A casa meva els dies festius i importants hi ha paella; normalment de muntanya, potser algun dia barrejada amb una mica de closca o gambes. La paella fa festa i és assegurar-se el tret. Cada casa té les seves tradicions i a casa de la Mercè, la protagonista de La paella dels dijous, l’obra liderada per Cristina Clemente i Muguet Franc i programada al Teatre Maldà en el marc del Festival Grec, hi ha una paella per dinar cada dijous pels seus dos fills, en Guifré i la Lia. Aquest dijous, però, és un dijous diferent: hi ha paella de marisc i només en ocasions especials passa. La mare vol dir una cosa molt rellevant als seus fills i, l’interrogant al llarg de l'obra i l’anticipació i malentesos dels fills acaba amb unes escenes surrealistes que treuen una rialla ràpida a qui les veu.
Amb l’actriu que ja fa anys que corre per l’escena catalana Lluïsa Castell com a matriarca i Jordi Andújar i Núria Cuyàs que actuen com a fills, tots tres aconsegueixen portar la quotidianitat de les trobades familiars a l’escenari, amb els rols i dinàmiques relacionals que aquestes comporten. Amb un toc d’hilaritat i humor van desentranyant l’obra i el secret que guarda la mare, al mateix temps que van estirant els estereotips fins a mostrar l’absurd i humorístic d’aquests.
Sense tabús: amor i sexe en la maduresa
El sexe en la maduresa i d’una dona separada d’uns seixanta llargs anys és entomat per Castell des de la naturalitat i senzillesa, tal com hauria de ser. Parlar d’orgasmes, tot i que es faci amb altres paraules ajuda a configurar el personatge de la Mercè. Amb una personalitat vitalista i forta, amb perfeccions i imperfeccions, i amb una barreja d’un vessant més tradicional o proteccionista cap als seus fills amb un més modern, confeccionen la figura de la matriarca amb la seguretat d’estar plasmant gran part de les mares i àvies. La paella dels dijous aconsegueix que tornis a casa teva amb una actuació quotidiana i casolana.
Amb una barreja d’un vessant més tradicional o proteccionista cap als seus fills amb un més modern, confeccionen la figura de la matriarca amb la seguretat d’estar plasmant gran part de les mares i àvies.
La paella dels dijous forma part d’un projecte de creació escènica entre Barcelona i Buenos Aires. S’han produït tres obres: les dues primeres són de dues famílies diferents i la tercera les entrellacen. Dues històries entrellaçades de les dues famílies que es poden veure de manera independent o seguint la trilogia: en primer lloc, la família catalana amb La paella dels dijous, en segon lloc la família argentina amb Sílvia i per últim Rovira versus Rodríguez, on s’entrellacen les dues històries i famílies i arribarà a partir del 24 de juliol. A l’octubre tornaran les tres obres als teatres corresponents: El Maldà (La paella dels dijous), La Sala Flyhard (Sílvia) i la Sala Versus Glòries (Rovira versus Rodríguez).