No, així de primeres, no. A tot estirar, n'hi ha que compleixen la seva comesa, però bones i de Nadal és com parlar de salut i radioactivitat. Sr. Scrooge, el tipus fumut de Conte de Nadal (Charles Dickens, 1843), no caminava tan desencaminat: el Nadal tufeja a redempció i a turbocapitalisme —això igual no ho deia Scrooge-, pel que res massa digne no pot sortir d'ella. Ni en català, ni en castellà, ni en sòrab.
El Nadal tufeja a redempció i a turbocapitalisme —això igual no ho deia Scrooge-, pel que res massa digne no pot sortir d'ella. Ni en català, ni en castellà, ni en sòrab
Passa una mica com amb els temes de l'estiu... Les cançons de Nadal tenen unes característiques (i poc més que les una): n'hi ha tradicionals (les que es toquen o es tocaven amb l'Anís del Moo), per cantar en companyia i, després, n'hi ha modernes. Les que circumstancialment parlen sobre el Nadal (o altres danys col·laterals, com els terribles sopars d'empresa dels quals Jordi Ganchitos ha fet mofa en el seu últim single), o comercialment es publiquen per aquestes dates, ensenyament de Maria Carey.
De tots els grups, el pitjor, és el segon: sucre en sobre per a diabètics. En aquesta marmita de cotó fluix de sucre hi ha els clàssics. El que serien crooners als Estats Units, versions jazzie de peces tradicionals, aquí són Quan somrius (col·lectiva) o Jo voldria que tot l'any fos com Nadal (Glaucs). Moltes d'elles recollides en recopilatoris com Altres cançons de Nadal de la discogràfica Música Global. Lletres que el Xat GPT et milloraria en la primera petició, però que compleixen amb el seu objectiu: fins i tot algú que no sap tocar la guitarra, les pot xampurrejar. Digui's la televisiva Aquí és Nadal i estic content de La Pegatina, campanya de TV3 i Catalunya Ràdio el 2010. Semblant efecte a la d'aquesta El Nadal més tropical de Gertrudis.
Afortunadament, s'han anat pujant al carro de les cançons nadalenques d'altres. Altres de menys baladistes. Més contacontes, com l'Un camell d'Orient o El 25 de gener dels Manel. O més trash, com El caganer que va unir a el bo i millor de la cultura catalana: Albert Pla, Estopa, Gerard Quintana, Quimi Portet, Manel i Joan miquel Oliver; un cus-generacions humorístic i molt vàlid per al gènere, o encara més trash, com el Bon Nadal de la P.A.W.N. Gang. El gènere, com queda palés, és ample; també hi caben bèsties de l'americana com Camins de ronda (Joana Serrat) o les castanyoles marcianes de Guille Milkyway (La Casa Azul), Los Anillos De Alcyone. Ja posats, parlant d'éssers extraterrestres, afegir el Son los padres d'Astrud.
També s'ha publicat un pupurri de temes divertits —i amb una mica més de mala llet a les bases— sota el nom Nadal a 10 bandes (Vol. 4). Grups com Fetus, Chaqueta de Chándal o Les Salvatges li donen un altre aire al Nadal. Menys solemne, menys caspós
Aquest any hi ha, com cada any, novetats sobre això. La més notable la de les germanes Nedderman, Judit Neddermann i Meritxell Nedderman, que han fet un disc lleuger: Present; d'arranjaments bufons que, genial per a aquesta llista, parla del Nadal. També s'ha publicat un putpurri de temes divertits —i amb una mica més de mala llet en les bases— sota el nom Nadal a 10 bandes (Vol. 4). Grups com Fetus, Chaqueta de Chándal o Les Salvatges li donen un altre aire al Nadal. Menys solemne, menys caspós. Com al seu dia van cantar també Love of Lesbian en Villancico para mi cuñado Fernando.
També La banda del pati ha aportat els seus temes de Nadal. The Tyets han publicat un disc amb disset cançons, fruit de la col·laboració de 33 artistes. L'àlbum es titula Nadal mix 2023. I ve amb polèmica (almenys per a Juliana Canet i els seus companys de Que no surti d'aquí): I Julieta? Doncs a casa seva, passant la vergonya com pot o gravant una fantàstica Gallery Session com la seva última LOKURA. S'entén. Perquè, en general, les cançons de Nadal, més enllà dels loles, de les rialles, són una taca en el currículum. Ja ho deia el Sr. Scrooge: els bons propòsits, també per Nadal, són els pares. Bé, això tampoc no és seu. És de Chaqueta de Chándal. Es caurien bé.