Visitar Olèrdola, al Penedès, és fer un recorregut per 4.000 anys d'història de Catalunya. A aquest indret ja va haver-hi assentaments de població a l'Edat de Bronze, fa uns 4000 anys. El més peculiar és que Olèrdola ha estat poblada bona part d'aquest tema: hi han passat els íbers cessetans i els romans... Posteriorment va ser abandonada, però va ser refundada, el 929 pel comte de Barcelona, Sunyer, i es va convertir en una petita ciutat. I a mig segle XI va ser l'epicentre d'una revolta contra els senyors feudals. A partir del segle XII va entrar en decadència però no es va abandonar del tot. Però encara hi queden nombrosos vestigis arqueològics, que estan gestionats des del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). El MAC Olèrdola es pot visitar, a l'estiu, de dimarts a diumenge, de 10 a 20h. El preu de l'entrada és 3,50 €, però hi ha tarifes reduïdes per a avis, nens i d'altres col·lectius. El Museu ofereix visites guiades i fins i tot visites teatralitzades; per a aquestes activitats es recomana contactar amb el centre. Es pot fer un tastet de la visita mitjançant Google Street View.

Tintoreria ibèrica. Foto: Jaume Casanova.

Detectius del passat remot

Olèrdola no té espectaculars obres del passat, però en un petit espai té una concentració immensa de restes arqueològiques que representen aspectes ben diferents de diversos moments de la Catalunya del passat. S'hi poden veure les restes d'un vell poblat íber, amb cases parcialment excavades a la roca. Hi ha restes més abundants dels romans: la pedrera (que va tornar a usar-se a l'Edat Mitjana), la talaia (que també va ser usada durant la guerra civil), una gran cisterna que garantia la supervivència de la guarnició i, sobretot, l'espectacular muralla. Està feta amb grans blocs de pedra, compta amb una sola porta i amb quatre torres. Cobreix tota la part d'Olèrdola que no està envoltada de cingleres.

Muralla romana. Foto: Jaume Casanova.

L'empremta medieval

Olèrdola, durant l'Edat Mitjana, va disposar d'un castell, que era adossat a l'antiga talaia romana. Avui en dia gairebé ha desaparegut del tot, tot i que a principis de segle XX encara n'hi havia una part dempeus. En canvi, s'ha restaurat l'església de Sant Miquel, aixecada el 929, en temps de Sunyer, en estil preromànic. Tenia una sola nau, coberta amb fusta i teules. Va ser profundament reformada al segle XII. Després va patir nombroses modificacions. En els darrers anys ha patit una restauració en profunditat que li ha eliminat tots els elements posteriors al segle XII. A l'edat mitjana la població va créixer fora muralles i va construir-se l'església de Santa Maria al Pla dels Albats. Al costat de l'església hi ha una espectacular necròpolis. Les tombes més antigues, de forma antropomorfa, van ser excavades a la roca; més tard es van fer tombes antropomorfes amb blocs de pedra. De l'Edat Mitjana també es poden reconèixer els carrers, i alguns elements de les cases, com les sitges, excavats a la roca. Un dels elements clau de l'Olèrdola medieval era el celler on es premsava el raïm i es preparava el vi, i que dona una idea de la importància de la producció de vi en aquella època.

Capitell preromànic. Foto: Jaume Casanova.

El centre d'interpretació

Les restes arqueològiques de la muntanya de Sant Miquel es troben al Parc d'Olèrdola, integrat a la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Les vistes des de la muntanya són espectaculars, doncs es pot veure tot el Penedès, el Garraf, Montserrat, la Mediterrània i el Cadí... i en dies clars fins i tot hi ha vistes sobre el Canigó. La zona on se situa Olèrdola és molt seca, amb un paisatge propi d'aquesta zona àrida de la Mediterrània. Això s'explica al Centre d'Interpretació, que compta amb una exposició permanent que planteja tres àmbits: Olèrdola i el seu entorn; Ús i transformació d'un territori; i 4.000 anys d'història. Al museu s'hi conserven objectes ben diversos, procedents de les excavacions: vasos campaniformes, ceràmiques amb inscripcions amb llengua íbera, anells del període íber, pinces de depilar romanes, ceràmica medieval i monedes íberes, romanes i àrabs... 

Tombes antropomorfes tallades a la roca. Foto: Núria Molist.

Olèrdola, la història desconeguda

Olèrdola és seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, però és una instal·lació no gaire coneguda. I això que la seva història és apassionant. Les primeres cabanes trobades a la zona estan datades cap al 2000 aC. Al segle VIII, a l'Edat de Ferro, es va instal·lar el primer assentament fortificat, que comptava amb una petita muralla. Cap al segle V van assentar-se al turó els íbers cessetans,  que van organitzar un gran poble fortificats a la zona, que incloïa una gran adoberia (o potser una tintoreria). Al segle I els romans es van apoderar de l'enclavament i van instal·lar-hi una fortificació destinada a controlar la regió. No van estar-hi molt temps, només fins que van consolidar el control del territori. El recinte no va tornar a estar poblat fins a finals de l'Alta Edat Mitjana, quan Sunyer, comte de Barcelona, hi va construir un castell, una muralla i una església. Era un punt de vigilància avançat per al conflicte entre cristians i musulmans. Al segle XI a Olèrdola Mir Geribert va liderar un aixecament pagès antifeudal i es va proclamar príncep d'Olèrdola. Va ser el principi de la fi de la localitat, ja que la població va anar baixant a la plana i el nucli va anar despoblant-se.

 

Foto de portada: Jaume Casanova.