L'editorial Anagrama presenta, en català i en castellà, un dels llibres més esperats de l'any, Les noies, la primera novel·la de la nord-americana Emma Cline. Una obra que s'inspira en els terribles crims dels seguidors de Charles Manson el 1969, i que constitueix una magnífica reflexió sobre el poder, la submissió, la violència i l'amor.

Manson, un mite, encara

Charles Manson (1934) va néixer en una família desestructurada i va passar la seva joventut anant de presó en presó per petits delictes (robatoris, estafes, proxenetisme...). Sembla ser que la seva il·lusió era dedicar-se professionalment a la música. A finals dels anys seixanta va articular al seu voltant una mena de comuna hippy, l'anomenada "família Manson", on ell exercia com a guru. La majoria de les seguidores eren dones, amb les quals Manson mantenia relacions; també oferien favors sexuals a aquelles persones que el guru els indicava. Es movien amunt i avall de Califòrnia en un autobús molt atrotinat, però finalment es van establir a un ranxo. L'estiu de 1968 Manson va intentar introduir-se al món de la música i va fer amistat amb gent del món de l'espectacle, però no va aconseguir gravar cap disc. El 1969 Manson es va obsessionar a desencadenar una guerra racial entre negres i blancs als Estats Units. I va usar els membres de la seva "família" com a pinxos en tèrbols afers d'extorsió. El 8 d'agost Manson va enviar els seus seguidors a dur a terme un robatori a la casa del director Roman Polanski; tot seguint les instruccions del guru matarien de forma absolutament cruel a la seva dona i a tres convidats. L'endemà, cometrien un altre assassinat brutal a la casa de la família LaBianca. Van ser detinguts i jutjats per alguns crims, tot i que se suposa que van cometre molts altres assassinats. Malgrat que no havia estat present en els crims, Manson va ser condemnat a pena de mort com a inductor dels fets, però se li va commutar per la cadena perpètua. Els seus seguidors més directes van ser condemnats a cadena perpètua. Manson i alguns dels seus seguidors continuen a la presó.

Un referent, però no gaire

El cas de la família Manson provoca una terrible fascinació. Li han dedicat cançons, documentals, llibres i una infinitat d'articles. Fins i tot ha aparegut una surrealista legió de seguidors de Charles Manson. Emma Cline en el seu text no pretén ser fidel al cas Charles Manson. De fet, en cap moment cita explícitament el cas Manson, tot i que la portada fa referència directa a una de les implicades en el cas. I, malgrat tot, hi ha nombrosos elements que estan inspirats directament en el cas Manson: una comuna bruta i caòtica, uns acòlits morts de gana, un líder manipulador que usa unes noietes, uns crims terribles... Fins i tot hi ha detalls que remeten directament als crims: el robatori d'un disc d'or, l'autobús ple de coixins de colors, el nom de Susan per a una de les assassines...

Poc escabrós

El cas Manson ha despertat fascinació sobretot per les seves connotacions macabres. La major part de les obres literàries i periodístiques sobre els fets s'han destacat per les seves grans dosis de sang i fetge. Però Emma Cline elabora una obra on hi ha poca sang, però en què la violència hi és omnipresent, de forma soterrada, no evident. Ni tan sols el sexe, que fascina tant a detractors com a admiradors de Manson, té un paper central en la novel·la. De fet, l'encert de Cline és la tria de la protagonista: una jove seguidora de Manson, que no estarà al nucli dur de la secta i que, per tant, no participarà en els assassinats ni estarà involucrada del tot als aspectes més tèrbols de la "família".

A la recerca d'un sentit a la vida

La protagonista de l'obra de Cline és una noia, Evie Boyd, que el 1969 és adolescent, perd les seves amistats, té problemes amb la seva família, i se sent profundament desgraciada (amb motius o sense, això no importa). Cline reflecteix, magistralment, l'abisme entre pares i fills i els problemes generacionals dels joves. En aquestes circumstàncies, la trobada amb el grup de seguidors d'un guru, Russell (sospitosament semblant a Charles Manson), donarà un nou sentit a la seva vida. Evie es quedarà fascinada per les drogues, per la ruptura amb els costums conservadors, pel canvi de vestits, per la solidaritat entre els membres... Davant el trencament de l'estructura familiar, la jove cerca noves estructures col·lectives, i la família Manson li ofereix un espai de desenvolupament personal.

Amor

El més curiós és que la base de Les noies és una història d'amor. L'Evie es queda a la comuna de Russell, bàsicament, no per la fascinació que li provoca el guru, sinó per l'atracció que sent cap a una altra de les noies, la Suzzane (alter ego literari de la Susan Atkins, una de les principals còmplices de Manson). Una adoració absoluta que portarà l'Evie cap a les portes del crim i que la farà compartir el complex univers mental de la secta. Paradoxalment, per a Cline, és l'amor, un amor boig i irracional, el que porta a les còmplices de Russell a la mort.

No sempre estimem la bona gent

En el fons, Les noies és, també, una magistral reflexió sobre el poder. Russell, com Manson, viu en la misèria, però té un poder terrible, perquè aconsegueix que la gent faci sempre allò que ell vol. La fidelitat que li reten els seus seguidors és tan absoluta que el guru fins i tot pot delegar els seus assassinats en els seus acòlits. En el judici a Manson, les seves seguidores van presentar-se davant el tribunal amb el somriure als llavis, cofoies del que havien fet. Anys més tard continuarien sense penedir-se dels fets. A Cline li interessa tant la visió del dominador, com, sobretot, la visió del dominat: l'afany d'algunes persones de sotmetre's incondicionalment. La submissió és, evidentment, l'eix central d'aquesta obra.

Inquietant

Les noies parteix dels records dels fets d'una Evie Boyd ja madura. Però aquests records sorgeixen del coneixement d'una parella de nois joves, que reprodueixen, en certa forma, les relacions que havia establert Evie amb Russell. I, amb aquest truc magistral, Cline ens ressitua tot el debat: el cas Russell (o Manson) deixa de ser una aberració absolutament excepcional, per convertir-se en el símbol d'una predisposició de l'ànima humana. Manson deixaria de ser un monstre estrany, perquè tots tindríem un Charles Manson, o una Susan Atkins, al fons del nostre cor.

Emma Cline. © MT Slanzi 

El millor del món?

Diuen que Cline, amb el manuscrit d'aquesta novel·la, va tancar un dels majors negocis editorials de la història. Les noies podria ser un dels llibres més ben pagats del món. Alguns l'anuncien com el llibre de l'any (òbviament, sense haver-se llegit tots els llibres que han aparegut aquest any). Probablement això és una exageració. Però no hi ha cap dubte que el llibre d'Emma Cline és fascinant i que obliga a pensar, i molt.