Adolfo Obiang Bikó (Mbini, la Guinea Espanyola, 1940) és el president del Moviment Nacional d'Alliberament de Guinea Equatorial (MONALIGE). Actualment viu a Virgínia, als Estats Units, on treballa com a professor de Matemàtiques, encara que diu, de broma, que s'hauria d'haver fet pastor protestant, "que són els que als Estats Units guanyen diners". El seu partit, el MONALIGE, va ser un partit prohibit durant el període colonial per les seves posicions independentistes. I Obiang Bikó va participar activament en el procés sobiranista de la Guinea Espanyola. Fins i tot va anar a l'ONU per reclamar la independència del seu país. Ara és un ferm opositor a la dictadura d'Obiang Nguema. Ha visitat Barcelona, convidat pel CSIC - Institució Milà i Fontanals, per presentar el seu llibre Guinea Ecuatorial: del colonialismo español al descubrimiento del petróleo, editat per SIAL Ediciones.
Com va ser la colonització espanyola a Guinea?
Va ser fatal. Va ser justament el preludi del que està passant ara... No es podia sortir d'aquí al restaurant: a tot arreu hi havia barreres. A tot arreu havies de presentar el salconduit a la Guàrdia Colonial. Jo vaig ser a la presó a Río Benito, per ser rebel i ho vaig veure tot... Vaig veure com maltractaven els presos. No hi va haver cap diferència entre els oficials belgues del Congo belga i tots els militars que jo esmento. Fins i tot el comissari general, Víctor Suances, era un torturador, un campió de la tortura... O el capità Diego Medina Gavilán, que jo vaig conèixer bé en la meva joventut: aquest paio era un boig, anava per les platges pegant a qualsevol que es trobés. La colonització va ser dolenta, dolentíssima. En els anys trenta, quan jo encara no havia nascut, a un africà, si feia qualsevol pas en fals, li donaven un tret allà mateix.
Estic segur que Luis Carrero Blanco és a l'infern
Però la colonització es presentava com una gran obra cristianitzadora...
Jo vaig veure executar gent a la colònia, amb tret de gràcia i tot. Jo era un nen de 10 anys i això em va impactar molt. No era normal que la gent tingués tant de patiment. Jo estic segur que Luis Carrero Blanco, el president del Govern, que és qui manegava tot això, és a l'infern. Al purgatori no hi deu ser.
Vostè es va integrar de jove al MONALIGE?
Em vaig apuntar al MONALIGE i vaig formar part del seu estat major. Aquesta organització, el partit de la independència, es va fundar el 10 de juny el 1959, i el dirigia el meu mig germà. Va ser el partit que el 1962 va anar a l'ONU i va reclamar la independència. El seu líder a l'interior era Abilio Balboa Atkins, que era un fernandino, un guineà anglòfon, que s'havia criat a Barcelona, i que parlava català. L'any 1966 em van detenir i em van ficar en un calabós perquè em faltava un paper. I vaig decidir anar-me'n al Gabon, i d'allà als Estats Units. I, a la fi, he viscut bona part de la meva vida a Amèrica.
A l'ONU fotíem canya a Espanya
Quin paper va jugar vostè en la descolonització de Guinea Equatorial?
Tot. Jo no vaig ser a l'interior, però sí a l'exterior. Vaig estar a Dar Es Salaam, al Camerun, a Nigèria... Més tard, vaig representar el MONALIGE al Congo Kinshasa. Com que jo estudiava i tocava el piano, un senyor de l'ambaixada americana a Kinshasa em va prometre una beca per anar allà. I quan vaig anar als EUA, el partit em va encarregar que representés el MONALIGE a Nacions Unides. Més tard van venir a donar-me suport Rafael Evita, José Loeri Combá, Saturnino Ibongo, Armando Balboa... Vam fer una feina ben feta a l'ONU... A l'ONU fotíem canya a Espanya. Sis estudiants i un polític van resoldre l'entrellat de l'afer. Jo vaig ser un dels set signants de la primera Carta Magna de Guinea Equatorial.
Delegació del MONALIGE a l'ONU. A la primera fila, d'esquerra a dreta: José Loeri Combá, Saturnino Ibongo i Adolfo Obiang Bikó; al darrere Rafael Evita, Mariano Mansui i Tomás Mbuemangongo. Fotografia cedida per Adolfo Obiang Bikó.
Com va ser la descolonització?
