El Memorial Democràtic exposa, a la seva seu del carrer Peu de la Creu, l'exposició "Els 'Niños de la Guerra' expliquen la seva vida, expliquen la teva història". Es tracta d'una exposició preparada per l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) i el comissari és Juan Barceló, vocal de la AGE. Amb aquesta mostra es vol recordar els 3.000 nens i nenes espanyols que van ser evacuats el 1937 a la Unió Soviètica i que van viure durant molts anys allà.

Els nostres infants refugiats

L'exposició vol recordar que un gran contingent de nens espanyols, majoritàriament del País Basc i Cantàbria, per escapar als bombardejos i a la guerra, van marxar cap a la URSS. Els seus pares es van veure obligats a triar entre separar-se dels seus fills o obligar-los a sotmetre's als patiments de la guerra. El que no sabien molts dels pares és que la separació seria tan llarga: la victòria franquista a la guerra civil i la guerra mundial va fer que molts d'aquests nens es quedessin a Rússia molts més anys del que havien previst.

Sense penediment

Aquests nens van plorar molt perquè volien reveure els seus pares i tornar al seu país. Però molts d'ells, en repassar el que va ser la seva experiència, i comparar-la amb el que va ser la dels seus companys que es van quedar a Espanya, es mostren molt satisfets de la seva estada a la Unió Soviètica. Recorden que el govern soviètic els va tractar molt bé. Molts mantenen la doble nacionalitat, espanyola i russa, i uns pocs es van quedar a l'antiga Unió Soviètica. N'hi ha fins i tot que van morir a la URSS, algun d'ells lluitant amb l'Exèrcit Roig contra els nazis.

El paper de l'ANC

L'Arxiu Nacional de Catalunya fa temps que té un projecte amb l'AGE, anomenat Legación de la Memoria, per salvaguardar documentació relacionada, en un sentit ampli, amb la guerra civil. L'ANC recopila, en règim de donació o de dipòsit, tot tipus de documents sobre aquest tema, els digitalitza, els cataloga i els restaura. Després atorga al donant una còpia digitalitzada dels materials. Entre els 52 fons salvats fins ara, hi ha el del Centro Español de Moscú, d'on han sortit bona part dels materials d'aquesta exposició.

El fons del Centro Español de Moscou

El Centro Español de Moscou, durant molts anys, va recopilar materials dels "nens de la guerra": va arribar a tenir gairebé 5.000 fotografies, però també postals, dibuixos... Va ser salvat per la seva secretària general, Dolores Cabra, que pel seu compte el va transportar des de la capital russa a Espanya el 2000. L'AGE i la Fundación Nostalgia van aconseguir que aquests fons fossin cedits a l'ANC. I va ser l'AGE qui va preparar l'exposició que ara es pot veure al Memorial Democràtic i que anteriorment ja s'havia pogut veure a Madrid, Rússia, Santander i Oviedo.

Sis àmbits

Es tracta d'una exposició que es mostra en un espai reduït, i que està composada per sis espais: l'evacuació, l'acollida, els internats, la II Guerra Mundial, la inserció a Rússia i el retorn. La col·lecció de fotografies és molt bona, tot i que s'hi detecta una marcada tendència al retrat propagandístic. També són de gran bellesa els dibuixos dels infants. I hi ha una magnífica compilació de textos de "nens de la guerra": de la seva vida a Rússia, de la seva nostàlgia, del xoc del retorn, de la sorpresa que els va causar la desestalinització, del complex sentiment de doble pertinença que arrosseguen... Tot una dissecció de la vida d'un col·lectiu marcat profundament per dues guerres.

Petita, però densa

L'exposició no és gaire gran. Això es tracta de compensar amb una acumulació de plafons molt junts, i amb la incorporació de nombrosos textos i dibuixos a cada plafó. Tot i que hi ha materials de gran qualitat, són poc diversos i la visita és poc àgil, doncs requereix un gran esforç de lectura. És un interessant intent de recuperar la memòria d'aquells nens, incorporant un gran nombre de materials produïts per ells, però s'hauria agraït que això es completés amb un cert aparell crític. L'exposició, que té un contingut molt digne, hauria guanyat amb un esforç formal, amb una reducció dels materials exposats i amb l'elaboració de materials complementaris (per exemple, audiovisuals). En qualsevol cas, la visita a la seu del Memorial Democràtic constitueix una magnífica ocasió per recordar l'epopeia d'aquells "nens de la guerra".