El Museu Carnavalet de París s'acomiada de les xifres romanes. Després de quatre anys de treball, la institució dedicada a la història de la capital francesa adoptarà la numeració aràbiga per un motiu ben simple: alguns visitants no entenen els números romans.
"Els números romans poden ser un obstacle per a la comprensió", explica la comissaria del museu parisenc Noémie Giard al rotatiu italià Corriere della Sera. Així, quan les mesures anticovid ho permetin, el Carnavalet reobrirà les portes al públic amb una novetat: els escrits explicatius abandonaran els números romans en favor dels àrabs. Aquesta mesura, però, no és exclusiva del museu d'història, i és que el Louvre –un dels recintes més importants i visitats del planeta– ja no fa servir números romans per indicar els segles i només els utilitza per a reis o reines.
"En temps de Lluís XVI-16 li haurien tallat el cap"
La mesura del Carnavalet, com no podia ser d'una altra manera, ha generat debat i controvèrsia entre els cercles acadèmics. En un article al mateix mitjà de comunicació, l'escriptor i periodista italià Massimo Gramellini no es talla ni un pèl: "Amb tots els respectes a madame Giard, en temps de Lluís XVI-16 li haurien tallat el cap per molt menys. Aquesta història dels números romans és la síntesi perfecta de la catàstrofe cultural en curs: primer no s’ensenyen les coses i després s’eliminen per no fer que els que els que no les coneixen se sentin incòmodes. Una educació plana no és un objectiu, sinó una desgràcia", diu. "El pas de IV a 4 esdevé el símbol de la renúncia progressiva a l’ensenyament de la cultura clàssica", apunta el mitjà.
El Museu de Belles Arts de Rouen resisteix
"És la història de l'ou o la gallina", apunta François Martin, president de la Coordinació de Professors en Llengües Antigues al rotatiu. "Com menys números romans s’utilitzen, menys gent els pot entendre. Però és una pena, perquè als nens de l'escola primària els agrada aprendre números romans, per a ells és com un joc".
La mesura del Carnavalet i el Louvre també es va estar a punt d'aplicar als museus de Normandia i de Belles Arts de Rouen, però en el cas d'aquest últim, el seu director, Sylvain Amic, s'hi va negar i mantindrà els romans en la pròxima exposició sobre Salambó, de Gustave Flaubert.