La gent comença a bellugar-se. Un tremolor ximple. Que de mica en mica s'acompassa, sinuós. Com si una serp els estigués pujant per l'esquena. Què és aquest ritme? Sorprèn. Per context: està tocant Pau Vallvé, el nostre sad boy de capçalera, que va protagonitzar la seva particular sitcom al Teatre Grec uns dies enrere. Sorpreses de la vida: ni el cantautor és tan sad, ni els presents esperaven que el hit de l'estiu 2024 seria seu.

S'ha discutit molt per aquí què és una cançó de l'estiu (i encara més enrevessat; què passa amb la cançó de l'estiu per als que no en tenen, d’estiu). Però bàsicament un tema de l'estiu compleix les tres enes: nostàlgia, Nivea i notable. En el millor dels casos, algunes en sumen una quarta: novetat. Ens hem guanyat l’estiu, el primer single del que serà el nou disc del músic de Barcelona, ​​toca els quatre pals.

Un cotxe de finestres abaixades

La narració, conduint un cotxe de finestres abaixades, amb l'airet bufant la cara, màniga curta, carreteres secundàries… És pura nostàlgia. Tu i jo. El paio li fica a més molta Nivea –el que tothom coneix i fa universal el tema– “sona Across the universe” dels Beatles. No content, el productor, meticulós hi suma una base de claqueta, de les quals no es mouen en tota la peça, i ho fia tot a la melodia. No cal BPMs perquè una cançó de l'estiu peti: no trenca el ritme (com sí que fa, per exemple, el xiclet La iaia de Mama Dousha).

El tema voreja tota l'estona la delicadesa folk amb un aroma de vi italià fresquet. Musica leggera per a les calors

Només cal que mani la melodia. La cançó té a més dues tornades, “ens hem guanyat l'estiu” i la que acaba en un falset deliciós: “I podria plorar”. L'outro: aquest estiu és per a nosaltres és una confirmació del carpe diem. La foto on tots volem quedar-nos. Per si no n'hi hagués prou, la història de com neix la cançó és preciosa en si mateixa: el músic, poc –o gens– donat a les col·laboracions, ha pervertit les seves normes. Ha posat lletra a la cançó d'un altre músic, Daniel Lumbreras, amic a qui va produir La Vila (2017) i el nostre Daniel Johnston dels temes inacabats. La cançó original que inspira el single de Vallvé és Été, que no té lletra; el barceloní n'ha escrit una i l'ha reversionat per capgirar-la fins a arribar a Ens hem guanyat l'estiu.

Pau Vallvé publica avui el seu nou single, Ens hem guanyat l’estiu / Foto: Sílvia Poch

El tema voreja tota l'estona la delicadesa folk amb un aroma de vi italià fresquet. Musica leggera per a les calors. Com aquell Musica leggerisima de Colapesce i Dimartino que aquí va popularitzar Ana Mena, el Hula-hoop, el Makumba de Carl Brave i Noemi o el Bella come Roma de Viito. Ho fa sobretot la veu, sexi i descarnada. I mentrestant, la serp sinuosa que va picar mig Grec, una guitarra nítida però surfera, va fent solc al cervell.

Pau Vallvé està feliç, desfermat. Cerca la fórmula mínima de la cançó, sense importar el vestit

La cançó confirma dues coses. La primera, que la categoria de sad boy ha quedat antiga. Poc tenen a veure De Bosc (2012) o Pels dies bons (2014) amb el conceptual i distintiu La vida és ara (2020) o :) (2022), un disc que ampliava mires respecte al rock alternatiu Radiohead i el folk bastard, incloent-hi –entre altres– samba. La cançó aplana el camí a la imaginació respecte al disc que sortirà a la tardor: perquè sí, hi haurà un tema de l'estiu, però és que al Grec hi va haver mostrar electrònica, una miniversió de Los Planetas... Pau Vallvé està feliç, desfermat. Cerca la fórmula mínima de la cançó, sense importar el vestit.

Ens hem guanyat l’estiu

Pau Vallvé

Autoeditat

9/10