L'editorial Raig Verd publica Somnis en temps de guerra. Records d'infantesa, del kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, un dels autors més destacats de les lletres africanes. Es tracta del primer volum de les seves memòries, que parlen de la seva infància en temps del Mau-Mau, el moviment anticolonial que va sacsejar Kenya als anys 1950 i que va ser presentat internacionalment com una mostra del salvatgisme dels africans. En canvi, els estudis més recents han posat al descobert que els pocs actes violents dels Mau-Mau, en què van morir 32 europeus, van ser respostos per una violència colonial brutal, en què van ser executats més de 1.000 africans, més de 20.000 van morir en combats o en detenció, i molts més van ser torturats, apallissats o fins i tot castrats. Més de 300.000 kikuyus van ser tancats en camps de concentració. Somnis en temps de guerra ens presenta aquest conflicte vist amb els ulls d'un infant que acaba immers en el conflicte.
Molt creïbles
Molts autors africans s'han fet famosos per les seves memòries. De fet, d'alguns escriptors africans, la seva obra més coneguda són les seves autobiografies o autobiografies novel·lades, com és el cas d'El nen africà, de Camara Laye, o Amkul·lel el nen ful d'Ahmadou Hampâté Bâ. Però si bé la majoria de novel·les autobiogràfiques dels autors africans de la negritude tendeixen a una mitificació de la societat tradicional africana i de la vida en els seus poblats natals, Ngũgĩ wa Thiong’o presenta una realitat molt creïble, molt poc idealitzada. La seva família dista molt de ser una unitat idíl·lica: de fet, el seu pare abandona els seus fills i els problemes familiars són constants. Per altra banda, en la societat que retrata Ngũgĩ no hi ha una cultura "tradicional" aïllada de la moderna; a la vora del foc s'hi expliquen llegendes, però amb més freqüència s'hi narren fets bèl·lics dels guerrillers mau-mau en què a aquests se'ls dota de poders màgics, com els que tenien els herois de la mitologia tradicional. I, per als kikuyus veïns de l'autor, anar a l'escola no és cap trauma, sinó una preocupació: això sí, reivindiquen activament una escola que dignifiqui les seves societats i que usi la llengua pròpia.
Ngũgĩ wa Thiong’o. Fotografia: Daniel Anderson.
D'un temps, d'un país
L'obra és la història de la vida d'un nen, però també suposa una radiografia aguda de la societat kikuyu dels anys cinquanta: el moviment anticolonial, les lluites religioses, les polèmiques lingüístiques, les contradictòries relacions amb l'educació, la presència de colons blancs... Cal tenir en compte que el món en què va néixer Ngũgĩ wa Thiong’o era molt especial dins el context africà: el país kikuyu va ser una de les zones del continent africà on va haver-hi major presència de colons, ja que el govern britànic va repartir terres "indígenes" entre els blancs. I la realitat que explica l'escriptor kenyà és molt diferent a la versió romàntica que molts coneixem a través d'Isak Dinesen i les seves Memòries d'Àfrica. La presència dels colons a Kenya va suposar una major pressió colonial que es va traduir en la proletarització forçosa dels pagesos kikuyu expulsats de les seves terres. El que per a uns era la fascinant aventura africana, per als altres era una tragèdia.
La guerra omnipresent
La infantesa d'Ngũgĩ va estar marcada per la guerra. Però a desgrat de les dures circumstàncies derivades del conflicte, ell, esperonat per la seva mare, va dedicar-se en cos i ànima als seus estudis, fins aconseguir entrar a una selecta escola secundària. Ell assegura que tenia un tracte amb la seva mare: rendir el màxim a l'escola per sortir endavant; ho defineix com "el nostre pacte de tenir somnis en temps de guerra". El darrer capítol del llibre, en què la guerra s'interposa de forma brutal entre l'autor i els seus somnis, és d'una gran contundència, però també una demostració palpable de com l'autor, i la societat kenyana, es resisteixen a abandonar allò que volien aconseguir. Fins i tot en temps de guerra.
Ngũgĩ wa Thiong’o, un autor molt especial
L'autor de Somnis en temps de guerra va néixer el 1938 prop de Nairobi. Ja de jove va convertir-se en un activista polític molt compromés (té fortes influències de Gandhi, però també del marxisme i de Franz Fanon). Va passar un any a la presó per haver escrit una obra de teatre reivindicativa que va tenir molt d'èxit, i va haver d'exilar-se del 1982 al 2002. Quan va tornar a Kenya va ser agredit per uns desconeguts que li van cremar la cara i van violar la seva dona. Ara, Ngũgĩ wa Thiong’o és professor d'Anglès i de Literatures Comparades a la Universitat d'Irvine (Califòrnia), però viatja per tot el món fent conferències i seminaris. Ha estat traduït a una trentena de llengües i el seu pensament és molt influent entre els especialistes en teories postcolonials.
