Un nou llibre ha confirmat el vincle de Leonardo da Vinci amb Barcelona, després d'anys i anys de recerca. L'historiador italià Carlos Vecce reconstrueix el "dia a dia" de l'artista i científic renaixentista a Vida de Leonardo, que ara publica en castellà l'editorial Alfaguara. Vecce ha elaborat "un assaig biogràfic en el qual tot deriva de documents històrics, fonts antigues i cròniques, informes i, sobretot, de la mateixa veu de Leonardo recollida en els seus manuscrits, els còdexs, que són milers i milers de pàgines que conten la seva vida quotidiana". "La principal novetat d'aquest assaig és que mostra la humanitat de l'artista, es pot seguir la quotidianitat de Leonardo dia a dia, així com aclarir els orígens", assenyala Vecce, en una entrevista recent amb Efe.
🎨 Revolució a un Louvre que cau a trossos: aquest és el futur de 'La Gioconda'
Si bé es conserven uns 4.000 manuscrits de Da Vinci, s'han perdut més de la meitat dels que va escriure, tot i que l'autor no perd l'esperança de trobar algun dia aquests manuscrits. Ja va passar fa 60 anys, quan es van localitzar dos dels textos més importants a la Biblioteca Nacional de Madrid i en els arxius de Barcelona, on es van trobar documents sobre l'avi del geni renaixentista. Així, en la biografia s'expliquen els vincles de la família Da Vinci amb la capital catalana: eren mercaders que van emigrar durant uns anys a Barcelona i comerciaven amb les Balears, València i el Marroc, entre altres.
Molts aspectes sobre Da Vinci
Més enllà de la relació del florentí amb Barcelona, Vecce indica que "els manuscrits permetrien trobar una solució a nombroses qüestions, com la solució de la màquina volant o el seu pensament sobre l'origen de la vida". L'historiador recorda que Da Vinci va tenir "una vida molt difícil, des del seu naixement com a fill il·legítim, que va fer que no pertanyés ni a la família del pare ni a la de la mare, i tota la seva vida és una conquesta de llibertat, ja que mai no va anar a l'escola, no va tenir una cultura regular i era un autodidacte". Abans, Vecce ja va escriure Caterina, un llibre dedicat a la mare de Leonardo, una esclava originària de les muntanyes del Caucas.
"Leonardo ha estat un dels primers artistes del Renaixement a inventar la còpia gairebé idèntica a l'original, com passa amb Verge de les roques, de la qual n'hi ha una al Louvre de París i una altra a la National Gallery de Londres", destaca l'historiador. Això demostra que "la còpia és un prejudici modern, ja que en el Renaixement no era així, i eren quadres considerats gairebé al mateix nivell, perquè l'important era la idea que venia de l'artista".
Pel que fa a la seva homosexualitat, Vecce comenta que el seu deixeble Salai va ser important des del punt de vista afectiu: Da Vinci va viure amb ell gairebé 30 anys, era molt guapo i probablement va ser l'amant de Leonardo, que mai no va tenir una relació amb una dona. A la biografia també s'aborda la rivalitat artística i personal amb Miquel Àngel: "Hi ha una gran diferència entre tots dos, que els feia incompatibles, i tenia a veure amb la manera d'enfrontar-se a la realitat".
"Leonardo no va ser reconegut pel seu pare, no va tenir família, però dels seus quaderns emergeix una persona que és capaç de trobar un equilibri, és gentil, obert a la conversa, tot el contrari de Miquel Àngel, que va tenir família, era un funcionari, no era un fill il·legítim, va anar a l'escola, però tenia un mal caràcter", explica l'historiador, que afegeix que aquestes diferències es van manifestar en la manera d'afrontar la seva sexualitat: "Miquel Àngel era un homosexual turmentat, mentre que Leonardo da Vinci ho vivia amb serenitat". Sigui com sigui, Vecce seguirà investigant sobre Leonardo en el futur "amb el somni de trobar qualsevol cosa nova", mentre prepara una novel·la històrica ambientada en el Renaixement.