D'aquí a uns anys, el que el món del cinema recordarà de la gala dels Oscar 2022 és la bufetada que Will Smith li va clavar a Chris Rock en un rampell de masculinitat tòxica per haver humiliat la seva dona. Potser els cinèfils més entregats recordin els guardonats de totes les categories. Però només amb una mica de sort o atzar el ciutadà corrent endevinarà quina va ser la pel·lícula guanyadora. I aquesta condemna a l'oblit és una pena, perquè CODA va aconseguir l'estatueta conscienciant sobre la comunitat sorda per primera vegada en la història. Mai abans un llargmetratge no havia posat la diversitat sensorial a sobre de la taula obtenint el màxim reconeixement de l'Acadèmia, sumant també al seu palmarès el primer Oscar a un actor sord, Troy Kotsur. Tanmateix, no va ser aquesta fita la que va omplir titulars i debats de sobretaula.
El que va passar en la 94a edició dels Oscar és només una mostra a petita escala del que les comunitats sorda i cega viuen en el seu gaudi cultural i ociós del dia a dia: l'estigma davant la resta dels membres de la població, el menyspreu de les polítiques públiques i l'espera d'una agenda funcional de les quals només arriben unes quantes molles. Hi ha intents, però l'accessibilitat utilitzada tampoc no és suficient. La normativa estatal per a televisió i cinema, reflectida en la Llei 7/2010 General de la Comunicació Audiovisual, estableix que els canals públics han de comptar amb un 90% de continguts subtitulats, mentre que els comercials ho han de preveure en un 75%. Les obligacions respecte a l'audiodescripció són molt més raquítiques: els serveis de comunicació audiovisual televisiva autonòmica, públics o privats, han de comptar amb un mínim de dues hores àudiodescrites diàries (més tots els programes informatius) i dues hores setmanals interpretades en llengua de signes. Per a teatres o altres espectacles del món cultural, directament, no existeix cap normativa: són els propis teatres o centres els que ho implementen (o no) per voluntat pròpia.
L'obra El silenci d'Hamelin, de Farrés Brothers & Cia, va guanyar el premi Feten 2018 a la millor proposta de Teatre i Inclusió. / Teatre Bartrina
La problemàtica té un doble ras: a les poques hores invertides en facilitar l'experiència de les persones amb discapacitat sensorial amb el contingut cultural s'uneix la poca coordinació existent entre l'accessibilitat dels recursos i les produccions. Tradicionalment, els professionals de l'accessibilitat adapten el producte final una vegada acabat, preparant un guió d'audiodescripció amb la narració dels elements visuals, que es locuta i s'insereix posteriorment en els espais de silenci. Però la dificultat arriba quan l'execució de l'obra – ja sigui de teatre, audiovisual, espectacle, etc. – no té en compte les necessitats dels usuaris amb discapacitat sensorial i la comprensió queda limitada. "El que hi ha és totalment insuficient; necessitem espais sense diàleg, efectes sonors, música o silencis intencionats per poder donar tota la informació de la càrrega visual de l'obra, perquè sovint hem d'escollir què posem i què no, i no és escollir informació rellevant de la no rellevant, sinó que la majoria de vegades és escollir dins d'un ventall d'informacions totalment necessàries per a la comprensió de l'obra", explica Èlia Sala, doctora en accessibilitat i tutora del curs d'especialització de l'EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals), l'única escola a Catalunya on els realitzadors i productors audiovisuals es poden formar en accessibilitat. A la resta de l'estat, només s'imparteix a 6 ciutats més; el curs 2021-2022 és el primer en el qual s'ha impartit aquesta formació en escoles públiques.
La importància de l'accessibilitat
Per a l'Èlia, "l'accessibilitat és l'art de fer de la nostra societat la societat de tothom". La seva visió romàntica de la professió i de la comesa casa perfectament amb la meta social que s'ha d'aconseguir en l'esfera pública per no excloure cap segment de la població: si en el plànol físic s'ha naturalitzat que hi ha d'haver voreres més amples i rampes per a les cadires de rodes, l'accessibilitat per a les discapacitats menys visibles - com la pèrdua auditiva o visual - ha de recórrer el mateix camí. Aquesta és la raó de ser de la seva feina. "Incloure l'accessibilitat des de la creació de l'obra reduiria molt el risc que suposa no incloure tota la informació visual rellevant per a la seva comprensió o seguiment", explica. Les peticions de millora remarquen que la informació visual sigui explícita en els diàlegs o que, en la subtitulació, s'identifiqui qui parla en tot moment, a més de facilitar informació per escrit sobre aquells efectes sonors encarregats d'aportar realitat o emocionalitat a l'escena. "Sense oblidar que cal tenir en compte els paràmetres de velocitat de lectura, ja que la informació escrita es processa a un ritme més lent que la informació que escoltem", afegeix.
