Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020 aterra al CaixaForum Barcelona per a construir una relació entre el famós moviment artístic d'Avantguarda i el disseny durant els darrers cents anys. La mostra vol presentar un seguit de peces i objectes creats per artistes surrealistes o influenciats per un dels moviments que més ha influenciat en l'imaginari popular. El surrealisme va ser capaç d'alterar els objectes quotidians per a traslladar-los al món dels somnis trencant amb el puritanisme del disseny racionalista on la forma restava sempre lligada a la funció. Així i tot, la mostra aconsegueix traçar ponts entre el disseny racional i dogmàtic del Racionalisme de la Bauhaus i les teories d'André Bresson. La mostra ha estat comissariada per Mate Kries, director del Vitra Design Museum, institució coorganitzadora l'exposició i per on va passar abans d'arribar a Barcelona. Les col·laboracions entre "la Caixa" i el museu alemany no són res nou, l'any 2015 es va poder veure una exposició sobre l'arquitecte finlandès Alvar Aalto al CaixaForum Barcelona. Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020 es podrà visitar a Barcelona fins al 7 de gener abans que es traslladi a Madrid, Sevilla i Palma.

El director del Vitra Design Museum i comissari de l’exposició, Mateo Kries, i la directora general adjunta de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Elisa Durán, durant la presentació a CaixaForum Barcelona de l’exposició/CaixaForum Barcelona

L'exposició recull peces de disseny, pintures, pel·lícules i fotografies provinent de tot el món d'artistes, arquitectes i dissenyadors com Marcel Duchamp, René Magritte, Shiro Kuramata, Man Ray, Giorgio de Chirico, Salvador Dalí o Joan Miró entre d'altres. L'espai expositiu es divideix en quatre grans àmbits temàtics per il·lustrar aquest diàleg constant entre el Surrealisme i el disseny. Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa" ha volgut destacar tres peces de l'exposició: Bust de dona devorat per formigues de Dalí, l'Helió creat l'any 1923 per Joan Miró i les peces de Giorgio de Chirico. La mateixa museografia de la mostra et transporta a un món oníric des d'una part central que dóna pas a les diferents sales: una dedicada a la relació entre el Surrealisme i el disseny, la segona s'endinsa a la idea de l'objecte com a metàfora, la tercera al món de l'erotisme i la darrera al pensament salvatge.

Kries ha volgut valorar la idea original de l'exposició, mostrar la influència del Surrealisme en el disseny. Una influència que va més enllà d'allò que els mateixos artistes surrealistes van crear i que s'allarga fins avui dia. Els surrealistes van ser capaços de capgirar el significat dels objectes quotidians i seduir als dissenyadors perquè apliquessin les seves idees als seus productes útils per al dia a dia. Un exemple d'això és el sofà de llavis creat per Dalí que va ser reinterpretat per l'estudi de disseny torinès Studio 66 i per Òscar Tusquets al començament dels anys 70. La frontera entre l'art i el disseny es desdibuixa per a demostrar que els objectes industrials poden arribar a incloure aspectes de la irracionalitat de la psique humana igual que ho van fer els surrealistes. "Una cadira ha de tenir una funció, però no necessàriament la de seure-hi", reflexionava Dalí.

Els inicis del Surrealisme, somnis de modernitat

La primera sala de l'exposició s'inicia amb el Manifest Surrealista escrit l'any 1924 per André Breton. Els anys 20 i els 50 representen l'inici del Surrealisme influenciat per les acaballes del segle XIX. Un exemple d'això són els coneguts ready-made de Marcel Ducham que van aparèixer fins i tot abans que el manifest fundacional del Surrealisme. La idea de Duchamp va ser clara: elevar els objectes quotidians al món de l'art. El Diccionari abreviat del Surrealisme, publicat l'any 1938 per Breton i Paul Élaurd ja va il·lustrar un nou món amb un nou sistema de significants. Des dels anys 20 la influència del moviment artístic en el disseny va ser inqüestionable traslladant-se fins i tot al món de l'arquitectura.

Detall de la sala dedicada als inicis del Surrealisme i la seva petjada al disseny de mobiliari i l'arquitectura/CaixaForum Barcelona

Els nous significants, imatge i arquetip

El Surrealisme va voler posar qüestió el significat dels objectes, exemple d'això són les obres de René Magritte. "Això és un formatge", sentencia davant la pintura d'un tros de formatge. Els nous significants presentats pel surrealisme juguen amb la utilitat dels objectes de disseny, la taula que al·ludeix a la cèlebre bicicleta de Duchamp dissenyada l'any 1993 per Gae Aulenti fa que poder sigui una mica difícil organitzar-hi un sopar d'amics. Molt del mobiliari creat per l'anomenada disseny radical italà té proporcions absurdes i formes fantasioses, inspirades directament en l'obra surrealista. L'homenatge a Magritte creat pel dissenyador xilè Roberto Matta anomenat MAgriTTA és una cadira de peluix on si hi seus t'enfonses.

Sala dedicada als nous significants surrealistes i la seva influència en el món del disseny/CaixaForum Barcelona

Surrealisme i erotisme

L'erotisme la sexualitat i la relació entre els gèneres va tenir un paper crucial en el Surrealisme i en els artistes i dissenyadors que es van deixar influenciar pel moviment. La cara de Mae West creada per Dalí és el clar exemple de la connexió entre Surrealisme i erotisme. Alguns artistes com Man Ray o l'andrògina Claude Cuhun van posar en entredit els rols de gènere als seus retrats. L'erotisme va estar lligat també a la moda, Dalí i la dissenyadora Elsa Schiaparelli van col·laborar junts en indumentàries estrafolàries com el Vestit esquelet l'any 1938 o el Vestit llagosta del 1937.

Exemples de la influència de l'erotisme surrealista al disseny de moda/CaixaForum Barcelona

El pensament salvatge

La darrera part de l’exposició es dedica al que l’etnòleg Claude Lévi-Strauss anomenava “pensament salvatge”, és a dir, l’interès per allò arcaic, la casualitat i l’irracional. En aquest sentit, els surrealistes es van inspirar sovint en els objectes etnogràfics de l’art africà, l’art d’Oceania i dels nadius americans i van incorporar tècniques que volien obrir les portes a l’inconscient i l’atzar: com va fer Max Ernst amb els seus frottage; o com les pràctiques de l’escriptura automàtica i les associacions lliures. Man Ray fotografia el cap d’una model al costat d’una màscara africana en una de les seves imatges més emblemàtiques anomenada Negre i blanc.

Dan Tobin Smith, A Matter of Perpective [Una qüestió de perspectiva], publicat a Wallpaper*, núm. 69, juny de 2004, muntatge de Lyndsay Milne McLeod © Dan Tobin Smith.