Les Rambles es recuperen com un epicentre clau i emblemàtic del Sant Jordi barceloní i el 23 d’abril tornarà a caure en dia laboral després d’uns quants anys, fent que la capital catalana quedi, presumptament, més resguardada de massificacions i cues infinites. Però probablement el safareig que s’ha viscut en passadissos de llibreries i editorials ha estat un altre i ve d’una decisió agredolça mai vista que remou les bases tradicionals d’aquesta festa popular: la diada deixarà de ser gratuïta per a les parades que s’ubiquin en les zones gestionades per la Cambra del Llibre —entre les que, casualment, hi ha els carrers més cèntrics de la ciutat— i hauran de pagar una quota de servei. L’entitat ho va anunciar en una breu nota de premsa a finals de febrer, d’un dia per l’altre i sense avisar agremiats ni no agremiats, despertant incomprensió, antipaties i malestars instantanis que de seguida van trobar el seu altaveu a X (Twitter), sentiments que en pocs dies es van mobilitzar sota un mateix manifest per denunciar “la privatització i externalització del Sant Jordi”. Per uns, és una aportació mínima que millora les condicions laborals dels llibreters en un dia de màxima afluència; per altres, la reconversió d’una festa popular en una fira comercial que demostra la deriva neoliberal de la diada.
🟠 Llibres Sant Jordi 2024: recomanacions i novetats literàries
Anem al moment en què tot es va precipitar i que permet entendre el degoteig d’aquest gir de guió. Era 23 d’abril de 2021 quan el Sant Jordi es va traslladar de manera excepcional al Passeig de Gràcia per respectar una distància de seguretat prudent que a les Rambles i Rambla de Catalunya, epicentre clàssic prepandèmic de la jornada del llibre i la rosa, eren inviables. Aleshores, l’alerta sanitària encara obligava a mantenir certes mesures, en un d’aquests vaivens decisoris incomptables que es van viure aquells mesos d’incertesa. Per aquelles, la gestió va passar a les mans de la Cambra del Llibre, i algunes veus crítiques ja van alertar de la poca transparència que havien tingut l’Ajuntament de Barcelona i els gremis a l’hora de decidir el trasllat d’ubicació amb un comunicat que portava per títol Normalitat privatitzada. “A part de denunciar la deriva privatitzadora de la gestió de l’espai públic, l’únic que es demanava en aquell moment era transparència i explicacions, i fins ara no les ha donat ningú”, explica Ibai Sans, membre de Descontrol Editorial & Impremta i portaveu de la campanya Volem un Sant Jordi Popular.
Segons la Cambra, el trasllat responia a la saturació de l’eix principal conformat aleshores per Rambla Catalunya i les Rambles. “Hi havia un moment que era impossible moure’s; la gent no podia dedicar-se a mirar llibres perquè estava preocupada per com avançava o tirava enrere, i es passava mitja hora aturada davant de la mateixa parada; va haver-hi un moment que ja no donava per a més”, matisa Èric del Arco, llibreter de Documenta i president del Gremi de Llibreters. Segons ratifica, aquest va ser el principal motiu perquè l’Ajuntament comencés a oferir cantonades i espais dels laterals del Passeig de Gràcia. Amb la pandèmia tocant la porta i l’èxit organitzatiu del Sant Jordi d’estiu es va decidir crear per primera vegada un espai professionalitzat amb tot un desplegament organitzatiu: punts de llum, generadors elèctrics, tancats o regidors de seguretat que el 2021 van abastir a unes 170 parades. A l’edició del Sant Jordi d’aquest any, la xifra de parades a la zona anomenada com a professionalitzada ja arriba a les 435. “No crec que sigui cosa de la massificació, crec que és una qüestió d’interessos; dels gremis, perquè hi hagi discriminació i menys competència, i així guanyar més diners, i d’externalització de l’administració pública amb aquesta moda de la col·laboració públic-privada, que és perniciosa per l’ús social però altament rentable tant per l’ens privat com per l’administració, que deixa de responsabilitzar-se’n”, comenta l'Ibai.
