Un aplaudiment per a la persona a qui se li va acudir l’etiqueta de "lectures obligatòries" que es gasta (o es gastava) a les escoles i als instituts. Com diria aquell de l’APM: "és lamentable i és lamentable". Llegir no pot ser mai una obligació i encara menys un patiment, una frustració, un turment o un suplici. No dic cap mentida si afirmo que per a molts nens i per a molts joves llegir és una creu que els suposa un esforç tan gran que directament ni en fan l’intent.

Com a docent, he sentit taaaaantes vegades això d’"és que a mi no m’agrada llegir". De fet, també és una creença compartida per a molts adults. No vinc a vendre-us res. Si no us agrada llegir, ho entenc. De debò, us entenc!, però esteu ben equivocats. No heu trobat el que us agrada llegir (ni el qui). Sé molt bé el que dic i en tinc proves.

La Bri, la nostra tieta, segurament és la persona més llegida del Pla de l’Estany. Llegeix de tot, tot i que prefereix les novel·les d’aquestes de no poder parar de plorar. El meu tiet, en Lluís, es pot considerar un lector-col·leccionista, ja que m’ha aconseguit exemplars molt curiosos dels primers reculls ortogràfics i lèxics del català. Sempre descobreix tresors amagats a llibreries o a botigues de segona mà. Els meus avis sempre han llegit el diari i quan penso en la meva iaia Carmelita, me la imagino llegint el diari amb el calaix de la cuina obert fent-li de suport (iaia, t’estimo, sé que em llegiràs). A ella li agrada llegir una mica de tot: entrevistes, fulls parroquials, els nostres llibres i el que faci falta.

Si no us agrada llegir, ho entenc, però esteu ben equivocats; no heu trobat el que us agrada llegir (ni el qui)

El meu pare no llegeix ni ha llegit mai cap novel·la, però l’hem vist llegint revistes de motociclisme i restauració de motos antigues tota la vida. Això sí, quan érem petites, ens explicava els millors contes de la història. La meva mare, en canvi, sí que és lectora. De fet, és ella qui ens va ajudar a llegir el primer volum de Harry Potter i la pedra filosofal a la meva germana i a mi. La Júlia, la meva germana, ha fet com el meu pare: llegeix revistes de disseny, com la revista Arrels, i altres publicacions singulars, però mai no havia llegit "llibres" per gust. I no els llegia perquè no havia trobat el format, el tema, l’autor, fins que fa uns anys va fer match amb l’editorial Males Herbes i ara la podem considerar una "persona lectora".

Ja ho veieu: hi ha moltes relacions amb la lectura i cada relació és diferent. Us animo a tots ajudar als nostres fills, nebots, cosins, nets, alumnes, parelles, amants, pares, germans o companys a saber i a descobrir el que volen llegir. Potser és un còmic, potser els hi va el manga, potser es faran fans d’una revista o potser amb la lectura setmanal d’un article ja en faran prou. El que sigui, però ajudem-los a trobar el seu gust per la lectura.