Núria Prims adopta la pell de la mare i l’heroïna d’una adolescent a Sica, la primera pel·lícula de ficció de la catalana Carla Subirana presentada amb gran èxit a la secció Generation de la 73ª edició de la Berlinale. En aquest paper, pel qual va haver d’aprendre una mica de gallec i fer-se seva la parla específica de la Costa da Morte, interpreta la viuda d’un mariner gallec, qui abans d’adoptar aquesta tràgica situació s’havia mudat de Catalunya a Galícia per amor. La Sica, la seva filla, és la protagonista d’aquest coming-of-age que repassa el seu pas per l’adolescència a través de la pèrdua, l’enyor i la llegenda del paisatge. Un film que és un clar crit d’auxili davant el canvi climàtic, especialment en una zona on el seu nom, Costa da Morte, reflexa l’alt nombre de naufragis que pateixen molts mariners, al voltant de 600 casos registrats.
Un rodatge molt dur
“El nivell de la Berlinale fa molta il·lusió. Personalment, tinc moltes ganes de viure el festival”, confessa Prims des del cor del certamen alemany. El seu personatge, tot i tenir un pes fonamental a la pel·lícula, apareix secundàriament a la pantalla: “Amb aquesta pel·lícula estic molt tranquil·la perquè és un personatge secundari, potser físicament amb poca presència, però un personatge que per a la Carla, la directora, té molt de pes a la trama de la història. Però jo com a actriu no tinc tant de risc, així que estic tranquil·la”. Thais García, que interpreta la Sica, debuta com actriu a la pel·lícula igual que els seus companys de repartiment, Marco Antonio Florido Añón com a Suso i María Villaverde Ameijeiras com a Leda. A més, el rodatge no va ser gens fàcil pel temps: “Cada dia era molt dur per les condicions meteorològiques, els horaris, aixecar-se molt d’hora i les distàncies a recórrer”.
No li feia respecte ser de les poques actrius professionals a la pel·lícula? “Em venia molt de gust tant sumar-me a un projecte de dones com el plantejament que no hi hauria actors professionals. Em va atreure com a repte per a mi mateixa per no quedar fora de lloc i saber-me adaptar”, confessa Prims. El rodatge va sumar la complicitat amb la Thais i el seu personatge, amb qui va treballar amb molta proximitat i qui li va posar les coses molt fàcils per crear aquest vincle fictici: “M’ha agradat molt treballar amb ella i poder treballar situacions com a mare que estan escrites en un guió amb el paral·lelisme amb la teva vida real”. De García, Prims afirma que “és una persona molt introvertida, però de seguida que es troba còmoda t’ho dona tot”.
Em venia molt de gust tant sumar-me a un projecte de dones com el plantejament que no hi hauria actors professionals
Rodant en català i gallec
Prims parla a la pel·lícula en català, mentre que la seva filla parla en gallec. Totes dues llengües no grinyolen juntes ni un segon a la pel·lícula, sinó que retraten la realitat de pares i mares de diferents parts del món que es muden a altres territoris: “És un tema molt important a la pel·lícula. Forma part de la seva trama, del pes, de la relació amb els personatges i d’una realitat que la Carla volia donar importància”. Igualment, l’actriu barcelonina va haver d’aprendre una mica de gallec per poder interpretar el personatge en totes les seves arestes “sense fer-ne paròdia, tenia el permís de no parlar-lo bé perquè el personatge és català”. A través del seu personatge, la directora crea un paral·lelisme amb la seva pròpia història. Arribada a la Costa da Morte de viatge, el magnetisme que Subirana va sentir en conèixer l’àrea com a catalana va ocasionar-li les ganes de construir una història al voltant d’un personatge que fos de fora.
Apartada durant vuit anys de la professió per voluntat pròpia, des de la seva reaparició a Incerta Glòria el 2018 s’ha deixat veure a altres projectes com a la sèrie Hache (2019) en el paper de Camino. “Una suma de circumstàncies”, confessa, “em van indicar que volia deixar la professió, anar-me’n a viure a Menorca i criar el meu fill, i així ho vaig fer”. No obstant això, la trucada d’Agustí Villaronga vuit anys després de prendre aquella decisió la va fer tornar davant les càmeres: “Era el meu top com a director, i allà vaig tornar-me a enredar. Vaig fer Incerta Glòria com un sol projecte i pensava tornar-me’n a l’illa, perquè no volia seguir amb la professió. Però el bitxo que tenim a dins em va seguir picant”, afegeix.