Els Oscars 2023 tornen a tenir una altra oportunitat perquè Hollywood tingui la seva pròpia venjança en qüestions de diversitat racial. Han hagut de passar 95 edicions de guardons perquè el pes de les interpretacions reconegudes per l'Acadèmia recaigui en perfils asiàtics, una comunitat visiblement invisibilitzada en la història dels premis de Hollywood: Todo a la vez en todas partes ha tocat el cel amb 11 nominacions, incloent millor pel·lícula i direcció, i 3 d'elles tenint en compte la feina dels protagonistes racialitzats d'una pel·lícula que s'ha convertit contra tot pronòstic en la gran favorita dels Premis Oscar, que se celebra el proper 12 de març a Los Angeles.
🟠 Oscars 2023: data, nominats, presentador i tots els detalls de la gala de Hollywood
🟠 Nominacions Oscars 2023: tota la llista de nominats als premis de l'Acadèmia
Els Oscars i el racisme: com ha evolucionat (o no) l'Acadèmia del cinema de Hollywood?
Podria sembla amb això que l'Acadèmia està avançant i expandint la seva pròpia mirada sobre la realitat, comprometent-se honestament amb les demandes d'una indústria cada vegada més farta de la dictadura del privilegi blanc, però no tot és or tot el que lluu: de les 20 persones amb representació en les categories interpretatives d'aquest any, el 65% dels nominats continuen sent caucàsics. És a dir, 13 de les actrius i actors nominats són blancs davant 7 de racialitzats. La xifra millora respecte a l'any passat (16 blancs davant només 4 negres) però torna a defraudar si es tenen en compte les dades històriques de l'edició del 2021, quan gairebé es va arribar a la paritat absoluta amb 9 intèrprets no blancs de 20, disputant-se l'estatueta a millor actor i actriu principal o de repartiment. Vist això, segueix el racisme i la intolerància marcant les pautes dels Premis Oscar?
La polèmica sobre els biaixos racistes de l'Acadèmia es va fer viral el 2015, i va continuar fent efecte per segon any consecutiu el 2016, quan en ambdues edicions no hi va haver ni un sol actor no blanc entre els 40 nominats a actor/actriu. Ni afroamericans, ni asiàtics, ni llatins. I tot va començar com comença tot en temps digitals: amb un hashtag. L'etiqueta #OscarsSoWhite (Oscars massa blancs) —que va evolucionar més tard en #OscarsStillSoWhite (Oscars encara massa blancs)— va denunciar la manipulació sistemàtica de Hollywood i va obligar tota la crítica a mirar enrere per afrontar una realitat que havia silenciat a les minories racials i socials durant dècades. Com a mostra de bona voluntat, la indústria va prendre mesures per reflectir la composició d'una societat plural que no semblava reflectida a les pel·lícules, una fita que, segons van dir, van conquerir el 2020.
Des del naixement dels Premis Oscar fins a l'any 2022 només el 8% dels actors i actrius nominats han estat de raça no blanca: concretament, només 141 de més de 1.700 candidats
Posar el focus en el racisme hollywoodià va facilitar que es descobrís que en més de 30 ocasions des de 1929 no hi havia hagut representació de persones racialitzades en posicions interpretatives. O que es comencessin a publicar un munt de dades significatives i estadístiques que donaven la raó als grups racials més infrarepresentats i que no han deixat de mirar-se amb lupa des d'aleshores. Per exemple, que el 94% dels votants acadèmics han estat tradicionalment homes blancs de més de 50 anys, segons una investigació publicada pel diari Los Angeles Times el 2012, una de les coses que es van modificar gràcies a la pressió mediàtica. O que des del naixement dels Premis Oscar fins a l'any passat només el 8% dels actors i actrius nominats han estat de raça no blanca: concretament, només 141 de més de 1.700 candidats.