La polèmica lingüística
Ngũgĩ wa Thiong’o és considerat com un dels màxims exponents dels africans que escriuen en llengües africanes (de fet, fa uns dies corrien rumors que enguany podia guanyar el Nobel). És molt conegut perquè ha defensat sempre que els escriptors han de dirigir-se a les poblacions africanes en la seva pròpia llengua, per connectar amb elles; en conseqüència, ell escriu en kikuyu i després s'autotradueix a l'anglès. Ha renunciat al nom "James Ngugi", que li van donar en la preadolescència, i ha recuperat el seu nom tradicional kikuyu. En diverses ocasions s'ha oposat a autors, com el premi Nobel nigerià Wole Soyinka, que consideren que és normal que els autors africans escriguin en les llengües colonials, perquè l'anglès, el francès, el portuguès i el castellà ja s'han convertit en llengües africanes. Somnis en temps de guerra ens ajuda a entendre la posició de l'autor: va estudiar a una escola on s'ensenyava prioritàriament en llengua kikuyu. La seva primera llengua d'aprenentatge, doncs, va ser aquesta, tot i que l'anglès era la llengua de prestigi en aquell moment a Kenya. A les colònies franceses, per exemple, ben pocs africans van aprendre a escriure la seva llengua, i per això als escriptors els costaria molt arribar a crear en ella. I si escriguessin en la seva llengua, tindrien ben pocs lectors.
La casa per la teulada
És curiosa l'elecció de l'editor. És habitual que es publiquin memòries d'escriptors dels que es coneix bé la seva narrativa, de tal forma que les autobiografies esdevinguin quasi un complement de les novel·les per als fans del creador. Però en el cas d'Ngũgĩ wa Thiong’o, en català no tenia cap obra traduïda, i en castellà només una de les seves grans novel·les, Un grano de trigo, i dues obres considerades menors: El diablo en la cruz i El brujo y el cuervo. Continuen sense traduïrse les clàssiques Pètals de sang i No ploris, nen. El problema de publicar el primer volum de les memòries d'algú és que és probable que reflecteixi les vivències d'infància, i que, com en aquest cas, l'autor doni una importància desmesurada a una caiguda en bicicleta o a una mossegada de gos al cul.
Moltes claus
Somnis en temps de guerra dóna algunes claus per interpretar les novel·les d'Ngũgĩ i també la seva personalitat. Evidentment, aquest llibre és molt clarificador de cara a la lectura de No ploris, nen, una novel·la sobre un nen en temps del Mau-Mau, que barreja ficció i memòries. Però la lectura d'aquest volum de les seves memòries també ajuda a conèixer millor la personalitat de l'autor kenyà. Per exemple, un episodi ajuda a entendre la seva afició pels vestits tradicionals. En una ocasió, quan era nen, va anar a una fira vestit amb el seu uniforme escolar, acompanyat del seu germà petit, que anava amb vestit tradicional, i quan es va trobar amb uns companys del col·legi, es va sentir avergonyit del seu germà; amb el temps, va considerar que el seu comportament havia estat intolerable, i va decidir recuperar l'orgull pel vestit tradicional. Somnis en temps de guerra també ens mostra la fascinació del petit Ngũgĩ per l'art d'explicar històries; això explica la seva afició a escriure teatre, ja que l'autor opina que el teatre és la forma més eficaç d'apropar-se a la gent del carrer, per la seva proximitat a la cultura oral.
Excel·lència narrativa
Ngũgĩ wa Thiong’o no va aprendre a llegir amb cap manual escolar. Ni amb els germans Grimm, ni amb el Patufet. L'autor kenyà va començar a llegir amb l'Antic Testament. Casa seva no era lloc de trobada de grans intel·lectuals, sinó de pastors i treballadors de la fàbrica de calçat Bata. I, malgrat tot, és un escriptor magnífic, sens dubte un dels millors del continent africà. Llegir Ngũgĩ wa Thiong’o és passejar-se per una Kenya fascinant, que no té res a veure amb els safaris fotogràfics a la moda, ni amb els relats pedants d'alguns viatgers. Somnis en temps de guerra és una ocasió única d'endinsar-se en la profunditat dels camps, els poblats i les ments dels africans. Una ocasió que valdria la pena no perdre's.