No, la versió doblada i subtitulada que s’estrenarà a l’estat espanyol d’El insoportable peso de un talento descomunal no canviarà la nacionalitat de la filla del president de Catalunya ni la convertirà en la filla del president de Mèxic. Final a una polèmica especulació, tan boja com la mateixa trama del film, que aquests dies inflamava les xarxes socials i que diversos mitjans van publicar com a notícia. Diamond Films, la distribuïdora espanyola del llargmetratge, ens ho desmentia categòricament. Encara en procés de doblatge, la pel·lícula arribarà a les sales el proper 17 de juny.
A El insoportable peso de un talento descomunal, Nicolas Cage actor es converteix en el Nicolas Cage personatge, jugant amb les possibilitats que ofereix el subgènere de l’autoficció. Amb una carrera que en els darrers anys s’ha caracteritzat per eleccions qüestionables i que, com a mínim i sent generosos, podríem definir com a irregular (i aquí podríem citar títols com Prisioneros de Ghostland, Travesía salvaje o la marciana Willy’s Wonderland), Cage accepta aquí parodiar-se a si mateix, apuntant-se a una festa que juga amb la comèdia més absurda i l’acció en format buddy movie. I que no dubta a fer broma constant amb la personalitat d’un actor que habitualment ha estat carn de mem.
La trama, coescrita per Kevin Etten i el també director del film Tom Gormican, ens presenta un Cage en hores baixíssimes, menjat pels deutes i a qui tot, vida familiar inclosa, li va malament. L’única opció de fer diners ràpidament és acceptar l’oferta d’un multimilionari que resideix a Mallorca, que pel seu aniversari no somia amb cap altre regal que conèixer el seu adorat Nicolas Cage. L’actor accepta l’oferta i passa uns dies amb el seu fan número 1, i ben aviat descobreix una ànima bessona en el seu amfitrió. Però la incipient relació entre tots dos es posarà en greu perill quan uns agents de la CIA informen Cage que el seu nou amic comanda, en realitat, una organització internacional de tràfic d’armes que ha segrestat la filla del president de Catalunya per sabotejar unes eleccions.
Al film, és constant el joc còmic entre el Cage personatge en hores baixes respecte a l’aura mítica d’aquell Cage que va conquerir Hollywood amb treballs com Leaving Las Vegas (paper pel qual va aconseguir l’Oscar) o amb èxits comercials com Face/Off (Cara a cara), Con Air o 60 segundos. Les referències són constants, i, com explica el propi protagonista a les notes de producció enviades a la premsa, Cage va acceptar després d’algunes negatives a d’altres projectes similars per culpa de la carta que li va enviar el director Tom Gormican. "No tenia cap interès a interpretar-me en una pel·lícula", diu l’actor. “Volia deixar-li clar que no ens burlàvem d’en Nic. La pel·lícula seria un homenatge a la seva feina, i així com la seva carrera abastava tants gèneres, la nostra pel·lícula també ho faria”, afegeix Gormican.
Nicolas, Nic & Nicky
Una de les apostes més afortunades té a veure amb una versió més jove i ambiciosa de Nicolas Cage que se li apareix al protagonista com si es tractés d’un Pep Consciències narcisista i neuròtic. En Nicky (un Cage rejovenit que recorda al de Cor salvatge, de David Lynch, o al de El petó del vampir, de Robert Bierman) es dedica a malaconsellar el nostre heroi, dient-li que ha de posar tots els seus esforços en tornar a ser aquella estrella de cinema, deixant de banda la seva família si cal. “He de confessar que la idea de crear aquest alter ego és el que realment em va fer acceptar la pel·lícula. I crec que en Nicky i la seva irreverència es fan amos del show. En Nicky és com un jo més jove i a qui, definitivament, m’agradaria matar. Construir-lo va ser com un viatge pel carril de la memòria, redescobrint la meva energia de fa anys”, apunta l’intèrpret a les notes de premsa.
Estrenada als Estats Units el passat 22 d’abril, El insoportable peso de un talento descomunal es va rodar a Dubrovnik durant el confinament, patint algunes aturades per culpa de les diverses onades de la pandèmia. La ciutat croata es converteix d’aquesta manera en Mallorca, on succeeix gran part de l’acció d’un film que compta amb la participació en el repartiment del popular Paco León, del català Ricard Balada i, a la pell de la segrestada María Delgado, de l’actriu Katrin Vankova, nascuda a Bulgària però instal·lada a Catalunya des que tenia 5 anys, i a qui hem vist a sèries com La fossa o Com si fos ahir, i a obres de teatre com Justícia, de Guillem Clúa, en el seu muntatge al TNC.
Tornant a la controvèrsia del fals canvi de nacionalitat del president català, tot sembla apuntar a una primera versió del guió del film (que els més curiosos podreu trobar a internet sense gaire dificultat) on s’explicita que se segresta la filla del president de Mèxic. Aquesta informació hauria transcendit a alguns webs especialitzats en cinema que no van actualitzar mai la sinopsi. Ara, Twitter ha fet la seva màgia, creant una polèmica sense cap fonament, a la que hi han sucat pa uns quants mitjans de comunicació mandrosos. En aquest sentit, les primeres versions de guió també tenien un convidat d’excepció: Quentin Tarantino, que se suposava que preparava una pel·lícula que podia ressuscitar la carrera de Nicolas Cage abans que acabi acceptant la invitació del seu fan milionari. Finalment, es va eliminar de la trama, i es va substituir per una escena que inclou un cameo de David Gordon Green (el director de la recent La nit de Halloween).