L'EMAV, a Barcelona, és l'única escola a Catalunya on els realitzadors i productors audiovisuals es poden formar en accessibilitat
Intervenir des de l'inici del procés de creació del producte audiovisual permet visibilitzar efectes sonors i evitar les descripcions forçoses, com el volum o l'entonació dels diàlegs. També és imprescindible per elegir la lèxica dels diàlegs o per calcular la velocitat de la interpretació i tenir en compte la bona sincronització entre el que se sent i el que es llegeix. Per a la doctora en accessibilitat, "això permet cocrear nous llenguatges amb les persones iniciadores de l'obra, basades en la creativitat, perquè facin match amb l'estil i el missatge de l'obra construint un tot que comuniqui més enllà dels sentits de la vista i de l'oïda".
Cap normativa obliga a que els espectacles culturals ofereixin un percentatge concret de contingut amb accessibilitat. / Maria Teneva
La televisió pública versus plataformes en streaming
El subtitulat per a persones sordes (SPS), la interpretació en llengua de signes i l'audiodescripció són els serveis base que preveu la programació de la TDT a l'estat per garantir l'accessibilitat de les persones amb discapacitat sensorial a qualsevol contingut audiovisual. Els percentatges i les hores setmanals destinades a l'accessibilitat – i regulades per la llei general de la comunicació audiovisual – no han tingut cap canvi des de 2013. Però es compleixen? Segons un estudi del 2018 que analitzava l'accessibilitat a les televisions catalanes, "les xifres posen de manifest que hi ha un clar incompliment de la llei; només en el cas de la Televisió de Catalunya el percentatge de subtitulació s'apropava, o fins i tot superava, el marcatge per la llei". En el cas de la interpretació en llengua de signes i d'audiodescripció, exposava que no "s'arriba al nombre d'hores marcat per llei, però supera amb escreix el de la resta d'emissores". La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) conforme el Reial Decret 1112/ 2018, té en compte totes aquestes característiques en una declaració d'intencions publicada al seu web.
Èlia Sala, doctora en accessibilitat: "TV3 està intentant facilitar al màxim el contingut accessible, però encara queda molta feina per fer"
Èlia Sala veu amb molt bons ulls la predisposició que té la tele pública catalana a l'hora d'oferir serveis d'accessibilitat per als usuaris amb alguna disfunció sensorial, però avisa que encara queda molta feina per fer. "TV3 està intentant facilitar al màxim el contingut accessible, sobre tot el que es penja al web, com sèries de producció pròpia; tanmateix, els talls de programes o notícies que posen no solen tenir aquesta opció". Segons Sala, no passa el mateix amb plataformes com Netflix o HBO, que tenen les seves pròpies normes i veuen l'accessibilitat com un complement més que com una necessitat real. "Moltes vegades els subtítols no contenen més informació que els propis diàlegs, però això no permet identificar personatges ni facilita els elements auditius".
"Segons la visió de Netflix, la inclusió i la diversitat són esencials", confirmen des de la plataforma. La companyia creu fermament que tots els membres han de poder gaudir de les seves històries sense distinció d'idioma, dispositiu, connectivitat o habilitat. En aquest sentit, també entenen la importància que té la representació en pantalla i l'accessibilitat del seu servei, però saben que encara hi ha molt a millorar. "Estem treballant amb grups que advoquen per l'accessibilitat i la discapacitat, i amb freqüència demanem opinió als nostres membres", expliquen.
TV3 fa una bona feina amb l'accessibilitat per a persones amb discapacitat sensorial. / TV3
La que sí que sembla produir contingut accessible és Apple TV, però tota la resta de plataformes estan en un buit que perjudica la inclusió de les persones amb diversitat sensorial als factors del dia a dia. Netflix, per exemple, no respecta ni la velocitat de lectura, ni el nombre de caràcters permesos a la pantalla –a l'estat espanyol són màxim 37 caràcters, segons regula la Norma UNE– i inclou l'audiodescripció en comptades ocasions, focalitzant el servei només per a la versió original i oblidant les altres versions idiomàtiques. Aquestes accions oblidadisses no tenen en compte al terç de la població mundial que pateix discapacitat visual i el més del 5% que pateix discapacitat auditiva, segons l'OMS. La travessia és llarga però no impossible i, sobretot, positiva per tothom. "A les persones amb discapacitat sensorial els falta algun dels sentits, però no tots; l'accessibilitat és una bona via per explorar una transmissió que més que veure's o escoltar-se, es pugui sentir".