Les flors més belles sempre brollen del formigó. Grans il·lustradors de l’actualitat han destacat en el còmic i el manga, un sector artístic molt hermètic, des de la perseverança i el talent, com l’il·lustrador multipremiat Naoki Urasaka. L'autor de Yawara!, Monster i 20th Century Boys va ser un d'aquells dibuixants que van sobresortir contra els titans de la seva època, com Osamu Tezuka, creador de la mítica sèrie Astro Boy. Amb més de 140 milions d'exemplars de les seves obres, el mangaka parla de la seva reconeguda carrera amb nostàlgia. "Al meu jo més jove li diria: Fes el que vulguis, però fes-ho bé!", somriu Urasawa, qui va visitar Barcelona com a convidat d'honor i autor del cartell de la 30a edició del Manga Barcelona. Després de 32 anys des de la seva primera visita a la ciutat durant les Olimpíades del 1992, Urasawa torna amb l'esperança d'infondre, de nou, la reivindicació de la seva generació. "En aquella època, quan vaig començar, hi havia menys revistes i menys plataformes per publicar. A més, grans noms com Osamu Tezuka o Takao Saito encara publicaven, cosa que dificultava que els nous autors trobessin el seu espai", confessa el japonès. No obstant això, creu que aquelles dificultats van enfortir el seu treball i el dels seus coetanis, com l'autor de Bola de Drac, Akira Toriyama. "Teníem un esperit rebel: volíem canviar el món del manga i renovar-lo", assenyala. Explica que els temps van canviar i que el mil·lenni imminent va despertar una necessitat d'obertura en alguns artistes japonesos. Les Olimpíades de 1992 a Barcelona van ser un punt d'inflexió en la trajectòria d'Urasawa, qui va quedar fascinat pel modernisme gaudinià. La seva obra és, sovint, un reflex del mar de Barcelona, dels seus edificis i la seva gent.
El component humà
Del suspens fins a la distopia, l'autor japonès ha transitat per diversos gèneres, sempre a la recerca del "component humà". "El drama humà és molt important en la meva obra", respon amb seguretat el mangaka. Detalla que fins i tot en Pluto hi ha aquesta inquietud. "Fa que et qüestionis més ‘què és ser humà’, si aquesta es defineix per la tristesa i l'empatia que els robots semblen començar a sentir", detalla. Acompanyat per un seguici d'editors, el mestre es va interessar pels artistes incipients. "Crec que ara hi ha més oportunitats per als joves", assegura Urasawa. Una llarga cadena generacional d'autors ha permès que molts d'aquests il·lustradors joves tinguin oportunitat per publicar la seva obra. Els ritmes de treball al Japó requereixen una publicació setmanal de les principals sèries de manga, fet que provoca que la càrrega de treball estigui repartida en un equip format pel mangaka principal i els seus assistents. L'anomenada "pedrera d'assistents" és un espai imaginari on els autors emergents fan els seus primers passos.
"Si el mangaka que està treballant amb tu creu en tu, et dona un cop de mà. Un dels autors per als quals treballava d'assistent em va recomanar", detalla Juan Albarrán, il·lustrador que va emigrar des de Barcelona al Japó perquè va trobar l'oportunitat de dedicar-se al manga. Va començar la seva carrera com a entintador per a l'editorial nord-americana DC Comics a La Lliga de la Justícia i Escamot Suïcida. Després de ser assistent de diversos autors, el 2022 va publicar la seva primera sèrie, Matagi Gunner, a la revista Morning de Kodansha. Matagi Gunner, que publica a casa nostra Norma Editorial, compta amb 9 volums i s'ha convertit en una sèrie força esperada pels lectors, els quals, atrets per l’autor, no eren habituals del manga. "Són pocs els mangakas al Japó que no han estat assistents abans", conclou Albarrán.
Nosaltres teníem rebel·lia, tanmateix, aquest esperit crec que no és tan fort en els joves d'ara
Si ja són poques les oportunitats per als autors incipients japonesos, els internacionals no tenen res a fer. No obstant això, comptades excepcions tenen el valor de perforar la indústria japonesa. L'autora valenciana Ana Oncina, el 2024, va rebre el segon premi de l'International Manga Award del Japó pel títol Just Friends publicat a Planeta Manga. Oncina va visitar el Japó per assistir a la cerimònia de lliurament i es va presentar davant diverses editorials nipones. "És un altre món", confessa ella amb una brillantor especial als ulls. "Jo no tenia expectatives. Més de 600 obres s'havien presentat al premi. Així que vaig decidir ser fidel a mi mateixa i crear una història per poder-la gaudir", opina l'autora valenciana. Juntament amb ella, la il·lustradora Ana C. Sánchez va aconseguir el bronze en el mateix premi amb la seva obra Limbo, que un any abans havia estat guardonada com a millor manga espanyol. "El tiratge i la visibilitat del premi es van fer notar molt", detalla Sánchez.
Tot i que la "pedrera" ha augmentat, juntament amb les oportunitats, Naoki Urasawa és escèptic. "Nosaltres teníem rebel·lia, tanmateix, aquest esperit crec que no és tan fort en els joves d'ara", lamenta el mestre. Considera que per aquest motiu ha d'educar des de l'exemple i continuar donant el millor de si mateix, per motivar els seus successors. En els lectors i il·lustradors catalans confia part d’aquesta rebel·lia. Creu que el talent emergent floreix des de les escletxes de l'asfalt; no obstant això, a vegades necessita ajuda per brollar. Ara la llarga cadena ha arribat a incloure noms de casa nostra. Urasawa va ser un dels primers autors a obrir camí. Per sort, no serà l'últim.