El músic i compositor Paco de Lucía (nom artístic de Francisco Sánchez Gómez)  és “l’autor únic” de  37 obres musicals d'estil flamenc, entre elles, la famosa Entre dos aguas. Així ho ha dictat la secció 32 de l’Audiència de Madrid, en una resolució comunicada aquest dimarts, data en què, precisament, es compleix el desè aniversari de la mort del guitarrista reconegut internacionalment. El tribunal confirma la resolució del jutjat Mercantil 3 de Madrid, que va afirmar que aquests temes, compostos en els anys seixanta i setanta del segle passat, són de només de Paco de Lucía, malgrat que estaven registrats en la Societat General d'Autors (SGAE) en titularitat compartida al 50%  amb el productor musical José Torregrosa Alcaraz; que ara la Justícia ha ordenat de retirar. A més, l’Audiència de Madrid confirma que els hereus de Torregrosa han d’indemnitzar als familiars de Paco de Lucía amb uns 10.000 euros per danys morals. La sentència encara no es ferma i es pot presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem sobre aquest litigi, que es remunta al 2012.

En la resolució, el tribunal afirma que Torregrosa  “es va limitar únicament a transcriure en partitura les obres creades per Paco de Lucía, músic autodidacte que mancava de la preparació per a fer-ho, a més de tramitar el seu registre en el repertori de les obres confiades a la gestió de la SGAE”. Per al tribunal, Torregrosa va  exercir “un abús de confiança cap al veritable creador i autor de les obres, que mai es va ocupar d'aquesta classe de gestions”, realitat, al final, destapada per la seva filla. 

Enfrontament entre els hereus

Els  hereus del productor van mantenir que “la transcripció de les creacions musicals de Paco de Lucía a les partitures venia acompanyada de la realització de múltiples arranjaments i modificacions”, per la qual cosa no es va limitar a una mera labor de transcripció. Això no obstant, el jutge del Mercantil, en primera instància, va descartar que fins i tot en aquells casos concrets en els quals podia detectar-se la presència d'alguna classe d'arranjament musical (orquestral) “mancava de la transcendència necessària que es requereix per a generar una obra derivada”. Per això,  el jutge ha obligat els hereus del productor a retornar les quantitats que havien estat percebudes en virtut de l'explotació d'aquestes obres durant dècades, així com una indemnització per dany moral.

L’Audiència de Madrid confirma l’autoria de Paco de Lucía per l’abundant obra aportada en la pericial, amb un important nombre de gravacions. Segons el parer dels especialistes, les seves composicions són molt personals: “Les composicions de Paco de Lucía són de tal complexitat tècnica (que inclou picados i rasgueos d'enorme dificultat) que només podien ser concebudes per un guitarrista, i a més d'estil flamenc."

Firma falsificada

En la sentència, s'hi  recorda que Paco de Lucía no sabia escriure música, que era habitual en el
gènere flamenc. En el litigi no s'ha discutit aquest extrem. El músic componia a partir d'improvisacions amb la seva guitarra, sobre les quals anava treballant després de recollir el so amb un aparell de casset per a gravació i reproducció d'aquest, es relata.

Això no obstant, el tribunal considera provat que la pericial cal·ligràfica ha identificat almenys dotze fitxes de l'SGAE amb la signatura de Paco de Lucía falsificada i les que va signar "van ser manipulades". "Ja hem dit abans que la condició d'autor és una cosa indisponible; o s'és o no s'és. No depèn del que determinades aparences hagin pogut mostrar", rebla l'Audiència de Madrid.

Va lluitar-ho en vida

En la resolució, els magistrats també confirmen el perjudici de caràcter moral ocasionat a l'artista. “Ens trobem davant un artista de fama mundial, considerat un mestre en el seu gènere, que ha vist negat públicament el reconeixement de l'autoria exclusiva d'un número bastant significatiu de les seves obres musicals”. I hi afegeixen: “Consta que l'interessat va mostrar la seva amarga queixa per aquest motiu i que va tractar de lluitar en vida contra aquesta situació sense que hi hagués hagut temps a aconseguir l'èxit en la seva obstinació. Pot comprendre's perfectament l'aflicció que va ocasionar en la persona de Paco de Lucía la vivència d'una situació com aquesta, quan l'artista es veu impotent davant la contumàcia de la contrapart. Per tant, no podem considerar equivocat que la resolució de la primera instància fixés un rescabalament per dany moral.”