Periodista i escriptora, Núria Casas torna aquest Nadal a les llibreries amb Una cançó per a casa ocasió, un llibre que recupera el nostre cançoner popular infantil proposant-nos una tornada per a cada moment del dia. Un llibre per a menuts (i també, o sobretot, per als seus pares i mares) que és molt més que un llibre, perquè Casas no només ha compilat prop d'una quarantena d'aquelles melodies que des de fa segles formen part del nostre imaginari cultural, sinó que ens descobreix els seus orígens i ens ofereix consells per cantar-les als menuts. Tasca que completa incorporant les partitures i, a través d'un codi QR, les bases musicals per cantar-hi a sobre amplificant la interacció lectora. Un llibre ideal per retrobar-nos amb la nostra tradició. Un regal perfecte per aquestes dates. 

T'agrada cantar?
Sí, molt. Vaig estudiar piano al Liceu, quan era petita, però mai m'he guanyat la vida amb això. Però la música va ser una gran inspiració a l'hora de fer el llibre i des del principi vaig pensar que hi havia d'estar incorporada. De fet, tot plegat neix, en part, de la búsqueda d'un llibre musical per nadons, i no trobar-ne cap. Per això dic que Una cançó per a casa ocasió és un llibre per a nens i nenes, però també per pares i mares. 

Encara el toques, el piano?
I tant! Cada cançó que apareix al llibre ve acompanyada d'un codi QR que et redirigeix a la melodia. I és que, també fent cerca a Youtube, vaig descobrir que hi ha moltes cançons, hi ha grans grups de música infantil en català, però no hi ha les melodies de les grans cançons clàssiques infantils: El gegant del pi, Sol, solet... Per això vaig decidir-me a gravar les bases musicals i així poder-les cantar.

Núria Casas acaba de publicar el llibre Una cançó per a cada ocasió / Foto: Montse Giralt

Les bases musicals de les cançons que apareixen al llibre, també les has gravat tu?
Les bases de piano, sí, les he gravat jo. Però també participen tres músics, que han gravat les bases de baix, bateria i trompeta i clarinet. Això permet aquesta interacció de cantar les cançons del llibre sobre la melodia. 

Una cançó per a casa ocasió no és el teu primer llibre, però sí que és molt diferent de la teva primera novel·la. 
L'any 2015 vaig publicar En Pau m'ha deixat, una història de desamor més adolescent. El fet és que quan va néixer l'Artur, el meu fill, vaig anar a la llibreria del barri i em vaig trobar amb què no hi havia cap llibre que recollís el cançoner popular infantil català que ens descobrís els seus orígens, que a més ens ensenyés a cantar-les als nostres nadons a través de la nostra gestualitat, amb partitures, amb lletres... Un manual que anés més enllà dels cançoners de Joan Amades. 

Una cançó per a casa ocasió és com un receptari de cuina però en versió musical infantil per a pares i mares

Una cançó per a casa ocasió és un llibre que amaga molts llibres. 
I totes les cançons que hi apareixen tenen una justificació. La lluna, la pruna és una cançó per anar a dormir. Si la barqueta es tomba és per anar a comprar al súper, el mercat o el comerç de proximitat. És com un receptari de cuina però en versió musical infantil per a pares i mares. 

El que no és, és un conte.
No, no ho és. És un llibre que sorgeix d'un treball de documentació important. Vaig contrastar molta informació històrica. Així m'he adonat que moltes de les nostres cançons infantils populars tenen una gran influència francesa i germànica, molt més que castellana. També ha estat molt interessant veure les diferents maneres que tenim d'interpretar una mateixa cançó als diferents territoris dels Països Catalans. A través d'aquestes cançons m'he adonat que parlem de temes com la religió, la tradició pagana, el misticisme, la nostra història...

Per exemple?
El gegant del pi. En aquesta cançó apareixen el gegant del pi i el gegant de la ciutat, que són la representació del xoc entre el món urbà i el rural. Però aquesta només és una interpretació. N'hi ha altres teories sobre el seu origen. 

Explica, explica.
Una de les teories diu que la cançó parla de dos gegants que va portar Cristòfol Colom al seu retorn d'Amèrica. 

Com?
Aquests gegants serien dues persones indígenes molt altes que Colom va portar a Europa quan va tornar d'Amèrica. 

Escriure Una cançó per a casa ocasió m'ha servit per adonar-me de la riquesa que amaga la nostra tradició

Més històries!
El Patufet, que és el Garbancet, que és el Cigronet, és una cançó molt entroncada amb la tradició religiosa, perquè s'inspira en el passatge de Jonàs menjat per una balena. De totes les cançons que apareixen al llibre, he explicat la seva història contrastant totes les fonts possibles. Segurament, aquesta és una de les parts que més he gaudit, perquè és la que més se sembla a la meva feina com a periodista. A la vegada que m'ha servit per adonar-me de la riquesa que amaga la nostra tradició. Una tradició oral que, òbviament, el seu principal motor de transmissió és el boca-orella. Documentar-la i posar-la sobre paper i il·lustrar-la també és una manera de donar-li entitat. 