Un copagament per primer cop a la història de la diada
El finançament de tots aquests recursos els va començar a aportar la Generalitat de Catalunya el 2021, per primera vegada en la història del 23 d’abril, amb diners provinent del fons covid, mentre que l’Ajuntament hi aportava els serveis. “En aquell moment, ja se’ns va advertir que les institucions no podien assumir que un espai professional pogués estar finançat al 100% amb diners públics”, explica Del Arco, un reclam que va agafar més embranzida amb el massificat efecte crida generat per la diada, que el 2023 —i caient en diumenge festiu— va congregar més d’un milió de persones a Barcelona, i motiu pel qual la Cambra ja va començar a plantejar-se aplicar aquesta “taxa de serveis” per posar llum i regidors a tot arreu, sense encara haver-ne fet cap debat intern. “Taxa de serveis”, expliquen, perquè ni la Cambra del Llibre, ni l’Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat en treuen un rèdit econòmic. “No hi ha enriquiment ni beneficis, no s’explota; és simplement un mecanisme per finançar uns recursos perquè la diada funcioni de forma adequada”, diu Xavier Marsé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’ajuntament. “És un model que no afecta al caràcter popular, que seria que es fes dins d’un recinte firal i es cobrés entrada”.
Èric del Arco: "S’ha fet una mala política de comunicació i hem demanat disculpes, però amb les explicacions que hem donat, dins el sector professional han entès els nostres arguments i el nivell d’acceptació és altíssim"
Però va arribar la primavera del 2024 i cap persona de la Cambra —ni del Gremi de Llibreters o del Gremi d’Editors— va comunicar activament la decisió: agremiats i no agremiats van conèixer la decisió del pagament per parada quan la nota de premsa va sortir publicada als mitjans, evidenciant un dèficit de comunicació que ha portat més maldecaps que aliances. Un fet que Èric del Arco reconeix i lamenta. “S’ha fet una mala política de comunicació perquè dins del gremi ho teníem assumit i no ho hem comunicat bé, està mal fet no haver-ho parlat abans amb els implicats, perquè ha agafat tothom per sorpresa i ens hem posat en contra molta gent que ens estimem”. Sobre això, i en roda de premsa, el president del Gremi de Llibreters va concloure que havien demanat disculpes als agremiats i que “amb les explicacions que hem donat, dins el sector professional han entès els nostres arguments i el nivell d’acceptació és altíssim”.
🟠 Signatures de llibres per Sant Jordi 2024: Horaris i on signen els autors a Barcelona
“S’haurien d’haver donat una sèrie de condicions de democràcia bàsica que no s’han donat, sobretot perquè els gremis i les associacions professionals no representen ni la meitat dels editors i llibreters del país”, critica Patricia Castro, sociòloga, autora i editora d’Apostroph, que rebutja frontalment una decisió que allunya el Sant Jordi dels carrers populars. “Gremis i associacions són entitats privades patronals, amb un criteri opac d'assignació d'espais i favoritismes consolidats al cap dels anys. No hi ha un sorteig de llocs o un procés transparent. A més, les poques condicions que coneixem penalitzen els no agremiats i a tots aquells que són de fora de Barcelona, quan són entitats de rang català. Sant Jordi no ha estat mai una fira, i l'esperit, al menys fins la pandèmia, havia estat molt més popular. Això, amb l'actual format, es perd”.
Per aconseguir parada a la zona professional només s’havia de demanar a través d’un formulari, en què s’adquiria el compromís de pagar la taxa en un termini de 10 dies, una inscripció que segons Del Arco enguany ha anat més ràpid. Però editorials i llibreries denuncien que no hi ha igualtat de condicions per a tothom i que s'incentiva la discriminació cap una part del sector del llibre, perquè el termini per sol·licitar l’ocupació de l’espai públic de forma gratuïta es va obrir més tard que el termini per muntar als espais professionals. “Quan obries el mapa de la ciutat ja estava quasi tot copat i hi havia molt pocs espais on poder muntar de forma gratuïta, i els que hi havia eren de poca afluència”, explica el portaveu de la campanya.
La forquilla de preus per als comerços agremiats estava entre els entre els 96,8 i els 387,2 euros, mentre que, per als no agremiats, les tarifes s'enfilaven dels 121 euros fins als 484 euros. Una mesura amb la que s'han recaptat prop de 40.000 euros, que és aproximadament un 17% del cost total de Sant Jordi, uns 245.000 euros. El 80% restant de l’aportació es fa des de l’administració pública. Amb això, els gremis diuen que donen l’opció de millorar les condicions de llibreters i editors proporcionant una sèrie de facilitats i recursos a l’hora d’afrontar la jornada laboral del 23 d’abril, entenent que té sentit que cooperin amb una aportació econòmica si van a realitzar-hi una activitat mercantil. “Hi ha un interès comercial; hi ha gent que voldrà anar a defensar els seus ideals amb els seus llibres, i hi estic d’acord, però la majoria anem a vendre llibres”, clarifica el president del Gremi de Llibreters.
