Poques cites tan esperades i valorades com els Premis Goya, la nit més rellevant del cinema espanyol, que valora i reconeix la feina de tot un any i que torna a reunir a algunes de les celebritats més estimades del món de la faràndula i la cultura. Serà aquest 8 de febrer quan es donarà a conèixer el veredicte final amb tots els guanyadors dels premis i se sabrà quines són les pel·lícules més premiades de la nit. Serà El 47? Serà Polvo seran? I què passarà amb Segundo premio o Marco? De moment tot són incògnites, però el que es pot assegurar és que serà una gala plena de personalitats rellevants, actuacions musicals i pensaments per als qui ja no hi són, tot per deixar-nos un bon sabor de boca i fer-nos gaudir. Quines són les pel·lícules nominades a millor pel·lícula als Goya?
🟠 Nominats als Goya 2025: totes les nominacions
🟠 Premis Goya 2025: consulta tots els detalls de la gala
![Premis Goya Europa PRess Premis Goya Europa PRess](/uploads/s1/18/09/10/98/premios-goya-europa-press_15_630x420.jpeg)
Qui pot guanyar la categoria de millor pel·lícula als Premis Goya 2025?
1. Casa en flames
L'última pel·lícula del director Dani de la Orden és una comèdia dramàtica que s'endinsa en la reunió d'una família catalana de classe mitjana-alta durant un cap de setmana a la Costa Brava. Emma Vilarasau és la gran protagonista i encapçala el repartiment, que també compta amb Enric Auquer, Alberto San Juan, Maria Rodríguez-Soto i Macarena García, tots ells nominats per les seves interpretacions. L'argument explica com la Montse (Vilarasau) està emocionada perquè podrà veure tots els membres de la família, junts de nou, per passar les vacances. Divorciada fa temps, el seu ex té una nova parella, els seus fills han crescut i fan la seva vida sense fer-li cap cas, i tot fa brotar situacions que es mouran entre la comèdia i la tragèdia.
2. El 47
La pel·lícula que ha fet història per aconseguir ser la més vista en català en tot l'Estat espanyol en els últims quaranta anys ha estat la més nominada d'aquesta edició dels Goya, competint amb 14 nominacions. Explica la història d'un acte de dissidència pacífica i el moviment veïnal de base que el 1978 va transformar no només el barri de Torre Baró, sinó també la resta de Barcelona, canviant la imatge dels seus suburbis per sempre. Manolo Vital era un conductor d'autobús que va segrestar el bus de la línia 47 per desmuntar una mentida que l'Ajuntament s'entossudia a repetir: que els autobusos no podien pujar les pujades del districte de Torre Baró, deixant els veïns aïllats i en unes condicions precàries i indignes.
3. La estrella azul
Mauricio Aznar, un famós rocker espanyol, recorre Llatinoamèrica buscant retrobar-se amb la seva vocació deixant enrere el fantasma de l'addicció. Allà coneix el Senyor Carlos, un ancià músic en hores baixes que, malgrat ser autor d'algunes de les cançons més famoses del folklore del seu país, amb prou feines aconsegueix pagar les seves factures. I de sobte, Carlos acull amb generositat l'estrany visitant, i de la seva trobada neix un extravagant duo quixotesc. Aquest és l'argument de la cinta dirigida per Javier Macipe, que competeix als Goya amb 8 nominacions, empatada amb Casa en flames.
4. La infiltrada
Es tracta d'un film dirigit per Arantxa Echevarría que ha passat un pèl desapercebut en les converses mainstream i que s'ha colat en el podi més nominat (13 candidatures), posant un peu en els registres més cotitzats, com la millor direcció o el millor guió original. Carolina Yuste, a més, repeteix nominació per segon any consecutiu, i encara que ja té un guardó com a actriu de repartiment per Carmen y Lola, podria guanyar el seu primer Goya com a millor actriu interpretant una agent de la Policia nacional que va estar infiltrada a ETA durant 8 anys, quan amb prou feines en tenia 20. La jove va aconseguir endinsar-se a l'esquerra abertzale, sent l'única dona que va conviure en un pis amb dirigents de l'organització.
5. Segundo premio
La producció d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, que va guanyar la Bisnaga d'Or al Festival de Màlaga, no és una pel·lícula sobre Los Planetas, com ells diuen, encara que sí que fan una versió lliure de l'enregistrament del seu tercer disc —Una semana en el motor de un autobús—. En plena efervescència artística i cultural, aquest grup de música indie viu el seu moment més delicat: la baixista trenca amb la banda buscant el seu lloc fora de la música i el guitarrista està immers en una perillosa espiral d'autodestrucció. Mentrestant, el cantant s'enfronta a un complicat procés d'escriptura i enregistrament del seu tercer disc. Ningú no sabia que aquest disc canviaria per sempre l'escena musical de tot el país.