¿Dónde están las gatas que no hablan y tiran pa’lante? Canviem gates per gordes i ho tindríem: Daddy Yankee clavant la grassofòbia estructural. Abnegades i calladetes, pujant la muntanya amb el cap cot. Les grasses són una espècie en extinció quan interessa. Diuen per Twitter que la platja sempre ha estat plena de cossos diferents i mai no hi ha hagut cap problema. Ric, ploro i m'ofego: maleïts simplistes encotillats en les seves siluetes publicitàries.

Suposem que la intenció del cartell del Ministeri d'Igualtat era bona: naturalitzar la carn i els plegons i els mitxelins perquè no es digui que en aquest país tan ibèric es criminalitza el volum. Que en plena onada de calor, les grasses i els grassos també tenen dret a fer un capbussó. Avisar subliminarment que, si un obès es mor, és per viure a 40 graus i no per una obstrucció de la vena aorta produïda per un excés de menjar porqueria. Perquè quedi clar: que aquí, al Ministeri i al país sencer, es respecten els gordos. Gordos som tots. El verano es nuestro però troba un puto biquini a menys de 80 nyapos.

Fa la sensació veient el cartellet que se'ls (se les) tracta com si fossin micos de fira, éssers inferiors que cal infantilitzar fins l'abraçada obligada. El dibuix proposat per l'artista Arte Mapache i l'Institut de la Dona sembla una promoció caduca d'un balneari exclusiu per a grasses dels 90, allà totes posades en fila i somrients, però soles, excloses de la societat, Gorda d'Or, ciudad de vacaciones, dígame? Totes gordes però gordes marginades i normatives, al cap i a la fi, allà al seu paradís de gordes: llum verda a les gordes però sense fissures —i amb pèls, com les bones feministes—. Amb la cel·lulitis i les cames al seu lloc: si s'ha de ser gorda, que se sigui amb criteri.

Llum verda a les gordes però sense fissures —i amb pèls, com les bones feministes—. Amb la cel·lulitis i les cames al seu lloc: si s'ha de ser gorda, que se sigui amb criteri

Que no enganyin el contribuent: ser gras és una condemna en aquest món de pandereta normativa. Encara alguns (algunes) aparten la vista quan veuen proporcions grans. O pitjor encara: les miren massa, fins al ridícul. Que fan fàstic, pena, llàstima o rebuig, o tot de cop. La grassofòbia no és un llast que es quedi en la superficialitat física. La grassofòbia té conseqüències nefastes en el pla laboral, en el sanitari o en el social. Que les persones grasses no mereixen ser estimades ni tenir feines dignes ni aspirar a ascensos, perquè tenen més greix que cervell, perquè les seves capacitats són limitades. De cara és maquíssima, però. És molt vàlid, però. El però com a afegitó etern.

Et fa mal el genoll? Aprima't. Tens un bony al pit? Aprima't. Tens ansietat? És que estàs massa grassa, aprima't. Et fa mal el dit petit? Posa't a dieta. Com vols quedar-te embarassada, tan grassa com estàs. No és per res, però has de cuidar-te. Fins que no perdis quilos, jo no et visito. Vinga, no et posis així, jo és que ho dic pel teu bé. Preocupats de merda, superioritat moral de campionat. Un abús mèdic contra els cossos grassos que l'activista Mara Jiménez —Croquetamente a les xarxes socials, més de 400K— ha viralitzat aquesta setmana. Fa pocs dies va pujar un vídeo de 30 minuts en el qual relatava alguns dels 400 testimonis —sobretot de dones— que li han explicat les seves experiències amb la discriminació grassofòbica a les consultes. Bullying amb bata blanca de primer d'EGB. Un absolut despropòsit social. L'adjunto. Us obligo a veure'l.

Total, que s'ha fet un cartell per defensar les gordes i s'ha parlat de tot —art, plagi, dret a la intimitat, prevaricació— menys de les gordes. Tots s'han posat les mans al cap per la mala gestió del tema, però ningú no ha pensat en les gordes. Que les gordes van al supermercat, les gordes ploren, les gordes recullen els seus fills de l'escola, i surten de festa, i prenen cerveses a les terrasses dels bars. Les gordes no són un anunci per rentar consciències. Que on són les gordes? Reapropiant-se de l'insult i batallant la despersonalització més absoluta, la que he reproduït jo en aquest article. Perquè si els hi diuen gordes ja no són persones, i un se sent menys fill de puta. Que fàcil obviar el seu cor tendre entre tous sacsons. La qüestió és invisibilitzar-les, sotmetre-les: si ja veus tu, com hi pot haver sentiments en la seva carn morta.