El nord-americà Kent Haruf va escriure aquest llibre quan tenia 71 anys. Havia treballat en molts camps: en una granja de pollastres, en la construcció, als Peace Corps a Turquia, en una biblioteca, en un hospital... Però finalment va anar-se decantant per l'ensenyament i per l'escriptura i va aconseguir diversos premis. El febrer de 2014 se li va diagnosticar un càncer terminal. I va decidir escriure la seva darrera novel·la, Nosaltres en la nit (Angle Editorial), un text sobre la vellesa. Al novembre d'aquell any, després de lliurar les darrers proves a l'editorial, Haruf va morir. Aquest és el seu testament literari, però també vital, un llibre escrit des del fons del cor, sobre els problemes de la tercera edat. Nosaltres en la nit és l'única obra de Haruf traduïda al català. En castellà podem trobar, tan sols, Plainsong (Planeta), una novel·la de 1999 que també reflecteix la vida en una petita localitat de Colorado.

L'amor

Quan es parla de la vellesa, sovint es fa referència als problemes de salut, obvis. Però no és tan freqüent que es faci referència als problemes de solitud, inherents a l'estructura de la nostra societat, basada en la independència individual. Sovint els vells, fràgils, no poden viure sols i han d'enfrontar-se al problema de la manca de companyia. Cada cop vivim més anys, i cada cop hi ha més gent que es passa molts anys, dècades fins i tot, sola. I aquesta gent a vegades vol amor. O sexe. I normalment la societat els exclou de tota possibilitat d'establir noves relacions. Ni tan sols sembla tolerable que sentin aquesta necessitat. I fins i tot hi ha qui creu repugnant que algú, a certa edat, decideixi refer la seva vida o passar una bona estona en companyia.

Sotmesos a vigilància

Però el problema més greu que apunta Haruf és la infantilització a la que es sotmet a la gent gran. Homes i dones sensats, amb les seves capacitats mentals absolutament intactes, que han tingut un comportament immaculat durant anys, són considerats incapaços de prendre decisions, fins i tot en coses que només els afecten a ells. Els seus descendents es creuen autoritzats a tutelar-los i fins i tot a decidir sobre l'ús dels seus diners, que consideren que els pertoquen per "herència". I el que és més pervers, la família acaba fent xantatge als avis, que se senten sols, amenaçant-los amb deixar-los sols si no obeeixen els seus dictats. La família, per a molts avis, és un darrer refugi, però alhora és una presó.

Potent

La vellesa és un tema incòmode, en una societat on la joventut es presenta com a model, i on s'intenta negar l'evidència de la decrepitud. Cada cop hi ha més gent gran, però hi ha ben poques novel·les i pel·lícules sobre la vellesa; com si la joventut acabés amb la mort. Haruf, moribund, va afrontar-se un tema que només es pot treballar des de la valentia, perquè qualsevol, demà, pot ser un vell incomprés. I Haruf va ser capaç de tractar el tema amb tendresa, però sense gens de sentimentalisme. Nosaltres en la nit és una obra colpidora, que a través d'una història molt simple, que pot estar passant avui mateix a casa d'un veí, ens remet als temors més amagats de l'ésser humà modern.