La Fundació Joan Miró i la Caixa han presentat avui la setena edició del Premi Joan Miró (que es convoca cada dos anys). El jurat ha volgut destacar l'artista índia Nalini Malani pel "seu llarg compromís amb els silenciats i els desposseïts d'arreu, especialment amb les dones, a través d'un treball artístic complex basat en instal·lacions immersives i en una iconografia personal on convergeixen el coneixement profund de les mitologies antigues i la denúncia decidida de les injustícies contemporànies". Malini rebrà els 70.000 euros del premi, atorgat per la Caixa, i aquesta es farà càrrec d'una exposició monogràfica sobre l'artista, que s'inaugurarà el 2020 (i que més tard s'exhibirà al Museu Serra Alves d'Oporto). Serà la primera vegada que aquesta artista fa una exposició a l'Estat espanyol. En la darrera edició, aquest premi va ser per a l'artista algerià Kader Attia, que va organitzar una exposició de clar caràcter anticolonial.
Obra per a la gent
Malani fa un art molt contemporani, però alhora es preocupa que l'art arribi al màxim de gent. Per això ha explicat, en la presentació del premi, que ha incorporat el teatre a la seva obra, però també la performance, l'animació, les ombres xinesques i la música, per tal d'arribar al màxim de gent. En les seves obres recorre a la il·luminació, el so i la imatge per tal d'aconseguir sensacions immersives. Té la voluntat de connectar amb l'art més popular.
Miró va ser el meu far
Nalini Malani, In Search of Vainshed Blood (A la recerca de la sang desapareguda), 2012. Representació en vídeo monocanal, 11:24 min. Col·lecció: Stedelijk Museum, Amsterdam. Foto: Nalini Malani.
Una admiradora de Miró
Malini va conèixer Joan Miró, personalment, a París, el 1974, i es va quedar fascinada per la seva obra. No va ser deixeble seva, perquè quan el va conèixer, ella era estudiant i ell ja era un artista molt reconegut. Però assegura que l'obra de Miró la va marcar molt, i que el pintor català va ser "el seu far". Afirma que en va copiar part del llenguatge artístic (i posa com a exemple l'ús de les superposicions). Per a Malini, Miró és un artista amb un estil molt oriental, molt asiàtic, en què el predomini són les línies verticals. És per això que s'ha sentit especialment emocionada per haver obtingut aquest premi.
Medeamaterial, 1993. Obra de teatre experimental en col·laboració amb Alaknanda Samarth, Goethe-Institut / Max Mueller Bhavan, Bombai. Foto: Nalini Malani.
Hereva de maig del 68
Malini va instal·lar-se a París el 1970, quan encara era ben viva l'empremta de maig del 68. I va estudiar a la Sorbona, amb destacats intel·lectuals de l'època com Lévi-Strauss o Noam Chomsky. Va ser amb ells que la jove Malini va implicar-se en moltes reivindicacions que li marcarien la vida: l'alliberament sexual, la lluita contra les desigualtats... Moltes de les seves obres girarien al voltant d'aquestes temàtiques, o d'altres molt reivindicatives, com el feminisme o l'ecologia. Però després del 2008, també ha denunciat les polítiques dels Estats Units... Però, a més a més, pel seu origen les seves obres també estan molt vinculades a l'experiència històrica índia (l'empremta colonial ha estat analitzada en la seva obra, també). Malani va néixer a Karachi el 1946, però que va haver de fugir a Bombay en el moment de la independència, i el drama de la partició entre l'Índia i el Pakistan i la posterior cursa d'armament nuclear entre els dos països asiàtics li ha provocat una reflexió contínua, que apareix en les seves peces. Algunes de les seves obres versen sobre la sang dels innocents, els morts en els disturbis de la partició, i d'altres tornen al tema del drama nuclear. Darrerament, Malani també ha volgut manifestar la seva oposició al moviment hinduista, "que vol uniformitzar tota l'Índia, un país on abans hi havia molta tolerància. Ja sabem com és el feixisme", ha declarat amb contundència.
Nalini Malani, Ubu Roi, 2018. Instagram Notebooks, animació stop-motion monocanal, so. Foto: Nalini Malani.
Una exposició molt barcelonina
Malani no havia exposat mai a l'Estat espanyol, però s'ha mostrat decidida a organitzar una gran exposició a la Fundació Miró el 2020. Ha avançat que li encanta aquest edifici, i que li agradaria que cada espai tingués una obra especial, en la línia de muntatges seus anteriors (una mena de retrospectiva). Però ha apuntat que li agradaria que aquestes obres no estiguessin aïllades, sinó que fossin connectades mitjançant poemes i fotografies, "com si fos una novel·la". Marko Daniel, president de la Fundació Joan Miró ha aprofitat l'ocasió per destacar que l'art de Malani és una eina per a la pau (tal i com ho havia defensat repetidament Joan Miró). Per la seva part Elisa Durán, directora general adjunta de la Caixa, ha destacat el bagatge moral de l'obra de Malani, i ha celebrat que, per fi, es pugui veure a aquesta ciutat.
Nalini Malani, In Search of Vainshed Blood (A la recerca de la sang desapareguda), 2012. Vídeo / teatre d'ombres de sis canals amb pintura inversa sobre cinc cilindres, so. Vista de la instal·lació: Nalini Malani: The Rebellion of the Dead - Part II (Nalini Malani: La rebel·lió dels morts - segona part), Castello di Rivoli - Museo d'Arte Contemporanea, 2018. Foto: Castello di Rivoli - Museo d'Arte Contemporanea, Ranabir Das, Bombai. Col·lecció: Burger Collection, Hong Kong.