Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han tret recentment un nou treball, després de quatre anys de silenci: No tinc diners és un cant als darrers anys d'aquesta "estafa que en diuen crisi" (segons els Quicos). El grup del Delta recupera el seu tradicional estil de fer música, on les jotes i la música tradicional es donen la mà amb la rumba, amb el tango... Un àlbum en què la reivindicació de l'univers més proper, el de les terres de l'Ebre, s'agermana amb el sentiment més internacionalista, de solidaritat amb la gent que viu més lluny. Tot, acompanyat sempre del peculiar sentit de l'humor de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El grup està composat per Arturo Gaya (veu, però també autor de la música o de la lletra de moltes cançons), Quique Pedret (veu), Jordi Fusté (guitarres, però també compositor i lletrista de molts temes), Josep Lanau (teclats, acordió i cors), Kike Pellicer (baix elèctric, baix acústic i cors) i Sergi Molina (bateria, percussions i gralla). La cançó que tanca l'àlbum, "Jotes de ronda", un tema típic ebrenc, interpretat en directe, es compta amb una col·laboració especial de Guardet lo cantador i del grup musical Suc d'Anguila.

De la jota a la rumba

Algunes d'aquests temes són cançons populars adaptades, com "No tinc diners!", "Lo potaque", "La Colometa" o "La ronda cantada" (en canvi, "Lo meu nom és xeic!" és l'adaptació d'un poema d'en Jon Gras, el poeta de Sant Carles de la Ràpita mort el 2015). Moltes de les cançons de creació pròpia també s'inspiren, clarament, en la música tradicional. Els ritmes típics de les terres de l'Ebre dominen en alguns temes, com la jota "La Colometa", o el "Romanço del poble ilecarvó" inspirat en els antics romanços de cec. Però hi ha temes que, sense abandonar del tot la música tradicional, es barregen amb d'altres influències, com el tango (a "El Jaumet") o la rumba (a "Lo meu nom és Xeic"). I fins i tot hi ha algun tema on els ressons tradicionals es perden i donen peu a una música original i potent (com a "Lo Port", dedicada als Ports de Besseït).

Música tradicional, reivindicació del poble

Quico el Célio considera la música tradicional, no només com uns ritmes, uns instruments i una forma de fer música inspirada amb la que feia el poble en el passat, sinó també com una música que expressa les preocupacions de la gent del carrer, d'ahir, però també d'avui. Per això, "Benvingut", el tema que obre No tinc diners és una denúncia de la situació dels refugiats, que inclou els versos: "Maleïdes les guerres que t’obliguen a fugir / i aquell que fa diners i no li importa el teu destí" i “Benvingut, benvingut i que et tornen tot allò que has perdut”. I les Jotes de Ronda, que clouen aquest àlbum és un cant a defensar "el nostre Delta" es queixen que "nos pugen la contribució" i "ara ens fan tenir apagada la llum i la calefacció". Critiquen també les portes rotatòries i l'augment del cost de la vida. El "Romanço del poble ilecarvó", que fa referència a la història dels pobles del Delta, no oblida ni la presència de nuclears ni l'amenaça del Pla Hidrològic. Ara bé, potser el tema que té més gràcia, per la seva frescor i ironia, és el que dóna títol a l'àlbum: "No tinc diners", del que n'han tret un videoclip molt suggerent, amb Puigdemont incorporat.

Festa

Tot i que molts temes tenen un contingut social, allò que predomina és el to humorístic. No tinc diners també inclou diversos temes de contingut bàsicament lúdic: cançons de festa, adequades per cantar en una festa major, com "La ronda cantada" o "El pregó del Potaque",