Un bibliotecari de 56 anys es desploma mentre passeja pels carrers del seu poble i mor sobtadament, i deixa com a llegat una única novel·la que perviurà any rere any. Sembla la sinopsi d’una obra de misteri, però això va passar de veritat: Martí Rosselló va deixar orfes milers de lectors només deu anys després de publicar la seva primera novel·la, deixant la crítica amb l’expectativa d’un proper projecte que mai no va arribar. Potser per això Anna K. té un forat transcendental dins el petit cosmos de la literatura catalana. O potser és perquè es tracta d’una obra única i genuïna que no s’assembla a cap altra que s’hagi llegit, tal com la defineix l’escriptor Joan Todó a la faixa de l’edició que ha tret La Segona Perifèria amb motiu dels 25 anys de la seva publicació —i dels 15 de la desaparició de l'autor.
Explicar de què va Anna K. és impossible, i és millor que el lector s’hi endinsi sense cap mena d’informació. Hi ha venjances, sadisme, llaços de sang inversemblants, assassinats, enverinaments i incest, però es llegeix amb una calma pertorbadora que posa els pèls de punta. Des que va irrompre a les prestatgeries l’any 2000, llavors editat per Quaderns Crema, ja va captar l’atenció dels lectors amb un argument atrevit que desafiava qualsevol gènere i estructura, i ho feia sense sortir d'un quilòmetre quadrat de Premià de Mar, ciutat de l’autor i on també transcorre l’argument. “Rosselló explicava coses supercrues i fortes amb una falsa naturalitat que encara ho feia tot més sorprenent i interessant”, descriu l’escriptora premianenca Tina Vallès, que el va conèixer.
Precisament aquesta contradicció entre la trama i el caràcter de Rosselló és una de les característiques més destacades i sorprenents de la novel·la, perquè qui va tenir tracte amb ell n’exalça la seva personalitat propera, afable i reservada. Era un activista cultural i va estar sempre compromès amb el teixit associatiu de Premià de Mar, fent gala d’un gran esperit crític. Com recorda Vallès, es va oposar al canvi d’ubicació de la biblioteca municipal del centre als afores, i curiosament va morir quan s'estava duent el terme el trasllat pel qual havia lluitat en contra. I tot i que no va arribar a trepitjar la nova seu, el Consorci va decidir batejar-la amb el seu nom. “Era molt valorat per tota la feina cultural que feia, però sempre des dels marges”.
Marta Cava és bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i la seva història amb l'autor és, com a mínim, curiosa. De petita sabia que era algú important al poble i veia amb ulls d’admiració a aquest escriptor que recomanava lectures a la biblioteca. Va ser el culpable que s'acabés dedicant al mateix. “Va ser una influència indirecta perquè jo no havia parlat mai amb ell”, recorda. Però quan va començar la carrera, va aconseguir-ho. Va ser un dia en què dos companys van dir-li que ja tenien relleu per l'ofici en presència de Rosselló. “Vaig explicar-li que estava estudiant per ser bibliotecària i vam parlar del futur de la biblioteca; va morir dos dies després i em vaig quedar molt tocada”. Va ser llavors, passada la vintena, quan va llegir la novel·la. “És tan sòrdida, estranya i peculiar que per mi era inconcebible que a una persona com el Martí, tranquil i silenciós, li pogués passar pel cap tota aquesta història”. Ho ratifica Vallès, que ha escrit un dels epílegs d’aquesta nova edició, i recorda amb nostàlgia aquell bibliotecari agradable i tendre del seu poble. “És una història truculenta que no encaixava amb el posat d’en Martí, i aquesta és la gràcia”.
Per què Anna K. no és un llibre mainstream?
L'autor del segon epíleg, Borja Bagunyà, va llegir-se el llibre per primer cop poc després de publicar-se i sense saber res de Martí Rosselló, només perquè confiava en el criteri de l’editorial Quaderns Crema. “Em va fascinar perquè era una de les novel·les més estranyes que havia llegit d’un autor català i perquè feia coses que pensava que a Catalunya no es podien fer”, esgrimeix. De fet, dubte si ara seria possible escriure’l o si tindria un forat editorial en algun lloc. “Rosselló utilitza la lògica del melodrama, però no escriu un melodrama, sinó que també juga amb tots els seus tòpics i clixés per portar-los a un extrem i saturar-los, i em semblava absolutament meravellós; a Catalunya no teníem aquesta tradició, imperava més el minimalisme de Sergi Pàmies”, explica.
D’aquesta manera, Anna K. es converteix en un mirall de miralls que no només planteja els grans temes universals, sinó que ho fa a partir de capes i capes que troben un significat diferent amb cada relectura. Tant Bagunyà com Cava i Vallès han trobat noves interpretacions quan s’han tornat a submergir en la seva lectura. “Com més la llegeixes, més coses veus; és un llibre absolutament inesgotable”, reconeix l’autor d’Els angles morts. No obstant, també és una novel·la que ha passat de puntetes pel públic mainstream, tot i ser considerada com una obra de culte. Però què entendríem, exactament, per l’etiqueta de novel·la de culte?
Segons Borja Bagunyà, es tractaria d’una novel·la poc coneguda per un públic majoritari, però que als quatre que la coneixen els agrada molt, i sota aquesta definició, Anna K. s’hi identifica a la perfecció. “Alguns fa anys que la defensem perquè vam tenir la sort de llegir-la aviat”, diu. “És una novel·la de trama perquè no paren de passar-hi coses, però que es pot rellegir infinitament, i això vol dir que hi ha un rerefons i que admet tota mena de lectures on tothom pot entrar”, opina Vallès. I Marta Cava la descriu com una novel·la que mescla tragèdia grega i costumisme i que, per a ella, és simplement “inclassificable”.
Borja Bagunyà: "Em va fascinar perquè era una de les novel·les més estranyes que havia llegit d’un autor català"
La transcendència limitada de l’obra de Rosselló també s’explica per la seva mort prematura amb només 56 anys, fet que va impossibilitar que la seva carrera agafés més embranzida, tot i que tenia poemes i contes publicats. Segurament és un dels motius pels quals Anna K. feia anys que no es trobava ni a les llibreries de vell. “Em sobta que no es conegui més i m’ho he preguntat molts cops, però suposo que hi ajuda el fet de no haver publicat més i no tenir una carrera de fons, a més de la manera de distribuir els llibres i que el lector els conegui”, explica la bibliotecària.
No obstant això, creuen que l'enorme qualitat d’Anna K. es deslliga totalment del fatal destí de l'autor. “Que sigui l'única novel·la d’un autor que va morir massa jove pot afegir-li una mica de llegenda, però em sembla un escriptor extraordinari”, diu Bagunyà. I per Vallès, que morís abans d’hora no té res a veure amb la bona acollida de la novel·la, que va publicar-se deu anys abans de la seva mort i ja va ser aplaudida per la crítica. “Però tot el que podem saber d’ell com a narrador està condensat en aquesta única novel·la, i tota la seva obra va quedar estroncada”.