Curs de feminisme per microones, de Natza Farré (Ara Llibres) fa una abrandada defensa de les dones, partint de la base que la nostra societat està molt lluny d'assolir la igualtat entre homes i dones. Per la seva banda, Fanbooks ha publicat Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie, una de les més destacades escriptores africanes actuals. Es tracta d'un petit llibres en què l'autora africana fa una denúncia de la situació de les dones, a nivell mundial. Dues obres que ofereixen dues visions complementàries del feminisme actual; de fet, l'obra d'Adichie és un dels referents que usa Farré en el seu llibre.
Un país que no és el que hauria de ser
Natza Farré, a Curs de feminisme per microones, empra contínues anècdotes del seu dia a dia per denunciar que vivim en una societat sexista, en què s'està molt lluny d'assolir-se la igualtat entre dones i homes. Per exemple, explica: "Si la majoria d'homes es queixessin que els canviadors de bebès dels lavabos públics estan sempre al lavabo de les dones, estigueu ben segures que hi hauria canviadors de bebès a tots els lavabos públics". Però els canviadors de nadons només són un dels elements que analitza Farré, a partir d'allò que qualsevol pot veure pels carrers de Catalunya. També es fixa en les joguines diferents per a nens i nenes, les revistes "femenines" que reforcen els estereotips sexuals, les preguntes sobre la vida privada a les dones professionals en els mitjans de comunicació, els acudits masclistes, les lletres sexistes de les cançons de moda, les definicions discriminatòries del diccionari... És un llibre escrit amb ràbia, i que reivindica la ràbia que produeix la injustícia com a eina per canviar el món.
Col·loquial
El llibre de Farré s'adreça directament al lector, en segona persona, amb un llenguatge extremadament planer, amb molta ironia i orientat cap a la recerca de complicitats. Inclou, fins i tot, un qüestionari per al lector, en què vol obligar-li a reflexionar sobre les relacions entre homes i dones. Per exemple: "Thas aprofitat mai, com a dona, de la tetosterona masculina per fotre't un bon sopar? T'has sentit malament per fer-ho?"; "Podem triar entre cuidar els nostres fills i la nostra vida laboral i personal?"... Farré tracta de fer un llibre molt àgil, i per això combina el discurs més general, amb una sèrie de quadres sobre casos concrets, en la seva majoria molt punyents. Tot una reivindicació de que, en la nostra societat, encara hi ha molt que fer, respecte als drets de les dones.
Feminisme arreu
Chimamanda Ngozi Adichie és una escriptora nigeriana resident als Estats Units, que es va fer molt famosa amb les seves novel·les Purple Ibiscus (2003) i Half a Yellow Sun (2006). El 2012 va publicar en anglès Tothom hauria de ser feminista, l'obra que ara apareix en català. Es tracta, en realitat, de l'adaptació d'una xerrada TEDx, i per tant segueix el format d'aquestes xerrades: molt breu i concissa, amb exemples personals i amb l'objectiu de seduir a un gran públic. Adichie doncs, es mostra més conciliadora que Farré, evita els exemples provocadors, i destaca, sobretot, el fet que el masclisme acaba perjudicant, també, als homes: “La masculinitat és una gàbia dura i petita i nosaltres hi fiquem els nois. Ensenyem als nois a témer la por, la feblesa, la vulnerabilitat. Els ensenyem a amagar la seva veritable identitat”; “Com més dur s’obliga a un home a ser, més dèbil és el seu ego. I llavors, fem un gran mal a les noies perquè les eduquem perquè satisfacin l’ego fràgil dels mascles". El feminisme, doncs, és presentat com una solució col·lectiva: “Imaginem-nos que feliços seríem, que lliures, si fóssim nosaltres de debò i no haguéssim de respondre a les expectatives de gènere”. Un discurs amb el que també flirteja Natza Farré, quan afirma que "les desigualtats que patim les dones no afavoreixen ningú". Aquest argument sens dubte intenta guanyar grans públics, però obvia el fet que, en una situació com aquesta, hi ha explotadors i explotats, i els primers habitualment no estan gaire predisposats a perdre els seus privilegis.