El quadre titulat Pintura, que Joan Miró va pintar entre 1925 i 1925, una obra característica del seu període surrealista, que mostra un fons blau cobalt amb les característiques figures geomètriques universals de l’artista català, amaga un secret que han descobert els investigadors de la Fundació Miró: un retrat de Dolors Ferrà Oromí, la mare de l’artista, que va quedar oculta sota les pinzellades de Miró. El descobriment s’ha fet gràcies a un estudi científic-tècnic que s’ha realitzat amb tecnologia o invasiva innovadora, que ha permès obtenir una imatge del retrat subjacent i identificar-lo com la mare de Miró. L’estudi ha permès concloure que quan Miró va elaborar Pintura, va utilitzar com a suport un llenç amb un retrat pintat per un altre artista. Per la semblança amb un altre retrat que es troba a Son Boter, tant en l'àmbit estilístic com tècnic, aquest retrat podria haver estat pintat per Cristòfol Montserrat Jorba (Vilanova i la Geltrú, 1869 – Barcelona, 1935). Tot el procés d’investigació es podrà seguir a través del documental El secret de Miró, i també en l’exposició Sota les capes de Miró, que es podrà veure fins al 29 de juny.
Les motivacions de Miró
Miró va pintar el petit quadre a l’oli sobre tela que va regalar al seu gran amic, el promotor de l'art Joan Prats, que la va conservar a casa seva fins a l’any 1975. Quan aquest va morir, l’obra va passar a formar part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró. El temps, i la humitat, no havien estat amables amb la tela, que havia patit microfissures i altres danys. En un informe de 1978 ja es descrivia el mal estat de conservació de l’obra, i una radiografia ja revelava la presència d’un retrat subjacent, que no s’havia pogut identificar. No és estrany que els artistes reutilitzin pintures d’altres pintors, i de fet, Miró ja havia pintat damunt altres retrats entre els anys 40 i 50, i entre els 60 i els 70 ho va fer damunt de paisatges. Però segons Marko Daniel, director de la fundació, Miró hauria retallat i reutilitzat el llenç per crear aquest quadre blau brillant com un acte de rebel·lió contra els valors burgesos que representava la seva família, encara que conservant la cara de la seva mare com a gest de respecte. "No va ser un acte juvenil de rebel·lió, sinó contra el món que els seus pares representaven", sosté Daniel.
Fa un any, els experts de la Fundació, liderats per Elisabet Serrat, la seva responsable de conservació preventiva i restauració, van decidir investigar Pintura utilitzant tècniques d’imatge que utilitzen diversos rangs de radicació electromagnètica, com són la fotografia amb llum visible rasant i transmesa, llum ultraviolada i llum infraroja, la radiografia i la imatge hiperespectral. L’equip de Serrat i investigadors d'entitats, entre els quals el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, van descobrir el retrat d'una dona de mitjana edat ben vestida, pintat amb un estil que no podia ser més diferent del de Miró, segons explica The Guardian, el diari britànic que ha avançat la troballa. "Ara teníem una imatge de bona qualitat del retrat, que semblava gairebé una foto, però no sabíem de qui era", explica Serrat al diari britànic.
L’equip va iniciar la investigació per tal de trobar la identitat de la persona retratada, que els va portar fins a Mallorca, on també va viure Miró. A l'estudi Son Boter de Miró, a l'illa Balear, Serrat va trobar un retrat de 1907 signat per l'artista Cristòfol Montserrat Jorba. La cara no només coincidia amb la de la dona de Pintura, sinó que el seu tema era Dolors Ferrà i Oromí, més coneguda com la mare de Miró, segons explica a The Guardian. “El (retrat de Mallorca) és exactament el mateix, llevat d'algunes diferències: el vestit era diferent i les arracades eren diferents, però no hi ha dubte que és la mateixa cara”, diu Serrat. “Aquests descobriments són raríssims. Descobrir la cara de Dolors Ferrà va ser una sorpresa deliciosa”.
Documental i exposició sobre el descobriment
El procés d’investigació ha estat filmat i s’ha produït el documental El secret de Miró, dirigit per Lluís Jené. El treball aprofundeix en aquest enigma i explora les possibles raons que va portar Miró a ocultar la imatge de la seva mare. La producció s’estrena aquest dijous a la plataforma CaixaForum+ i als canals de la fundació. Pel que fa a l’exposició Sota les capes de Miró, es podrà veure fins al 29 de juny. Pretén compartir aquest descobriment amb el món. La mostra explica el procés d’investigació i recerca, compta amb el Retrat de Dolors Ferrà i Oromí de Cristòfol Montserrat, dibuixos preparatoris que va realitzar Miró entre 1924 i 1926, així com anotacions i detalls com les imatges obtingudes per fotografia infraroja i altres tècniques innovadores.