Catalunya està plena de popstars per a totes aquelles orelles que vulguin escoltar. Després de l'èxit de Julieta o la visió ferma de Maria Hein, arriben els experimentals passos de Marta Ros, coneguda artísticament com Ouineta. L’artista que ha posat la sintonia al programa de 3Cat La Turra i ha cridat l'atenció de Mushkaa es presenta com una de les propostes més interessants del cartell de les festes de La Mercè d’enguany. Quedem amb ella per parlar del seu primer EP, Ouineta23, de les popstar, de la veritat i de com incloure un poltre de gimnàstica en un directe.
Afortunadament, tot i estar a més de trenta graus, Ouineta és tan refrescant com capbussar-se un migdia calorós en un riu d'aigua cristal·lina, i escoltar la seva música és tan jovial i excitant com el primer cop que vas provar els peta zetas o et vas colar a una discoteca amb un DNI fals. Ella mateixa s'identifica com a fada de la veritat i quan li pregunto a què es refereix, riu. "Ouineta és una popstar. Quan estava creant el projecte volia crear un personatge allunyat de Marta i em va sortir una fada, una figura petita, delicada. Al principi era una mica irònic, perquè clar, com soc una noia he d'interpretar un personatge, més aviat un personatget, amb diminutius, ser petiteta. Justament el nom de Ouineta és un diminutiu del sobrenom que em diuen les meves amigues de tota la vida". Admet que ho relaciona amb l'imaginari dels primers anys de l'èxit de Paloma Wool, en el qual ella veia a totes les noies com nimfes i volia ser com elles, una fada de Barcelona. "I de la veritat, perquè a les cançons intento dir coses que per la Ouineta són veritat; la veritat és molt subjectiva, així que per aquest projecte el que busco és que el que dic, sigui inventat o no, ho senti com una veritat".
Coreògrafa i ballarina, potser la recordeu per ballar al costat de Rigoberta Bandini, o per les seves col·laboracions en la gira i els videoclips d'Amaia o Dani Dicostas, i va iniciar aquest projecte l'any 2019. I tot i tenir un grapat de cançons es va veure obligada a prémer el botó de pausa per tal de seguir el ritme dels escenaris de la candidata d'Eurovisió. "2020 va ser l'any que més curro he tingut en la meva vida, i aquest projecte personal es va congelar. En aquell moment ja havia treballat amb el Petit Ibèric, però les cançons eren molt més properes a l'estil, diguéssim, de Manel". Podem escoltar reminiscències d'aquestes creacions en les lletres de temes com Ivysaur. "Però amb la gira no vam seguir. Crec que tot ha arribat quan havia d'arribar i estic molt contenta amb el resultat; si no hagués hagut aquesta aturada, hagués fet les coses d'una manera molt diferent i Ouineta sonaria a una altra cosa".
Soc molt conscient que no soc músic, tot i que faig música
El resultat és un EP de 2023 on la barreja d'estils és la norma. Pop enèrgic i despreocupat que en els seus últims singles ha mutat a música molt més ballable i menys innocent, on el club i l'experimentació en són els protagonistes. "Soc molt conscient que no soc músic, tot i que faig música; tinc bagatge, coneixement sobre aquest món i molta escolta musical, però sobretot el que més em funciona és la intuïció. Vinc del cos i la meva feina com a coreògrafa m'ha ensenyat a relacionar-me amb la música d'una manera molt especial. Així que aquest projecte el penso molt des del meu bagatge, des de la direcció creativa, des de la dansa, la interpretació. Una cançó de Ouineta es crea molt des de la producció i jo no tinc tants coneixements tècnics... Per això per mi són molt importants les figures del Petit Ibèric i del Juan Feduchi, que és amb qui més estic treballant ara. El primer EP va ser una feina molt dels tres, però tot el concepte el treballava jo des del principi. M'encanta fer les cançons i cadascuna té una referència diferent. Per exemple, Messenger sabia que volia que tingués aquest moment Simple Plan o Blink-182, però més girly. Llavors vam jugar amb aquest punk-pop dels 2000. Però per altra banda et trobes Ivysaur que és molt més propera a la sonoritat d'Oklou".
Per ella l'evolució de Ouineta és la de la història hegemònica d'una popstar que comença molt jove i, de mica en mica, mentre madura, s'enfosqueix sense perdre un punt divertit. "El primer EP volia que fos una presentació d'aquesta figura, molt naive, innocent, dolç, trapella. Però al mateix temps posant sempre una mica d'humor o parodia, encara que sigui subtil, per evitar el cringe". Com ella mateixa diu, s'està saltant les normes, s'està tornant gamberra i aquesta nova etapa va més forta que mai, amb desitjos més adults i una visió més dura. "Wild va ser el trencament; veient tots els referents del pop mainstream de la popstar perfecta, que un dia fa quelcom que no s'espera d'ella, com pot ser una Britney Spears o una Miley Cyrus, sabia que volia fer una cosa així sense ser necessàriament res d'això. Vaig dir-me: faré l'EP més innocent i després vull un gir".
