Oneohtrix Point Never és una de les figures més fascinants de l'electrònica actual. Un somiador de sons capaç de transportar-nos a paratges únics a través de les seves creacions, puzles polifònics avantguardistes de bellesa vaporosa. Reciclador futurista, mag del samplejat i orfebre de les produccions MIDI; el nord-americà Daniel Lopatin (geni reclamat per companys gremials com The Weeknd, del qual ha estat el productor executiu del seu aclamat Dawn FM: la seva remescla del Save Your Tears és pura hipnosi) és un dels principals atractius de la primera jornada del festival Sónar 2023, on presentarà el seu espectacle Rebuilds, viatge a través de la reformulació del millor del seu repertori pretèrit. Contactem amb ell en el seu estudi de Brooklyn abans de recalar la tarda d'aquest dijous en el SonarHall.
Recordes la primera vegada que vas saber que hi havia un festival de música electrònica a Barcelona anomenat Sónar?
Suposo que probablement va ser fa molt temps. Ja aleshores estava totalment focalitzat en la música electrònica i el Sónar és un festival a l'avantguarda de la música electrònica. El Sónar sempre ha estat impressionant en el seu enfocament. Sempre ho he considerat un festival sofisticat. Avançat i sofisticat.
Un festival fet a la teva mesura.
El meu primer Sónar va ser una mica diferent, actuant en un auditori, amb el públic assegut. Però va ser increïble. Encara que si ho penso bé, aquesta no va ser en realitat la meva primera actuació en el Sónar. No en el de Barcelona. Crec que anteriorment ja havia actuat en alguna de les seves edicions internacionals. Sigui com sigui, sempre és una experiència fantàstica, perquè reuneix el tipus de públic que desitges tenir en un festival. Gent que ve a escoltar-te. No són transeünts, sinó que venen a veure't. Venen a divertir-se, però també a parar atenció al que estàs proposant.
El Sónar reuneix el tipus de públic que desitges tenir en un festival. Gent que ve a escoltar-te
Vens del jazz i del noise, com et vas endinsar en la música electrònica?
Vinc de moltes coses diferents, però suposo que el meu primer contacte amb la música electrònica va ser a través de la ràdio universitària. Hi ha una universitat a Boston anomenada Emerson. Tenien una emissora increïble amb un programa que s'emetia molt tard, a mitjanit, però on punxaven trance i drum and bass. Estils molt populars en aquell moment, els anys noranta. Em quedava tota la nit despert escoltant aquell programa.
La ràdio universitària als Estats Units sempre ha estat molt important a l'hora de descobrir gèneres i artistes innovadors.
Per a mi va ser una gran font d'educació musical. Va ser la meva manera d'exposar-me a una música que d'una altra manera seria molt difícil trobar en els mitjans convencionals. Era una via instantània i aventurera d'exposar-te a certs estils de música que no sonaven enlloc. Sempre tenia una enregistradora de casset llesta per gravar allò que m'agradava. Era preciós. I emocionant i misteriós.
I et vas ficar de ple en la música electrònica.
En realitat ja feia anys que venia experimentant amb l'electrònica. Quan anava a l'institut em vaig comprar un vell sintetitzador Rolland de segona mà en una botiga de guitarres. Recordo la primera vegada que em vaig asseure davant d'aquell aparell. Vaig començar a tocar el tema Return to Forever, i a provar coses, ritmes, sons. Va ser molt màgic i al·lucinant. Aquest va ser l'inici del meu interès per la plasticitat del so. Però només estava començant. No vaig començar a fer res interessant fins uns anys més tard, a la universitat. Tenia diversos sintetitzadors i un editor d'àudio a l'ordinador amb diverses funcions, que em permetien jugar amb les ones de so: tallar-les, desplaçar-les i editar-les de formes divertides. Vint anys després continuo fent el mateix.
El nen continua viu. Mai no se n'ha anat. Mantinc la mateixa emoció
Continues sent la criatura que va comprar un vell sintetitzador en una botiga de guitarres.
El nen continua viu. Mai no se n'ha anat. Mantinc la mateixa emoció. Cada dia m'assec a l'estudi i em pregunto què puc fer, com puc agafar aquest o aquell so i transformar-lo en una cosa nova. Sense aquesta emoció arribaria el desencant. Definitivament, no hi ha gaire diferència en la manera que treballava en els meus inicis a com ho faig ara.
D'on sorgeixen les idees?
Hi ha una part de mi a què simplement li agrada asseure's al piano i treballar a partir d'una melodia. Com també hi ha una part de mi a la qual li agrada asseure's davant a l'ordinador i començar a treballar a partir d'un so o una textura. Tot depèn del meu estat d'ànim. No tinc una rutina de treball, i si la tingués la definiria com la recerca de coses emocionants, ja sigui al piano o davant l'ordinador.
Aquest és el millor moment de tots: quan estàs al piano o amb l'ordinador i sorgeix una idea excitant?
El millor moment és quan la música fa que em perdi i deixo de ser jo. Quan tot flueix. Encara que perquè flueixi, primer has de ser pràctic. No compondràs res llevat sense que et marquis certs tempos, vagis a l'estudi a treballar, t'asseguis allà, prenguis el primer cafè del dia i comencis a jugar. Jugar és divertit, però no és el millor moment. El millor és quan totes aquelles idees, tot aquell treball previ, flueix. De la mateixa manera que si no aconsegueixes arribar a aquest estat, el procés pot ser molt frustrant. Quan això passa, preferiria estar veient una pel·lícula o llegint un llibre.
En quin moment del procés saps que una idea és bona?
Quan sona genial (riu). Això és. Suposo que quan, per algun motiu que encara se m'escapa, aquella idea acaba per sonar genial i bonica. Si no arribo a aquell moment, abandono les idees.
Hi ha moltes idees abandonades a la teva paperera de reciclatge?
Moltes més de les idees bones que han acabat sent publicades. Al final, tan sols apareixen de 10 a 15 idees bones cada dos anys. Que són les que acaben donant vida a un disc. No n'hi ha més. Mai no em forço a acabar una cosa que no m'agrada. Si no funciona ho deixo morir.
Justament crec que estàs treballant en un disc nou.
Sí. Sortirà aquest any, encara que no sé exactament quan. Ja tinc tota la música acabada i ara es tracta de pensar en la presentació d'aquesta nova música. M'encanta aquesta part del procés, la del disseny dels discos i tot això.
La meva percepció de l'art canvia a mesura que envelleixo i una peça musical o una pel·lícula que estimo molt pot adquirir molts significats diferents en diferents moments de la meva vida
Presentaràs algun dels teus nous temes en el Sónar?
No tocaré res del disc nou fins que el publiqui. El que escoltareu en el Sónar és el meu espectacle Rebuilds, amb el qual estic reformulant el meu vell repertori. Vull aprofitar cada oportunitat que tingui abans que surti el nou disc per continuar compartint aquestes peces. De fet, continuar tocant alguns d'aquests temes i passar pel procés tècnic de reconstruir i revisar totes aquestes peces, ha influït en el so del nou disc, que diria que està molt més relacionat amb l'electrònica pura.
Ara que has reformulat i replantejat les teves velles creacions: la música és un ésser viu que segueix la seva pròpia evolució aliena a la del seu creador?
La meva percepció de l'art canvia a mesura que envelleixo i una peça musical o una pel·lícula que estimo molt pot adquirir molts significats diferents en diferents moments de la meva vida. Seria una mica presumptuós dir que no té una mica de vida pròpia. Té com una vitalitat pròpia. Sí, crec que té vida pròpia d'alguna manera estranya, fins i tot esborronadora.