L'exposició Ossos: un viatge a l'època a l'època medieval de la mà de l'antropologia física, que mostra la vida a l'Edat Mitjana a partir de les restes òssies trobades pels arqueòlegs, arriba a Cornellà després de girar per diferents poblacions de Catalunya. L'exposició es podrà veure només els diumenges, fins al 29 de març, al Museu Palau Mercader, però aquesta també és una fantàstica ocasió per passar per Cornellà i veure aquest magnífic Palau, que no és tan conegut com mereixeria i que els diumenges ofereix visites guiades, a les 12h (alguns dimecres també es pot visitar a les 17h). Cal reservar prèviament per correu electrònic.
L'arqueologia física com a mètode
Ossos és una exposición organitzada per la Diputació de Barcelona, realitzada a partir de les recerques realitzades per arqueòlegs que han treballat en excavacions al territori català on s'han trobat restes humanes de l'Edat Mitjana (bàsicament, a la Catalunya central). Els investigadors han usat les tècniques forenses més modernes per analitzar el passat, i a través dels ossos que es conserven (dels segles VIII al XV) han aconseguit descriure com era la vida dels ciutadans de l'Edat Mitjana. Els jaciments estudiats van ser excavats pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i per altres centres d’investigació i empreses, i van ser estudiat en col·laboració amb personal del laboratori de paleopatologia i paleoantropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Els ossos de l'època han estat analitzats amb radiografies, anàlisis químics i tècniques mèdiques que permeten descobrir molts dels aspectes menys coneguts de l'època medieval. "Estudiar els morts per conéixer els vius" és la tesi bàsica d'aquesta exposició. En un cas, fins i tot, a través de tècniques policials punteres, es reconstrueix el rostre d'una de les persones que s'exhibeixen: donar rostre als ossos és una forma d'humanitzar la història i fer-la més propera al visitant.
Viure (malament) a l'Edat Mitjana
La majoria de la població de l'Edat Mitjana no tenia un nivell de vida envejable. A través de l'estudi de les necròpolis medievals es constata una elevada mortalitat infantil. Els estudis evidencien que molta gent passava gana a causa de la malnutrició: i això es fa patent en els anàlisis dels cranis i de les tíbies d'alguns individus, que denoten aturades en el creixement per problemes alimentaris. Però també es troben diversos casos d'ossos amb símptomes greus d'artritis provocada per la gota, el que fa suposar que alguns individus feien un consum immoderat de carn. La precària alimentació anava associada amb un treball excessiu: alguns individus registraven problemes a les vèrtebres, probablement derivats del sobreesforç continuat. I a través dels esquelets també es detecta una altíssima prevalència de la tuberculosi, una de les malalties més letals de l'època. Els arqueòlegs han pogut concloure que alguns dels individus exhumats podien haver patit dolors terribles durant molts anys de la seva vida.
Quan era fàcil morir
Entre els cadàvers exhumats (a Bagà, a Ripoll, a Malla, a Cardona i a d'altres indrets de Catalunya) s'ha detectat un nombre elevat de víctimes d'una mort violenta. Es troben molts casos de persones que van morir a causa d'enfrontaments amb d'altres persones (en alguns individus, pel tipus de ferida o d'enterrament, és clar que van ser víctimes de la guerra, en d'altres casos podien haver mort en baralles o assassinats). Un dels esquelets que denoten malnutrició correspon a un home que va ser mort d'un cop de falç: no només va tenir una vida dura, sinó també una mort terrible. Això sense comptar molta gent que va sobreviure a atacs terribles, com es pot deduir d'alguns esquelets que tenien múltiples fractures cicatritzades. En alguns casos, les persones havien sobreviscut a les ferides amb terribles deformitats. Les exhumacions també deixen constància de la brutalitat de l'estat. S'hi mostra un crani travessat per un immens clau, que correspon a un individu que va ser executat de forma terrible. No era l'única forma de càstig i escarment públic, tot i que no sempre es poden documentar els càstigs amb els esquelets: se sap que entre les penes hi havia castracions, buidats d'ulls, amputacions de membres, extirpacions de llengua, marques a la cara...
El palau d'uns aristòcrates vinguts a menys
El Palau Mercader havia estat una masia i al segle XIX es va convertir en la casa d'esbarjo de Joaquim Mercader i Belloch, comte de Bell·lloc. Mercader, aficionat a la història, a l'arqueologia i a la zoologia, vivia en una mansió del passeig de Gràcia i mantenia un museu d'antiguitats al carrer Lledó, al darrera de la plaça Sant Jaume (diuen que l'ensenyava ell mateix als visitants). Però les circumstàncies no li van ser favorables, i els Mercader es van haver d'instal·lar a Cornellà, on van anar a parar bona part dels fons artístics que tenien al Museu i al Passeig de Gràcia. La casa, presidida per un pati interior, té una planta noble que manté bona part de l'aparença que tenia quan hi vivien els Mercader (tot i que ha patit nombroses reformes, manté algunes de les sales principals). Aquesta és la planta que es pot visitar amb reserva prèvia.
Eclèctic
El Palau dels Mercader és una construcció pensada, sens dubte, per viure-hi bé. Els grans vitralls que donen al pati central il·luminen una galeria plena d'antiguitats, ben diverses: de terrisses a armes, passant per robes antigues. Les estances van ser decorades amb estil modernista. En alguns casos hi ha decoracions neoàrabs, d'altres sales tenen aires neoclàssics... Si bé contenen nombrosos elements del segle XX, el Palau també conserva objectes més antics, procedents del fons de la família. Tota la planta noble està decorada amb mobles antics, estàtues, pintures de destacats artistes, pianos, fotografies familiars, làmpares d'època... Fins i tot es conserven algunes de les fotografies de família al Saló dels Retrats. Tot una immersió en la vida luxosa d'un passat no tan llunyà.
Una ocasió per descobrir Cornellà
Ossos és una exposició espectacular que ens remet directament als aspectes menys divulgats de l'Edat Mitjana i que ens fa viure la història des del punt de vista de la gent del carrer, i no tan sols amb l'òptica dels nobles i monarques. Val molt la pena visitar-la, tot i que inclou un excés de text. Però també és un pretext fantàstic per visitar la planta noble el Palau Mercader, una joia del passat que ens permet conèixer a fons la burgesia de principis de segle XX. Al darrer pis del palau, hi trobem un espectacular Museu de les Matemàtiques, pensat perquè els nens experimentin per sí mateixos els coneixements teòrics rebuts a l'escola. I, rodejant el Palau Mercader, hi ha el gran parc de Can Mercader, un espai verd de grans dimensions, ideal per passejar, però on també hi ha un trenet que encanta als més petits. Cornellà és al costat de Barcelona, i en transport públic s'hi arriba en un moment, però pocs barcelonins es plantegen anar-hi un diumenge. Caldria que s'ho replantegessin.