Però si hi ha una cosa per la qual destaca Ouineta és per poder crear universos complets. Tot i ser una artista emergent, ho posa tot sobre l'escenari. En el seu primer concert a la sala Heliogàbal va traslladar el poltre del videoclip de Wild al mig de la pista, on va donar una actuació desenfadadament física. "Vull generar moment icònics com els meus referents, per això vaig decidir que un poltre en aquest trencament tenia molt de sentit, i després traslladar-ho al directe al mig de la pista, encara més. Era el meu element preferit de gimnàs. Pel videoclip no volia un cavall real i amb els elements de rodeo ja s'ha fet tot, Dua Lipa es va passar el joc. I em va semblar molt evident. Soc molt conscient d'on vinc i per mi aquest projecte no té cap mena de sentit si no s'acompanya d'una performance a l'escenari. Amb el que tinc sempre intento muntar el millor que puc, voy-con-todo". Riem amb la referència directa a Ralphie Choo, a qui celebra també pels seus directes i la seva manera de treballar.
Ara és evident que hi ha una indústria a Catalunya més enllà de la festa major
Destaca com actualment els artistes catalans han perdut la por a crear directes que estan pensats per agradar més enllà de les nostres fronteres. "El gènere musical ajuda molt. Ja sigui pop o música urbana, hi ha referents internacionals molt grans, i ens acostumem a veure directes molt més produïts. Ara és evident que hi ha una indústria a Catalunya més enllà de la festa major. Veiem gent que ha sortit d'aquí com una Bad Gyal o una Rosalía, ja no es veu impossible triomfar. O ara Julieta, que també és un referent". S'emociona comentant com hi ha una sensació col·lectiva d'estar per fi fent allò en què molts s'emmirallaven de petits.
"Ara mateix els girls and gays estem servint molt. Si tu vols anar i muntar un show, ho fas. Ho parlàvem amb Svetlana l'altre dia (col·laboradors amb qui ha tret un parell de temes com l’últim juntament també amb Fades, CASUAL Remix); els nostres referents dels 2000, com pot ser un OT per exemple, anaven amb coreògrafs i ballarins. Des de petita la meva idea era estar allà. Veia la Maria Isabel o les Spice Girls i deia que volia ser elles. Penso en el moment Dirty de Christina Aguilera i ho volia fer. I ara que puc, ho faig". Li pregunto sobre si aquestes posades en escena no podrien caure en el cringe i ella ho té clar. "Defenso molt les coses que tinc ganes de fer. Si ho vull fer vaig a tope. Més de cringe, sento orgull. I el dia que no senti això, ho deixaré de fer".
Però tot i tractar-se d'un projecte d'estrella del pop, continua sent molt personal. "Les cançons són molt meves, experiències de la Marta que es canalitzen a través de la màscara invisible que és Ouineta. Per exemple, amb Ivysaur hi havia molt de sentiment. Vaig plorar fent-la, estava en un moment de molts canvis. Aquestes cançons són les que surten més del present i potser les que sento més, perquè són emocions actuals. Són les més vulnerables. Altres, però, venen de coses que ja han passat, i tot i ser veritat, ja no les sento en el moment". Aquesta barreja de sinceritat i humor acaba donant possiblement les lletres més fresques i addictives del últims mesos. Cal passar-ho bé.
Actualment, es troba treballant en el seu directe més gran, en el que promet poltre, ballarins, banda i molt més, que tindrà lloc el dissabte 21 de setembre a Plaça Catalunya dins de la programació del BAM de la Mercè. Però com a treballadora incansable em comenta com, en paral·lel, treballa en el seu nou disc. "Cada dia m'he proposat escoltar un disc de grans artistes de pop. Vull entendre com funcionen aquests àlbums d'autèntiques popstars: he estat molt amb el disc de Camila Cabello, que l'ha produït el Guincho, i molt amb Charli XCX. Vull entendre les seves estructures i els mecanismes. Vull anar cap a temes més energètics, més ballables, més club i un espai més adult que el primer EP, però estic veient que treure el disc no és tan urgent". Ens acomiadem després d'una hora de Vichy i calor a la ciutat perquè marxa cap a la seva primera classe de producció. Quan Ouineta vol alguna cosa, ho dona tot.