Mai vas pensar a recollir totes aquestes històries en un format de costumari més que en un llibre infantil?
No, a partir de ser mare ara fa un any i mig, la idea sempre va ser fer un llibre en format infantil. Per això, l'altra gran part del llibre és la de recursos, proposant una activitat o un taller o una manera de cantar per a cada cançó. I aquí sí, ho he d'admetre, el meu principal banc de proves ha estat el meu fill. També he volgut deixar clar des del primer moment que jo no soc logopeda, ni mestra, ni psicòloga. Visc de la meva experiència i de la gràcia que pugui tenir escrivint gràcies a la meva feina. 

Hi ha cançons infantils que tenen lletres amb connotacions caduques. 
I aquestes les he eliminat. Una cançó que, per exemple, des de petita m'ha esgarrifat, és El senyor Ramon. Ara hi ha un debat interessant sobre quina part de la nostra tradició, per no casar amb els valors actuals, hem d'eliminar. 

Núria Casas ens redescobreix el nostre cançoner popular infantil amb el seu nou llibre / Foto: Montse Giralt

I quina és la teva postura en aquest debat?
No crec que hàgim d'eliminar tot el nostre llegat, perquè per entendre qui som hem de saber d'on venim. Ara bé, si faig un cançoner infantil, no puc recomanar cantar una cançó amb una lletra tan summament masclista com El senyor Ramon. Només hi ha una que l'he justificada, perquè crec que hem de trobar un punt de coherència a tot i fugir dels extremismes. 

Quina?
El lleó no em fa por. Ara les escoles han eliminat el vers que diu "perquè soc bon caçador". Jo he mantingut la versió tradicional, però també he inclòs les alternatives que existeixen actualment, on la història acaba en una relació d'amistat entre el lleó i el nen que camina per la selva. No vaig creure oportú excloure-la del llibre, però sí aportar una reflexió i deixar-la per escrita al llibre. 

M'ha sorprès que no hagis inclòs Joan Petit.
L'he deixat fora perquè emana d'una llegenda d'un noi de la Catalunya Nord a qui van enxampar robant i el van condemnar tallant-li les extremitats. I d'aquí que la cançó parli de ballar amb la mà, amb el dit, amb el peu... Em va semblar una història molt desafortunada. Si parlem d'herència de la Catalunya Nord o de França, he preferit incloure Cada dia al dematí o Les oques van al camp, que són més agraïdes. Cançons, ja que parlem d'herència, amb melodies que venen de Mozart. 

Hem de donar entitat a la nostra tradició

Com has fet la tria de les cançons incloses en el llibre?
Principalment, a partir de tot això que comentàvem ara: cançons que siguin adaptables als valors que hem de transmetre als nostres infants. Sempre destacant que la nostra tradició és molt moderna. Hem de revisar-la però no menystenir-la. Li hem de donar entitat. Per cert, en les dates que som ara, em sembla molt interessant el cas del Tió. 

Res més tradicional a casa nostra.
De La Seu d'Urgell a les Terres de l'Ebre, cada poble canta un Tió diferent. Hi ha tants tions com cases. 

Encara no hem parlat de les il·lustracions que acompanyen cada cançó i són un dels altres atractius del llibre. 
Són del Kim Amaté, un dels millors il·lustradors a casa nostra actualment. El llibre va ser una idea meva, però la Patrízia Campana, la meva editora, ràpidament em va dir que era un projecte que havia de tenir identitat: un llibre amb tapa dura i il·lustracions i una entitat de tacte, per ser un llibre per infants, important. En Kim ha fet una feina bestial, perquè no només ha fet les il·lustracions, sinó que també en la maquetació, quadrant les il·lustracions amb tots els meus textos, les partitures, els codis QR... Encara m'emociona veure el llibre, no m'esperava que quedés tan xulo. 

Què vas sentir quan vas rebre la caixa amb els primers exemplars?
Una il·lusió immensa. I vaig pensar en la persona que més estimo per regalar-li. 

I aquesta persona, si no és indiscreció, és...?
El primer llibre va ser per als meus pares, el segon per a la meva parella i el tercer per al meu fill, a qui he dedicat el llibre.  

No hi ha res que em faci més il·lusió que una mare o un pare em digui que aquest ha estat el primer llibre del seu fill o la seva filla

Ara ja fa unes setmanes que Una cançó per a casa ocasió va arribar a les llibreries. Quina rebuda està tenint?
Les xarxes actualment tenen molt de poder, i amb cada entrevista que faig rebo comentaris dels lectors per Instagram. I això em fa moltíssima il·lusió. No hi ha res que em faci més il·lusió que una mare o un pare em digui que aquest ha estat el primer llibre del seu fill o la seva filla. 

Han quedat moltes cançons fora que podrien haver entrat?
Donaria per un segon llibre. 

El faràs?
Si aquest va bé, per què no? I si passés, m'agradaria fer un llibre amb cançons exclusivament catalanes. Hem de reivindicar que tenim una riquesa cultural que no se'ns acaba. També m'agradaria fer un llibre exclusivament de nadales. Però ara per ara, estic promocionant aquest. I si arriba un segon, ja arribarà.