Cada tarda els meus companys de pis entren i surten de casa per practicar aficions ben diverses. Des d’entrenaments de vòlei fins a classes particulars de guitarra, incloent-hi el retorn dels oficis gremials. Els dimecres, l’Adri aprèn a construir mobles de fusta en un taller de Gràcia. Els dijous, el Fro fa un curset de ceràmica amb la Marina, on modelen tasses i cendrers que després omplen les prestatgeries del nostre menjador. I els vespres, el Guillem surt a córrer amb un club de runners patrocinat per marques de cremes musculars amb aroma de menta.
Sala Polivalent, la primera sèrie de la companyia teatral La Calòrica, que s’ha estrenat a la plataforma 3Cat, ens parla precisament de tot això. De com omplim el nostre temps lliure i amb quina intenció (passar estones amb la parella, trobar-nos entre semblants, lligar, l’aprovació del professorat o fugir d’alguna cosa que no tenim ganes d’encarar). És a dir, la sèrie presenta un entorn costumista però ple de situacions absurdes que permeten tractar les contradiccions i misèries que travessen la nostra quotidianitat. Amb molt d’humor, i explorant el drama, el resultat és un producte d’entreteniment, diversió i reflexió fantàstic. Segons el Fro, “és la millor puta sèrie del món”.
Els centres cívics: una font inesgotable d’històries
Sala Polivalent s’organitza en sis capítols de vint minuts, cadascun dedicat a una activitat diferent que té lloc dins d’un centre cívic: tècniques de supervivència, voguing, una trobada de fans, iniciació a la ceràmica, la ludoteca per a infants i el curs de teatre. Un format que facilita que els episodis funcionin de manera aïllada (amb personatges, trames i reflexions diferents) però que comparteixin un mateix univers que possibilita alguns crossovers (estil Cites Barcelona). El repartiment de la companyia es manté en cada capítol (amb alguns intèrprets convidats), tot demostrant la polivalència de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol, que aconsegueixen encarnar diferents personatges de manera molt convincent. A través del joc d’accents, gestualitats i actituds, una mateixa actriu pot interpretar una expat repel·lent, una mare desacomplexada o una professora autoritària amb actituds pseudomilitars.
Aquest to humorístic i la lleugera exageració dels seus protagonistes funciona molt bé i ens desperta la rialla, a la vegada que permet preparar l’atmosfera òptima per a la burla multidireccional (cap als conspiranoics, cap a l’esquerra woke o cap als pares i mares obsessionats amb la criança). Però Sala Polivalent no es queda amb la caricatura, ni en el retrat etnogràfic del col·lectiu aficionat, perquè darrere de cada estereotip ens descobreix una veritat, un patiment que reconeixem i que ens fa als personatges més humans i entranyables, mèrit del guió i la direcció d’Israel Solà i Joan Yago.
Ens dibuixa un entorn costumista però ple de situacions absurdes que permeten tractar les contradiccions i misèries que travessen la nostra quotidianitat
I és això justament el que fa que Sala Polivalent sigui interessant, la seva capacitat de partir d’històries locals i concretes per enlairar-se i tractar temes universals que obren un ventall de reflexions interessants: el classisme, l’expressió de gènere, la reinterpretació dels ídols, el judici de la maternitat o el grau d’intimitat de les nostres relacions quotidianes. Sense dubte La Calòrica ha trobat el to i la fórmula: els centres cívics són una font inesgotable d’històries, gags i material humà, que la sèrie els fa valdre com a espais que vertebren el teixit social del barri, però també com un mirall d’algunes de les problemàtiques socials i polítiques de la nostra societat. Tot evidenciant que sí, que el que és personal també és polític.
Amb una sèrie com aquesta 3Cat respira modernitat i l’encerta, demostrant que cal arriscar-se i apostar per “nous” talents dins les plataformes audiovisuals. Al nostre pis compartit La Calòrica també ha aconseguit que, malgrat l’activitat desenfrenada de tots plegats, fem honor al tema de la sèrie: que ens trobem en un mateix espai per compartir una afició, veure Sala Polivalent.