Mercè Rodoreda assegurava que "si no hagués escrit o pintat, m'haurien hagut de tancar". Pintar, doncs, va ser per ella una important vàlvula d'expressió. Però els especialistes en la literatura de Rodoreda normalment han menystingut la seva faceta de creadora plàstica. Ara, la Fundació Mercè Rodoreda, de l'Institut d'Estudis Catalans, vol recuperar aquest oblit amb la publicació, dins l'Obra Completa de la novel·lista, un volum dedicat a la seva obra artística. Mercè Rodoreda. Obra plàstica és una obra magníficament editada que fascinarà als estudiosos de Rodoreda i als seus admiradors.

Influència dels avantguardistes

Tot i que no es pot dir que Rodoreda fos una gran pintora, els seus quadres tenen molta força. No va pintar mai sobre tela, i utilitzava sovint l'aquarel·la o els collage. Per a ella, la pintura era una forma d'explorar l'inconscient. En algunes de les seves obres és patent la influència dels pintors avantguardistes, com Joan Miró, Pablo Picasso, Klee o Oskar Kandinski, que va descobrir quan va arribar a França (de fet, alguns dels seus quadres imiten clarament l'estil de Miró). Però una de les coses més sorprenents és la forta influència que té l'art negre sobre alguns dels seus collages.

Pintura com a teràpia

El professor Daniel Giralt-Miracle assegura que "és indissociable la Rodoreda escriptora de la Rodoreda pintora". Algú troba que les seves obres són inquietants. Sens dubte, com afirma Giralt-Miracle, "són atractives, no plaents". Moltes d'elles presenten personatges angoixats, perduts, torturats... Hi ha imatges de gent atrapada en una xarxa, d'esquelets a camps de concentració... Als antípodes, els quadres de flors i animals, autèntiques explosions de color. Els experts consideren que Rodoreda va pintar aquestes obres en un moment de crisi personal i que quan va recuperar-se va poder escriure. Ella, de fet, reconeixia que pintava i escrivia "per trobar-me, per retrobar-me".

Pintura coneguda post mortem

Rodoreda va pintar molt als seus anys d'exili, especialment entre 1929 i 1957, quan va ser a París i a Ginebra. Posteriorment, quan va tornar a Catalunya, va deixar les arts plàstiques i es va concentrar en la literatura. En realitat, mai no va arribar a exposar en galeries d'art (era un dels seus somnis frustrats). La primera mostra de la seva obra, de petites dimensions, es va celebrar a Molins de Rei, poc després de la seva mort, quan la seva jove va descobrir les seves pintures en desmuntar la seva casa. El 1991, vuit anys més tard, es va organitzar una gran exposició de la seva obra. Va ser la primera vegada que sortia a la llum, i gràcies a això els seus quadres van ser fotografiats i es coneixen. Posteriorment van quedar repartits entre molts col·leccionistes. El 2008 La Pedrera va acollir una exposició de pintures i collages de l'escriptora, comissariada per Mercè Ibarz.

Una obra molt dispersa

És probable que molts dels quadres de Mercè Rodoreda encara no es coneguin. De fet, a les seves cartes a Armand Obiols cita moltes obres que fins ara no s'han identificat. Un dels problemes per organitzar la seva obra és que la majoria de les seves creacions no tenien nom ni estaven datades. La Fundació Rodoreda, que té una vintena de quadres, intenta agrupar el màxim d'obres de l'escriptora.

Un catàleg incomplet

La idea de crear aquest catàleg va ser del professor Joaquim Molas, mort l'any passat. La seva voluntat era recollir tota l'obra artística de Rodoreda en un sol llibre. Però els autors del catàleg, Daniel Giralt-Miracle i Maria Rosa Villanueva, saben que això, per ara, no és possible. Malgrat tot, han aconseguit identificar més de 200 obres seves i fins i tot han aconseguit recollir nombrosos esbossos. Aquest volum, com la resta de l'Obra completa s'ha finançat gràcies als drets d'autor de les obres de Rodoreda, que van a parar a la Fundació. Tot i això, encara falta molt per acabar la recopilació de l'obra de Rodoreda: ara mateix encara està en procés el primer volum de la seva correspondència.