Enfilem l'AP-7 direcció sud. Martorell. Vilafranca. Altafulla... Sortida 33. Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir. Seguim la carretera que pren el bus que connecta Tarragona amb Constantí. Va ser en un d'aquests autocars, anant a assajar, que Lluís Gavaldà va compondre el Bon dia. Arribem. Busquem aparcament. Passem per davant del Falin, que treu el baix del maleter. En Joan Reig ens espera davant de casa. Al soterrani, a què s'accedeix per unes escales decorades amb vells cartells del grup, diversos premis i pòsters d'herois i referents com Pau Riba o Ovidi Montllor, amaga el local dels Pets. Fa un munt d'anys que hi assagen, aquí. El primer, primeríssim local, ara fa 40 anys, quan van començar, però, era a casa dels pares del Lluís. El Lluís, per cert, avui no hi és. Fa temps que viu a Londres. Sempre el busquem a ell perquè xerri i ja està bé que avui siguin en Joan i Falin qui ens recordin aquestes quatre dècades de trajectòria.
El moment Pet
"A casa dels seus pares, en Lluís tenia una sala gran. Allà estudiava i tenia el tocadiscos. Com era un espai gran, vam portar la bateria i els amplificadors. El nostre primer local d'assaig va ser allà", recorda el bateria. "Després vam passar a aquesta casa, però quan encara ni existia. Eren dues cases velles que el meu pare va fer tirar a terra i construir aquesta. És la casa familiar, hi vivim la família de la meva germana i la meva família, i als baixos és on hi ha el local d'assaig dels Pets. També tenim l'estudi de gravació Amanita, que gestiona el meu nebot". Just davant de casa del Joan, a l'altra banda del carrer, hi ha el Casino de Constantí, i al mateix costat de vorera, deu o vint mestres més a baix, el Sindicat Agrícola, l'altra gran societat de Constantí. "Al poble hi ha dues societats centenàries, el Casino i el Sindicat", prossegueix en Joan. "En els baixos del Sindicat, l'any 85, hi havia un ateneu juvenil, del qual jo formava part, que es deia Ateneu Llentisclell. En Lluís i la Maite, que eren els que portaven el pub de l'Ateneu Llentisclell, on anàvem el jovent, ens van proposar actuar-hi". Va ser la nit de Nadal de 1985, enguany farà 40 anys. Aquell vespre va ser el comiat en directe de Condons Adulterats, la banda prèvia als Pets, i el del naixement d'un dels grups més rellevants en la història de la música popular del nostre país. "Aquest 2025 estem celebrant aquest aniversari. Vam començar el febrer i així seguirem tot l'any, per acabar al desembre amb una gran traca final", apunta en Falin. Gira de celebració que han batejat com a Cantant les quaranta, que avui i demà aterra a la sala La Paloma de Barcelona, la primera nit interpretant íntegrament els discos Bon dia i Agost; la segona, Calla i balla i Som.
"Nosaltres sempre fem disc, gira del disc, i el segon any una gira més general", explica Joan Reig. Enguany, però, no tenien cap novetat discogràfica per presentar i sí una efemèride important per celebrar. "Ens vam proposar trencar amb aquesta dinàmica, perquè si no seria una mica el mateix de sempre, o una gira de grans èxits, com ja vam fer per celebrar el 35 aniversari i el 30 aniversari". Va ser aleshores quan al Lluís Gavaldà se li va acudir el concepte de Cantant les quaranta, perquè, com emfatitza el bateria, el cap del cantant dels Pets està en constant estat de creació. "Sempre rumia, no pot parar quiet, i es va presentar al local d'assaig amb la idea de fer una integral de tots els discos. I ens ho va explicar convençut. Volia fer una sèrie de concerts en què a cada concert toquéssim dos dels nostres discos, i així fins a tocar els 13 o 14 que hem publicat". "Estàs boig o què?", va ser la resposta dels seus companys de grup. "Són 300 cançons per memoritzar. Si ara en fem 48 o 50 cançons i ja tenim una feinada impressionant per recordar-les!". En Joan i en Falin van aconseguir treure-li la idea del cap, però d'aquella proposta desaforada va sortir el concepte de Cantant les quaranta, una gira en què Els Pets han seleccionat quatre dels seus discos i cada dit en toquen dos de principi a fi. Hi ha vetllades en què el repertori inclou el binomi conformat per Bon dia i Agost; d'altres en què recorden de la primera a l'última les cançons de Calla i balla i Som. "Vam triar aquests quatre discos perquè creiem que són representatius de totes les nostres etapes. Així ens pot venir a veure gent que ens ha seguit tota la vida. Una gira en què en el públic veus avis que venen amb els seus fills i amb els seus nets". Per la celebració del 80 aniversari queda pendent la recuperació de treballs igual de rellevants com Brut natural, molt probablement el disc amb què van fer el salt al pop d'alta graduació; Sol o L'Àrea petita. "Molta gent ens ha reclamat Sol, que és un dels que agrada més", admet Reig. "Vam triar aquests, per representatius, per les cançons, per les barreges entre tots dos discos. Com que són dos espectacles separats, s'han de complementar els dos discos que fem".
Diu en Falin que si mira enrere no s'enyora, però recorda amb felicitat tot el que ha viscut personalment i amb el grup. "No soc una persona que s'enyori del passat, procuro viure molt el present. Més encara, crec que estem en un moment, després de 40 anys, que podem disfrutar-ho. Això no treu que tot plegat ha passat superràpid. Molt, molt ràpid". Tota una vida junts perquè si fa 40 anys que toquen plegats, fa 50, si no més, que es coneixen. "Mires enrere i recordes molts moments. És una passada. Hem tingut una vida molt agraïda en tots els sentits: com amics, com a grup, personalment.. Ens hem pogut dedicar a una feina a què molt poca gent es pot dedicar. I estem deixant un llegat artístic amb el qual la gent s'identifica i això sempre està molt bé". Per a Joan Reig aquest és un fet que transcendeix la música: arriba un moment que, sense adonar-te'n, t'has fet gran i mires enrere i tot sembla que hagués passat ahir. "Però no, han passat 40 anys i mires els discos o agafes una revista antiga i t'hi veus amb cara de nen. Sí, han passat els anys, els mesos i els dies". I al llarg de tot aquest temps, han aconseguit que tothom a Catalunya tingui un moment Pet, és a dir, un instant indissolublement associat entre la seva vida i alguna de les cançons del grup de Constantí. "Aquesta és una frase que s'escolta bastant entre la gent que ens segueix. Sempre hi ha una cançó, en algun moment, que t'acabes fent teva". D'això va justament un dels seus darrers èxits: No vull que t'agradi aquesta cançó. No vull que t'agradi aquesta cançó. No tens dret a cantar-la. No saps de què parla. És meva i em porta records. No, no, no, no vull que t'agradi aquesta cançó. Trien qualsevol altra. Que aquesta em fa falta. És l'únic que em queda d'allò. "Però això ja ens passava a nosaltres també", confessa en Falin. "Jo agafava les cançons de Nacha Pop i me les feia completament meves, perquè m'hi sentia totalment identificat. Les lletres d'en Lluís i les del Joan tenen aquest poder. Hi ha molta gent que se'ns apropa per dir-nos que se senten seva Pantalons curts i els genolls pelats perquè vivia en un poble idèntic al de la cançó". El moment Pet és això. Marxem. Sortim al carrer. El padrí del Joan passa caminant. El crida, però no el sent. "Deu anar a comprar el pa", diu el bateria. Saluda a un parell de veïns. "A la resta de Catalunya soc el bateria dels Pets, aquí continuo sent el Joan Reig".