El racisme "ocult" després de l'Oscar a Hattie McDaniel
Tothom reconeix la careta rodona i trempada de Mammy, la criada negra d'Allò que el vent s'endugué. Però no tothom sap que va ser el primer paper interpretat per una persona negra que l'Acadèmia va reconèixer. Filla de dos esclaus i criada a Kansas, Hattie McDaniel va fer història en convertir-se en la primera intèrpret afroamericana en ser nominada i guanyar un Oscar —en el seu cas, a millor actriu de repartiment— el 1939. Ho va aconseguir gràcies a una pel·lícula convertida en clàssic, una de les més victorejades en la història dels premis. L'estrena de la pel·lícula va aconseguir concentrar més de 300.000 persones a Atlanta i la ciutat es va vestir de gala per acollir un dels esdeveniments més impressionants que havien vist els seus carrers: hi havia banderes, disfresses, limusines. I també voletejava encara la llei Jim Crow que encara dictaminava la segregació dels negres en espais públics. Per això Hattie McDaniel no va ser convidada a l'estrena de la pel·lícula.
🟠 Aquestes són les 9 pel·lícules amb més Oscars de la història de les estatuetes
Tampoc els Oscars no la van tractar amb més decòrum. Ella era la primera dona afroamericana en assistir a la gala i l'única que hi havia aquella nit en la cerimònia amb un permís especial sota del braç. La van col·locar en una taula al fons allunyada de les estrelles de Hollywood i dels seus companys de repartiment. No va poder ajuntar-s'hi davant la premsa. I, per descomptat, no li van permetre l'entrada a la festa posterior als premis de l'Acadèmia. Van haver de passar més de 2 dècades perquè Sidney Poitier guanyés l'Oscar a millor actor i es convertís en el segon intèrpret racialitzat premiat a Hollywood, el primer en aquesta categoria, i més de 60 anys perquè una dona no blanca conquerís la posició de millor actriu. Halle Berry va trencar portades convertint-se en la primera actriu negra en trencar aquest sostre. L'edició del 2002 també va ser històrica perquè va ser la primera vegada que els dos premis interpretatius requeien en actors negres: Halle Berry i Denzel Washington.
Hattie McDaniel no va ser convidada a l'estrena d'Allò que el vent s'endugué per ser una dona negra; tampoc no va poder asseure's amb els seus companys de repartiment durant la gala dels Oscars ni li van permetre l'entrada a la festa posterior
@elnacionalcat ❗🎬 Els Oscars i el racisme: els blancs continuen governant Hollywood? Tothom reconeix la careta rodona i trempada de la Mammy, la criada negra d'’Allò que el vent s'endugué’. Però no tothom sap que va ser la primera persona negra que va guanyar un Oscar ▶️ 🔗 Tota la informació sobre els Oscars 2023 a ElNacional.cat/cultura #elnacionalcat #Oscars95 #Oscars2023 #contingutencatalà #tiktokat ♬ Applause - Clapping Sound Effect 4 - Hollywood Sound Effects
I com van les xifres en els últims anys? Doncs hi ha hagut alguns avenços, però sens dubte podrien anar millor. Fins ara no hi ha hagut ni un sol cineasta afroamericà que hagi guanyat l'Oscar a millor direcció —a penes cinc (tots homes) han optat a l'estatueta: John Singleton (1991), Steve McQueen (2012), Barry Jenkins (2017), Jordan Peele (2018) i Spike Lee (2019)— i només dos han aconseguit emportar-se la millor pel·lícula en 94 edicions de premis. Cap dona afroamericana no ha estat nominada a la millor direcció en gairebé un centenar d'edicions i tot just una dotzena han lluitat en la categoria de millor actriu. Només dos cineastes asiàtics han estat àmpliament reconeguts per l'Acadèmia i ambdós en els últims cinc anys: Bong Joon-ho (Corea del Sud) i Chloé Zhao (Xina). I de moment només una pel·lícula de parla no anglesa —Paràsits— ha guanyat l'Oscar a la millor pel·lícula.