Fa setmanes que els mitjans de comunicació (nosaltres inclosos) s’han omplert de titulars eufòrics dient que “Tornen els castells” i tant de bo. És preciós pensar-ho, però no és ben bé així. Comencem pel principi (i per l'obvietat): els castells són contacte, pell amb pell, suor amb suor i amb les cares dels companys a dos centímetres de la teva. En plena pandèmia, els castells no són segurs ni imprescindibles.
Des de fa mesos la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (que agrupa les colles i en gestiona l’assegurança), ha estat elaborant protocols per reprendre l’activitat. I va ser el dia 8 de maig quan va enviar la cinquena versió del document on s’explicava que es podien fer assajos de fins a 20 persones, que no duressin més d’una hora, en grups estables, amb proves de no més de cinc minuts i on no recomanaven fer proves dels castells amb la pinya tancada. Moltes colles van entendre aquest protocol com una oportunitat per recuperar l’activitat sobretot amb la canalla i, per una banda, assajar i, per l’altra reprendre els projectes pedagògics que hi ha al darrere.
Feia més d’un mes que la mateixa Coordinadora havia anunciat que es faria una prova pilot conjunta amb la Generalitat i la Universitat Rovira i Virgili amb 250 castellers per avaluar els riscos de l’activitat. I, a finals de maig, des de Valls arribava una altra notícia: hi hauria pilars per Sant Joan. La Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls farien una prova pilot amb 50 castellers per colla i tests d’antígens que els permetria fer “els dos primers pilars a plaça després de la pandèmia”. Aquesta prova no tenia res a veure amb la de la Coordinadora, que no en sabia res.
Assaig de divendres 4 de juny al local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la prova pilot. ACN / Mar Rovira
Els Castellers de Vilafranca, van anunciar tres dies després als mitjans de comunicació que estaven treballant per fer, al juny, una actuació. Aquest fet va generar una polèmica que va acabar d’esclatar la setmana passada. L’assegurança de les colles castelleres actual només cobreix els assajos i des de la Coordinadora en un comunicat explicaven que l’excepció de fer actuacions només s’activaria quan es reprengués l’activitat normal. Com que la limitació legal és de 20 persones, no consideraven que fos suficient per actuar. Per la seva banda, els Verds consideraven que sí que es podien fer actuacions amb les mesures vigents i demanaven que els castells es tractessin com altres sectors de la cultura. Així doncs, els Castellers de Vilafranca van fer diumenge un pilar de cinc amb 20 persones al tronc i la pinya, però amb més castellers voltant (per si el castell queia, agafar-lo). Per tant, aquest es va convertir en “El primer pilar de cinc després de la pandèmia” —el de quatre el van fer els Castellers de Sydney el novembre de 2020.
Des del Grup del Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, format per persones vinculades al món de la recerca i que ha elaborat diversos estudis com el de l’ús del casc en la canalla, són molt crítics amb el fet de voler córrer massa. Consideren que la prova pilot de Valls “no reuneix els requisits científics per ser considerada com a tal”, no perquè no sigui segura, sinó perquè per la manera com està plantejada no permet extreure conclusions per al futur. En un comunicat que van publicar dilluns, es mostren molt preocupats i afirmen que “sembla que la prova de Valls serveix només perquè es puguin fer castells per Sant Joan”.
I ara, què?
És cert que històricament el món casteller ha avançat gràcies a la competitivitat entre colles, però el lloc per competir és la plaça, i concretament el concurs, no quan estem parlant de la salut de les persones i la cultura. Escollir 20, 30 o 50 persones per fer un assaig implica excloure’n moltes més. No totes les colles tenen la capacitat per poder pagar tests d’antígens abans dels assajos i actuacions. És més, moltes ja tenen problemes per sobreviure econòmicament i pagar un local i una assegurança tot i no tenir els ingressos de les diades. L’eina de la Coordinadora, tot i ser lenta en alguns casos, és la que permet que no hi hagi diferències entre les colles grans amb més recursos i les petites. Al cap i a la fi, el món casteller és això: fer pinya i anar tots a una. De què serveix córrer per ser els primers si deixes tota la resta al darrere? Encara no se sap quan es relaxaran més les mesures, tot apunta que serà aviat, però el que sí que és segur és que, de moment, els castells no tornen.
Imatge principal: Pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls durant la prova pilot. ACN / Mar Rovira