"El solucionisme és la coartada d'un saber que ha perdut l'atribució de fer-nos millors, com a persones i com a societat. Ja no hi creiem i per això li demanem solucions i res més que solucions. No comptem ja en fer-nos millors a nosaltres mateixos sinó només en obtenir més o menys privilegis en un temps que no va enlloc, perquè ha renunciat a apuntar a un futur millor". Aquesta afirmació de Marina Garcés en la seva Nova il·lustració radical sintetitza aquest món actual nostre que s'esquerda a marxes forçades. Però també és una antítesi en si mateixa: l'existència d'aquest assaig és la demostració palpable que encara hi ha algunes ànimes que mantenen una voluntat tossuda i fèrria per intentar que els esgarriats tornin al seu curs. Uns esperits deambulants que posen les seves ales, els seus llapis i les seves reflexions en una col·lecció que ha democratitzat el dubte i l'ha convertit en una sensatesa més que en un fracàs: els Nous Quaderns d'Anagrama.
Nascuts com la nova versió dels mítics Quaderns Anagrama dels anys 70, incentivats pel fundador Jorge Herralde, aquest rentat de cara suma ja 5 anys a les prestatgeries de les llibreries de tot el territori. Es tracta d'una sèrie d'assajos curts —alguns d'ells traduïts al català— que posen damunt la taula els debats socials, polítics i culturals que omplen les converses de bars, passadissos i despatxos en la societat hiperconnectada i estimulada de l'avui. No superen les 100 pàgines ni els 9 euros, però aquests llibrets de colors cridaners tenen excés de profunditat, transversalitat, cavil·lació, titubeig o perspectiva, igual fins i tot una certa il·lusió transgressora i de batalla: hi resideix la possibilitat de divagar vilment i carregar-se qualsevol estructura convencional imperant sense temor de passar la nit a la caserna.
Segons explica Isabel Obiols, editora i actual coordinadora de la col·lecció, la rèplica de l'antiga compilació va renéixer després de notar que la societat tornava a estar en una espècie de regressió que demanava a crits un contrapès més analític, igual que ja va entreveure Herralde en el tardofranquisme quan Anagrama va apostar pels Quaderns. "A nivell social i polític es tornaven a complir les condicions perquè una editorial com la nostra també pogués participar del debat d'idees per defensar valors com la democràcia, l'ecologisme o el feminisme", explica Obiols, i a la tardor de 2017, remoguts per una ferotge convulsió politicosocial, van treure els primers exemplars d'aquesta rèplica contemporània: El secreto y no, de Claudio Magris; El año que nevó en Venecia, de Rafael Chirbes; Calaos, d'Emmanuel Carrère; i Nova il·lustració radical, de Marina Garcés.
Isabel Obiols: "A part de la tesi o de la idea que es vol desenvolupar, és important que hi hagi una veu autoral darrere; que hi hagi un treball formal important i la voluntat de tenir cert nivell estilístic"
Encara que és costum recolzar-se en noms propis que ja han publicat les seves obres a l'editorial —Jordi Amat, Marta Sanz, Kiko Amat, Leila Guerriero, i un llarg etcètera— i que tenen propostes interessants, Anagrama mira amb afecte les propostes que pugui rebre i està atenta a altres veus inspiradores que divulguin i defensin idees potents i, sobretot, puguin desenvolupar-les. És el cas d'Ofendiditos, de Lucía Lijtmaer, d'Hipocondria Moral (Pau Luque i Natalia Carrillo) o de La moda justa, de Marta D. Riezu, a la que la coordinadora de la col·lecció va trobar per Instagram i va decidir contactar amb ella després de semblar-li una tia ultra intel·ligent, molt coneixedora del sector i molt lliure. I és que la llibertat de narració és indispensable en aquesta sèrie d'assajos, però a Obiols també li sembla important destacar "que a part de la tesi o de la idea que es vol desenvolupar, hi hagi una veu autoral darrere; que hi hagi un treball formal important i la voluntat de tenir cert nivell estilístic".
Un altre dels avantatges dels Nous Quaderns és que la seva breu extensió permet optimitzar temps, jugar molt més amb els terminis de lliurament i apuntalar ràpidament temes actuals que, d'una altra forma, tardarien més en veure la llum. Això, sumat a la bona cabuda que estan tenint per part dels lectors, és garantia d'èxit. Els més venuts? Dels 53 títols que hi ha actualment al mercat —el 54è veurà la llum aquest setembre— els que han triomfat més han estat Ofendiditos; La tiranía sin tiranos, de David Trueba; Monstruas y centauras, de Marta Sanz; Silencio administrativo, de Sara Mesa; La confabulació dels irresponsables, de Jordi Amat; i Nova il·lustració radical, de Marina Garcés. Segons diu l'editora, bastants amb molt bones xifres i la majoria amb bones. "És una col·lecció que ha caigut en gràcia i que ve molt de gust, és com un caramel", matisa plenament satisfeta per la feina feta.
Reptes per al futur? Parlar de temes rellevants que encara no s'han pogut tractar i tractar encara millor altres assumptes que ja han començat a treure el cap per l'editorial, com les qüestions d'energia, ecologia i de la sostenibilitat del planeta en general. Però els queda un llarg camí per recórrer: aquesta col·lecció moderna, que sol llançar entre 10 i 12 títols l'any, té la intenció de sobreviure a moltes pandèmies i més confrontacions polítiques, socials o econòmiques. Perquè, també en paraules d'Obiols, "la col·lecció ja ha creat un canal propi que és immillorable".