Als anys seixanta, Guinea era formada per províncies d'Espanya, era com Catalunya. Però a l'Organització per a la Unitat Africana van assegurar a Espanya que, si donava la independència a Guinea, ajudarien Espanya a recuperar Gibraltar. I el ministre d'Exteriors espanyol, Fernando María Castiella, va acceptar la proposta i amb el temps va aplicar la fórmula de l'Autonomia, pensant que amb això aconseguiria el Penyal. Castiella era el nostre amic, nosaltres som espanyols de cor; volíem una Guinea progressista, en estreta col·laboració amb Espanya. Érem gent de Castiella, que va ser qui va aconseguir la independència. Però Carrero Blanco, que era qui tenia la paella pel mànec a Madrid, no estava disposat a tolerar-ho. Per això es va dedicar a boicotejar la nostra feina i va facilitar que un malànima, com Macías, pugés en poder. Macías i els seus es van limitar a continuar la feina que feia la Guàrdia Colonial. I són encara els que són ara al poder.
Incorporació de Guinea Equatorial a l'ONU. A primera fila, d'esquerra a dreta: Antonino Eworo i Francisco Macías Nguema. Darrere: Adolfo Obiang Bikó, Armando Balboa Dougan, Francisco Salomé Jones, Atanasio Ndong Miyone i Tomás Mbuemangongo. Fotografia cedida per Adolfo Obiang Bikó.
Els catalans van participar en la colonització de Guinea?
Els catalans no punxaven ni tallaven a Guinea. Eren allà, però no eren els que dirigien: eren homes de negocis... Catalunya és l'únic lloc d'Espanya on van venir a estudiar els guineans: els Jones, els Dougan, els Maho, els Balboa... No van anar a estudiar a Múrcia, i per alguna cosa seria.
Guinea Equatorial és una empresa familiar amb representants a Nacions Unides
I com està la situació a Guinea Equatorial ara mateix?
A Guinea està passant el mateix que quan hi eren els colonialistes: abans mataven i torturaven, però la gent vivia, podia respirar. Ara maten i torturen, i ningú no viu. Malgrat els patiments, vivíem molt millor quan hi era Espanya. Si Guinea abans va estar malament, avui està pitjor. Amb el dictador Teodoro Obiang Nguema la gent viu molt malament. A l'Àfrica, on jo viatjo bastant, diuen que Guinea Equatorial és una empresa familiar amb representants a Nacions Unides.
Vostè que viu als Estats Units, pensa que l'elecció de Trump beneficiarà o perjudicarà els guineans?
Jo porto 52 anys als Estats Units. I he fet allà la meva vida. I sé molt bé que els Estats Units no volen Burundi, ni Espanya, ni ningú... Els importa el seu petroli i prou. Els que canviaran Guinea seran els guineans. No serà ni Espanya ni els Estats Units qui solucionin aquesta situació. Espanya té els seus problemes. Els guineans han de resoldre els seus assumptes i si no s'hi posen seriosament, això continuarà durant 40 anys més. És possible que si surt aquest Nguema, vingui un altre Nguema (Teodorín, el playboy internacional), i després un altre Nguema, un altre Nguema...
Creu, doncs, que no hi ha alternativa per a Guinea Equatorial?
En cas d'haver-hi hagut gent seriosa a l'estructura política guineana, haurien acabat amb Teodoro Obiang Nguema. Haurien tardat deu minuts. Però hi ha polítics que fan "guineanades" sense sentit. Tristament és el que passa al nostre petit país. No hi ha gent seriosa en qui es pugui confiar: no tenen credibilitat. Amb 64 bons militars professionals pots dominar Guinea. Els tipus armats que són allà són un panda de borratxos: si els ataquen s'escaparan en massa. Obiang Nguema no és un militar de veritat: se'n va anar a l'Acadèmia Militar de Saragossa sense tenir ni tan sols el batxillerat.
El govern i els que estan en les institucions són una colla de gàngsters tropicals
Què creu que pot passar a Guinea en el futur?
Alguna cosa s'ha de fer. L'esperança és l'últim que perds. Obiang Nguema caurà. Pot caure en qualsevol moment. El perill de veritat, a Guinea, que el veu molt poca gent, és que no hi ha cap estructura. El govern i els que estan a les institucions són una colla de gàngsters tropicals, de bandolers que estan fent l'indi. Govern com a tal no n'hi ha, a Guinea. No hi ha exèrcit, ni servei d'intel·ligència... Són una colla d'aventurers. Però quan caiguin, això pot ser molt perillós, perquè Guinea pot dividir-se o ser envaïda. Només espero que Déu surti del seu amagatall i salvi els meus paisans.