Núria Espert ha estat guardonada amb el Premi Max d'Honor 2024 que atorga la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). En declaracions a una trobada amb mitjans de comunicació a la seu a Madrid d'aquesta entitat, ha assenyalat que el que la fa diferent a la resta de professionals és la "sort" però també el fet que és "molt treballadora". Amb 88 anys està en actiu però destaca la "glopada" d'actrius "joves o molt joves" que s'està preparant i que ompliran els buits que "forçosament anirem deixant els altres". Feliç d'haver rebut el Premi Max d'Honor, reconeix que ha tardat a arribar i remarca que li venia molt de gust perquè és el premi que el gremi "ens donem a nosaltres mateixos".
Núria Espert ha assenyalat que el Premi Max d'Honor que li ha concedit l'SGAE té un "prestigi enorme" malgrat que no acapara grans entrevistes de premsa, però si que la professió "ho llegeix, ho valora i ho discuteix", per la qual cosa molts se n'alegren o s'enfaden. L'actriu nascuda a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) l'any 1935, posa en valor que el guardó li hagi arribat en un moment en què està fent un "treball diferent" al que l'ha caracteritzat bona part de la seva trajectòria artística.
La interpretació que va marcar la seva carrera
Recorda que quan tenia 18 anys va fer Medea a Barcelona i el resultat d'aquella interpretació va marcar molt la seva carrera. Espert reconeix que sempre s'ha sentit "una tràgica", ja que tot el seu repertori és dramàtic. Però apunta que ho porta amb "molta alegria" i se sent afortunada que hagi estat així. Actualment però, està treballant en una obra, La isla del aire, d'Alejandro Palomas, on amb "gran sorpresa" interpreta un personatge divertit que considera que ha estat ben rebut pel seu públic. "Portaven un mocador per plorar i ara l'han tirat", afirma Espert, que també posa en valor que aquest paper s'ha convertit en una fita des del primer dia.
Tot i que l'any passat va anunciar que es retirava, Espert ha avançat que ha acceptat un nou projecte que és un text de Wajdi Mouawad, l'autor de Incendios. Sense donar més detalls, assegura que està estudiant durant la nit i té "por i inseguretat", com sempre que comença un treball, tot i que després, s'acaba calmant. A més a més, coincidint amb el Premi Max d'Honor, Espert ha assenyalat que li acaben de donar el Doctorat Honoris Causa de la Universitat Royal Speech & Drama de Londres.
"Quan marxo de Barcelona me la vull emportar a tot arreu"
Núria Espert considera que ha aconseguit mantenir la vinculació escènica cultural amb Catalunya portant-hi sempre tot el que estrena i que "valgui la pena". En aquest sentit, posa com a exemple l'obra que està fent ara, La isla del aire, que es va estrenar a Barcelona amb una gran "generositat". Espert s'alegra que Madrid i Barcelona estiguin a una distància curta i a un preu no massa excessiu, de manera que quan es troba amb "ganes de pàtria" et pots comprar un bitllet i anar-te'n. Núria Espert lamenta que els amics que tenia a Barcelona, els 6 o 7 més importants, ja no hi són, per això, afirma que el que li queda quan hi va és la ciutat i quan ha de marxar, se la vol emportar sencera a tot arreu.