuatge té alguna cosa que ensenyar-nos sobre el ritme lent que permet habitar el temps a una velocitat humana, i amb una vinculació i unes lleialtats a escala humana", ha valorat l'autor, a la roda de premsa que s'ha celebrat a l'Hotel Condes de Barcelona. L'obra arribarà a les llibreries el proper 25 d'octubre.
La inquietud de Josep Maria Nadal Suau va començar ja arribada la trentena, després de tatuar-se per primera vegada. "Jo vaig començar a tatuar-me a una edat relativament tardana, en algun punt de la trentena; buscava algun segell físic que acabés de tancar un procés de canvi vital", ha explicat l'autor. A partir d'allà, i d'una relació estreta amb el seu tatuador, Nadal Suau es va endinsar en la cultura del tatuatge i les preguntes van començar a endinsar-se al seu cap. Per què estic repetint els patrons? Per què em tatuo? Per què els primers tattoos són més rebuscats que els últims? Què m'impulsa a tatuar-me? Qüestions personals però universals per entendre, en definitiva, per què una pràctica tradicionalment relegada als entorns marginals o a col·lectius concrets, amb orgull de grup o classe, s'ha posat sobiranament de moda. A tall d'anècdota, l'autor ha explicat que se li va ocórrer aquest llibre fa sis anys, i que quan va comentar la seva idea amb l'escriptora Laura Fernández, li va dir: "seria una gran idea per a un Premi Anagrama". Voilà.
L'estructura del llibre s'unifica a través de cinc tatuatges dibuixats a la pell del mateix autor del llibre, i cadascun d'ells li obre la porta a preguntar-se una cosa diferent i compartir-lo amb el lector. L'ego, la vanitat, la cultura individualista i la idea de la construcció d'un mateix com a marca i producte són temàtiques presents a l'obra, així com les seves estretes contradiccions. "Fins a quin punt algú de la meva classe és la persona adequada per portar tatuatges? No l'estem gentrificant?", ha reflexionat. En les seves pròpies paraules, el primer atractiu o problema de tatuar-se és el mateix conflicte amb els pares, i com s'arriba a un pacte amb ells. En aquest context, i en aquesta lectura sobre la pròpia vida, Nadal Suau també ha filat un diàleg impossible amb el seu pare, que va morir durant la construcció del llibre, i que també deixa entreveure la relació entre el cos i les cures. "Escriu el llibre com a escriptor i com a tatuat, però també com a fill escriptor i fill tatuat", ha valorat Daniel Rico, part del jurat. A més, la idea del tatuatge com a ritu també es planteja en la narració assagística de l'escriptor, que reflexiona sobre un cert retorn a l'arrel primitiva.
Aquest llibre és una festa; encara que no t'agradi el tatuatge, és una celebració que celebres que se celebri
El tatuatge vist com una cosa antimoderna, creativa, però artesanal al cap i a la fi, és una de les bases que es pot entreveure al llibre. Aquest jeroglífic gràfic que tan naturalitzat tenim en la nostra època però que es remunta a una concepció identitària i manual gairebé mil·lenària, encara que ara s'hagi gentrificat i sigui sinònim de poder adquisitiu. "És un llibre antiacadèmic i una reflexió literària que defuig els binarismes i els significats del diccionari per centrar-se en la simbologia i els entorns", ha valorat Rico. En les seves paraules, "aquest llibre és una festa; encara que no t'agradi el tatuatge, és una celebració que celebres que se celebri".
L'any passat, el 50è Premi Assaig d'Anagrama va ser per a Josep Mª Fradera. En aquesta edició 2023, l'editorial ha rebut un total de 113 originals procedents de 15 països, i només vuit han passat a la fase finalista. El guardó està dotat amb 10.000 euros, convocat amb caràcter anual. El jurat està compost per Jordi Gracia, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Zafra i les editores Silvia Sesé i Isabel Obiols.
