Que et dediquin una geganta i la treguin a ballar per festes significa assolir la veritable noblia pop. Shirley Bassey —la Núria Feliu gal·lesa— va ser nomenada Dama Comendadora de l'Imperi Britànic, va rebre la Legió d'Honor francesa i van donar-li les claus de la seva ciutat. Futileses. La gran dama de sants, en canvi, l’any 2011, va fer-se construir una geganta per autohomenatjar-se. (També va rebre la Creu de Sant Jordi, d’acord, però a qui li importa aquesta quincalla.) No un bufonesc capgròs, no: la colossal icona popular d’una reina de barri. Una figura a l’alçada de tot un mite de la catalanitat. El camp elevat a cinc metres del sòl. I aquesta desproporcionada imatge perennement acabada de sortir de la perruqueria, amb arracades de xoni, vestit jaqueta amb espatlleres, ram de violetes en una mà i una partitura de Cançó de Sants a l'altra, torna al Palau (si bé a un de diferent que l'escenari de les seves interpretacions més brillants) per donar-nos a tots la benvinguda a l'homenatge pòstum que acaben d'erigir-li: la més que recomanable exposició Núria Feliu al Palau (Robert).
Qui s'acosti a la meva generació i coordenades la recordarà injustament com una ‘tieta’ cupletista que apareixia en algun capítol de Teresina S.A.
Qui s'acosti més o menys a la meva generació i coordenades (els qui pertanyin a una anyada posterior o hagin nascut més enllà de Montserrat és molt probable que la desconeguin per complet) recordarà injustament la Núria Feliu (1941-2022) com una tieta (un dels fenotips conductuals clàssics associats a la catalanitat) cupletista que apareixia en algun capítol de Teresina S.A. i, molts anys després, va fer una versió prou solvent del History Repeating dels Propellerheads (feat Shirley Bassey). Qui hagi diggejat una mica més en les seves arrels musicals, sabrà també que la barcelonina fou cèlebre per acostar-se al repertori nord-americà: estàndards de jazz, musicals i cançons de pel·lícules, en un moment de gran influència de la cançó francesa.
La mostra concebuda per posar remei a la nostra ignorància vers les grans dames pàtries
No obstant això, qui faci el favor d'apropar-se a aquesta exposició fantàsticament museografiada que, capitanejada per l'Òscar Dalmau, el gran connoisseur del 'pop a la catalana' (amén d'amic personal de l'artista), guionitzada per Julià Guillamon i documentada per Fermí Puig, descobrirà facetes menys conegudes de Feliu com la de dependenta de llegums i conserves al mercat de Sants, frontwoman de grups ie-ié, actriu de teatre experimental, gran dama del jazz, amfitriona d’Ella Fitzgerald, rara avis de la Nova Cançó, conquistadora del Waldorf Astoria, reina noctàmbula de les boîtes barcelonines, cover girl, protagonista de còmics i col·leccions de cromos, activista antifranquista… Fins i tot una icona glam i punk gràcies a les samarretes amb el seu rostre bowienescament travessat per un llamp o amb un imperdible clavat al nas: "Deu Salvi la Feliu. Sants és Punk". I per si no fos prou, regalen un programa guapíssim que inclou un pòster exclusiu de la polifacètica cantant.
La geganta de Núria Feliu, com deia, ens donarà la benvinguda fins al 19 de maig a aquesta mostra concebuda per posar remei a la nostra ignorància vers les grans dames pàtries. I com a part dels actes dedicats a la seva inspiradora, el Palau Robert ha organitzat dos concerts gratuïts al jardí. El primer, un Homenatge de la Big Band de Granollers, va ser el passat diumenge 14. El segon, ideat per l’Andreu Rami, se celebrarà el dia de la cloenda i comptarà amb la intervenció de diversos artistes, tots aixoplugats pel lema "Feliu icònica". Per la seva banda, l'altre Palau, el de la Música, li dedicarà un gran concert el 15 de maig. Recorda: Support Your Local Divas!