El 21 de maig de 1997 Radiohead es devenien un nom referencial en la història de la música contemporània amb la publicació d'OK Computer, obra mestra que demà celebra el seu 25 aniversari. Eclipsats per l'eclosió del britpop i un primer single, 'Creep', d'aquells capaços d'arrassar a les llistes d'èxits alhora que ensorrar carreres; la banda de Thom Yorke es distanciava de modes i marcava la seva pròpia tendència amb l'aparició del seu tercer disc. OK Computer és un treball monumental que parteix del rock independent menys conformista per expandir-se fins als límits sonors més excitants i experimentals. Una aventura conceptualment visionaria que aborda l'alienació de l'ésser humà en l'era de la hiperconnexió i la sobreinformació. Us descobrim 10 claus per entendre un àlbum sense el qual no haurien existit bandes com Arcade Fire, Coldplay, The National, Alt-J, The XX o Frank Ocean.
Radiohead es van prensetar al món amb 'Creep', tres minuts d'autodestrucció i depressió que es van convertir en un dels himnes de la nihilista generació X. Icona de la tristor; amb la seva nova col·lecció de cançons, Thom Yorke volia trencar amb aquesta imatge de persona gris i extremadament melangiosa que havia propagat amb els seus dos primers àlbums, Pablo Honey i The Bends. "El més fàcil per a mi seria tornar a fer un altre disc moribund, miserable, morbós i negatiu, però no és el que vull, en absolut", va explicar en una entrevista el cantant, guitarrista i motor creatiu del grup abans de tancar-se a gravar OK Computer.
"Només estic anotant totes les coses positives que escolto o veig. Però encara no sóc capaç de posar-les en una cançó". Escoltat el disc milers de vegades, 25 anys després, el concepte de felicitat de Thom Yorke continua distant un univers del de la gran majoria de la humanitat.
Yorke ha declarat en més d'una ocasió que el punt de partida d'OK Computer va ser Bitches Brew, l'àlbum de jazz d'avantguarda de la llegenda del gènere Miles Davis. "Aquest disc és com veure algú construir una cosa meravellosa i després observar com es desfà, i que el resultat sigui encara més fascinant", apuntava Yorke en una entrevista. "Això era el que justament estàvem intentant fer amb OK Computer".
En aquesta llista de referents i influències, Yorke també ha citat més d'una vegada el Pet Sounds de The Beach Boys, així com el llegat dels padrins del krautrock, Can; la discografia de PJ Harvey i les bandes sonores d'Ennio Morricone.
[banner-AMP_0]
L'any 1995 Radiohead es trobaven girant en suport del seu segon disc, The Bends. La banda era a Japó quan va rebre una trucada de Brian Eno. L'icònic músic i productor els va demanar si s'avindrien a gravar un tema per a The Help Album, un disc amb finalitats solidàries que estava promovent i que ja tenia garantida la participació de grans del pop britànic com Paul McCartney, Paul Weller, Oasis, Blur o Manic Street Preachers.
Radiohead es van sumar al projecte amb 'Lucky', un tema que van gravar en només cinc hores i que dos anys després també acabaria formant part del repertori del seu tercer disc. Brian Eno va destacar 'Lucky' com una de les cançons més boniques que havia escoltat mai. I Yorke ha insistit sempre que li han preguntat que aquesta va ser la cançó que va marcar la declinació sonora a seguir amb OK Computer.
Radiohead van començar a gravar el seu tercer disc a l'estudi Canned Applause, a Oxford. Va ser la seva primera opció per trobar-se no gaire lluny de casa seva, fet que els permetia dormir totes les nits als seus llits. La comoditat, però, pot matar la creativitat, i Radiohead, descontents amb el que estaven fent, van optar per traslladar-se a St. Catherine's Court, una casa pairal del segle XVI al nord de Bath, al pintoresc sud-oest d'Anglaterra. Originàriament, aquesta vila va ser la llar dels monjos de l'abadia de Bath, i més tard es va convertir en una casa privada.
El 1984 la va comprar l'actriu Jane Seymour, estrella del film Viu i deixa morir. Va ser sota la propietat de Seymour que es va convertir en estudi de gravació. Allà van néixer àlbums com Wild Mood Swings de The Cure i Waiting for the Sirens' Call de New Order. Radiohead van treure tot el partit de la casa, fent ús de diferents acústiques de les seves moltes habitacions i espais. Per a 'Exit Music (For a Film)' van aprofitar-se de la reverb natural d'una escala de pedra, i 'Let Down' la van gravar en una sala de ball a les tres de la matinada.
[banner-AMP_1]
Tot i ser un àlbum conceptual que s'ha de decodificar en la seva totalitat, OK Computer presenta un single total, tot i ser una peça que defuig les normes dels hits del pop: 'Paranoid Android', tema que pren el seu nom de Guia galàctica per a autoestopistes, una radiocomèdia, com veurem una mica més endavant, fonamental per entendre el tercer disc de Radiohead. Número tres en les llistes d'èxits britàniques, la posició més alta assolida mai per una cançó de Radiohead, la versió final de 'Paranoid Android' s'allarga fins als sis minuts i vint-i-set segons.
