La popular meteoròloga Mònica Usart, coneguda per les seves previsions a la ràdio i a la televisió, ha publicat Només seran quatre gotes (editorial Bridge), un llibre en què explica, de forma ben senzilla, anècdotes i històries relatives al clima i a la previsió del temps. Ens explicarà conceptes bàsics: com funcionen els diferents sistemes de comptabilitzar la temperatura (què tenen de diferent els graus Celsius dels Farenheit, per exemple); perquè a les ciutats fa més calor que al camp o perquè a la costa hi fa més fresca que a l'interior... I, a més a més, Només seran quatre gotes incorpora quatre conceptes bàsics d'astronomia: què són els eclipsis, com veure una pluja d'estels, què és la superlluna... O fins i tot es pregunta sobre la possibilitat de viatjar a Mart o de conèixer civilitzacions extraterrestres.
Revalorització de la meteorologia popular
Mònica Usart posa de manifest que moltes tradicions referents al clima tenen un cert fonament. És cert que si les clavegueres fan pudor és probable que plogui. I que el frare de la caputxa del vell higròmetre indica aproximadament el temps que farà. Malgrat tot, les tradicions no són una ciència exacta: Usart reconeix que la meteorologia és molt complexa i ni el més expert meteoròleg pot fer pronòstics infal·libles. I en alguns casos, les tradicions no tenen el més mínim fonament: pots tallar una ceba la darrera nit de l'any i preparar, amb els talls mullats en sal, un calendari de prediccions meteorològiques per a tot l'any següent. Però probablement serà erroni. I si no ho és, serà per pura sort...
Curiositats
El llibre de Mònica Usart ha estat pensat com una eina divulgativa, encaminada a la gent sense formació específica en la matèria i, molt encertadament, incorpora diferents tipus de dades curioses. No hi pot faltar la temperatura màxima mai registrada a l'ombra (56,7 ºC a Califòrnia) ni la mínima (-89,2 ºC a l'Antàrtida); i tampoc la temperatura mínima registrada a Catalunya (-32º, registrada a l'Estan Gento). Explica que els esquimals són baixets i corpulents, perquè d'aquesta forma el cos té una despesa mínima en energia, perquè no se li escapa l'escalfor. El mateix motiu perquè les guineus àrtiques tenen les orelles més curtes que les d'altres zones. Per trencar mites: els estels fugaços, que alguns han descrit com molt romàntics, poden ser simples excrements dels astronautes. Només seran quatre gotes fins i tot ens explica si hi ha més possibilitats de que ens mati un llamp o de que ens toqui l'Euromilió.
És el que és
Aquest llibre conté explicacions de nivell molt bàsic. Que ningú esperi pronosticar el temps que farà l'endemà en base als coneixements obtinguts en la lectura d'aquesta obra. Algunes coses de les que s'expliquen són les que els joves aprenen, o haurien d'aprendre, al batxillerat. I, malgrat tot, és un llibre elaborat de forma molt acurada. Amb unes il·lustracions gracioses, amb un esquema molt planer, amb un disseny clarificador... A més a més, incorpora materials complementaris per al que vulgui saber-ne més, links, una selecció de pel·lícules, una llista de músiques... Un llibre molt adequat per als interessats en el tema sense gaire formació, però que poden obviar els qui ja fa temps que són aficionats a la meteorologia.