La versió original era molt més llarga: catorze minuts amb un infinit interludi d'orgue interpretat pel guitarrista Jonny Greenwood. Radiohead van testejar aquesta versió interminable durant una gira que van realitzar al costat d'Alanis Morissette abans de tancar-se a gravar el disc. L'escepticisme i avorriment amb què el públic va rebre el tema va fer que els anglesos es replantegessin la fórmula.
En el moment en què es va gravar OK Computer, la World Wide Web, és a dir Internet, encara era relativament nova i estava prenent forma. Tot i així, Thom Yorke ja va anticipar la part més fosca de la xarxa de xarxes, sentint-se pertorbat per l'aïllament i la desconnexió amb el món real en què podia derivar la connexió amb el món virtual. "Començava a agoviar-me la sobrecàrrega d'informació. No deixa de ser irònic, ja que ara és molt pitjor", ha dit Yorke en una entrevista recentment.
"Estava emparanoïat amb com ens relacionàvme les persones. Però ho vaig verbalitzar utilitzant la terminologia de la tecnologia. Tot el que estava escrivint era, en realitat, una manera d'intentar reconnectar amb altres éssers humans, en una època en què cada vegada sentia més solitud i desconnexió". Aquest seria el concepte de l'àlbum. Per escriure les lletres Thom Yorke també ha descobert que es va inspirar en una llista gairebé infinita de lectures on destaquen autors com Noam Chomsky, Eric Hobsbawm, Will Hutton, Jonathan Coe o Philip K. Dick.
[banner-AMP_2]
El títol OK Computer és extret de la sèrie de radiocomèdia Guia galàctica per a autoestopistes de 1974, en què el personatge Zaphod Beeblebrox pronuncia la frase "D'acord, ordinador, vull un control manual complet ara". La sèrie, que Radiohead va estar escoltant compulsivament al llarg de la seva gira en suport de The Bends, va convertir-se en gairebé una obsessió per a Radiohead. OK Computer, però no va ser el primer ni l'únic títol amb què va treballar el grup.
En un primer moment, el títol havia de ser Your Home May Be At Risk If You Do Not Keep Up Payments, títol infinit que en una segona fase van canviar per Ones And Zeroes, per acabar publicant la seva obra mestra amb el definitiu OK Computer.
"Quan el vam acabar i el vam editar, estava convençudíssim que el disc seria un fracàs. Però m'era igual perquè estava molt content amb el que havíem fet i com ho havíem fet", va confessar Yorke en una entrevista de 1997. I tot i que aleshores OK Computer ja estava sent aclamat com un dels millors de l'any sinó de la dècada, Yorke, però, es mostrava escèptic.
"La gent diu aquestes coses tot el temps. A Anglaterra en tan sols dues setmanes hem passat de que OK Cumputer sigui l'àlbum de l'any a que ho sigui The Fat of the Land de Prodigy", proclamava Yorke. "D'aquí a dues setmanes serà un altre disc".
Radiohead van triar Barcelona per presentar mundialment en directe el seu disc més aclamat. Va ser durant dues nits, les del 25 i el 26 d'abril, tot just un mes abans de la publicació d'OK Computer, a la sala Razzamatazz. Per entendre la dimensió d'aquelles vetllades, recuperem la crònica de la nit del 25 que va escriure el director de redacció de la revista Mondosonoro, Joan S. Luna.
"Vam estar de sort, per dues nits. Radiohead interpretaven per primera vegada gairebé tot el seu OK Computer a uns dies de la seva publicació i decidien fer-ho a Barcelona. Presentació de luxe internacional, podríem dir. Centenars de britànics amb alè d'ordi i desenes de periodistes de mig món es mesclaven entre els seguidors catalans. Increïble. Tant com els crits amb què el públic va rebre els de Thom Yorke i que no cessaria durant les gairebé dues hores d'actuació. Molts esperaven "el single" i -si més no, la primera nit- van haver d'abandonar la sala amb el cap cot. No hi va haver concessions. Radiohead es van deixar portar en un concert entre hermètic i visceral, intens i fosc. De fet, des del primer single d'OK Computer, aquest brillant 'Paranoid Android', fins a 'No Surprises' o la impressionant 'Lucky', la seva nova obra destil·la emotivitat en estat pur, cruesa d'aquella que esquerda el cor. Simplement i planament, com el seu directe".
La popularitat de Radiohead es va elevar a la seva màxima potència amb la publicació el 21 de maig de 1997 d'OK Computer, una rellevància social i mediàtica que Thom Yorke no sempre va saber pair. Rebuig a l'exposició pública que en algunes ocasions va derivar en situacions còmiques, com aquella nit en què Radiohead havien d'actuar a Birmingham. "Quan va acabar la prova de so l'únic que volia fer era desaparèixer. Vaig despistar els de seguretat i vaig marxar de la sala en què actuàvem".
Després de voltar sense sentit pels carrers de la ciutat anglesa, Thom Yorke va decidir pujar a un tren. Radiohead era la banda més popular del moment i Thom Yorke es va veure rodejat de fans del seu grup per tot el vagó. "No hi havia on anar, així que em vaig amagar a un tren. Això ha estat el més a prop que he estat mai d'intentar escapar".