Ibai Sans: "Sant Jordi, històricament, ha sigut una diada popular on tothom surt al carrer i on no només venen llibres els que es dediquen als llibres"
Però els sotasignants del manifest Volem un Sant Jordi popular s’oposen totalment a aquesta idea. Creuen que Sant Jordi ha estat històricament una diada popular en la qual s’ha sortit al carrer per celebrar la literatura i l’amor a les roses i per donar visibilitat a entitats i col·lectius. “Sant Jordi, històricament, ha sigut una diada popular on tothom surt al carrer i on no només venen llibres els que es dediquen als llibres, sinó que hi ha molta gent que pot vendre’n per finançar les seves organitzacions, practicar l’autogestió i visibilitzar la seva activitat”, comenta l’Ibai, que denuncia que la lògica de la Cambra i les institucions es basa únicament en la venda i l’anar cobrant. “Penso en generar confluències, en compartir les coses que s’han fet o es faran, perquè els llibres generin reflexions i contribueixin a les lluites o expliquin les coses que estan passant”. En la mateixa línia es mostra Castro. "Sant Jordi no és un esdeveniment comercial, tot i que es venguin llibres, sinó social, polític i cultural; hem d'amagar-nos fins i tot a la nostra capital durant el major esdeveniment cultural del país?"
El comunicat de Sant Jordi Popular també denuncia que s’accentuï la desigualtat entre agremiats i no agremiats i que deixi de posar-se el focus en el món de la literatura catalana produïda a Catalunya, també que l’exclusió de pagar per l’espai té conseqüències que ningú està preveient. “Hi haurà un munt de col·lectius, de caus, esplais o d'altres entitats que no podran muntar, o que si munten tindran menys vendes, i si tenen menys vendes tindran menys finançament, i al final acaben pagant sempre els que menys recursos tenen”, explica Ibai Sans.
Més d'un miler de sotasignants per a un Sant Jordi popular
Per David Caño, poeta i número 5 a la llista de la CUP per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, la decisió de la Cambra del Llibre respon a una lògica de mercat que té a veure amb com s’entenen les indústries culturals i premia les editorials més potents i les llibreries més grans. “És aquesta concepció de pagar per tenir parada i intentar tenir la millor posició perquè et surti més rentable, i això desacredita la concepció de festa popular i impossibilita que molta gent pugui fer les seves parades”. Caño és un dels noms que han signat el manifest per tornar a un Sant Jordi popular, entre els que també hi ha personalitats com Blanca Llum Vidal, Enric Casasses, Bel Olid, Dani Vilaró, Ana Polo, Joan Todó, Irene Jaume, Vidal Aragonès o Marta Roqueta, però també entitats del món del llibre com Virus Editorial, Pol·len Edicions, Alpha Decay, La Tribu Llibreria o Acció Perifèrica, i altres entitats com ECVA Can Batlló, l’Ateneu Llibertari de Gràcia o Col·lectiu Punt 6. En total, unes 1.500 firmes.
“Es planteja Sant Jordi com una cosa que només passa a Passeig de Gràcia, i la resta de barris, literalment, s’obliden”, explica José Antonio Martínez, d’Acció Perifèrica, que no estan agremiats. És cert que enguany la Cambra ha apostat per una major descentralització, amb presència dels gremis fins en 7 districtes, però Martínez critica que només es tallin els carrers quan la diada del llibre s’organitza des d’una entitat que no representa tot el sector. “És injust, perquè senyalen que hi ha professionals de primera i de segona, i qualsevol persona que es dediqui al món del llibre ja és un professional, estigui agremiat o no”.
Patricia Castro:" Sant Jordi no és un esdeveniment comercial, tot i que es venguin llibres, sinó social, polític i cultural"
En la mateixa línia d’injustícia es mostra l’editora d’Apostroph, que lamenta el centralisme agosarat de Barcelona i fa una crida a democratitzar Sant Jordi per damunt del “consumisme embogit” i el “monocultiu cultural”, tot i que menys del 10% de les parades que es posaran a la capital catalana responen a aquesta lògica de copagament, segons la Cambra. “S’ha d’exigir a les institucions i gremis major transparència, i reclamar tenir vot i veu en les decisions que ens afecten com a sector editorial, per poder decidir quin és el futur del sector cultural que volem”. El canvi de rumb d'aquest Sant Jordi ha obert un gran interrogant: no hi ha model si no es paga? I sobretot: la decisió és inamovible? Segons Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters, passat el 23 d'abril es farà una reflexió amb els agremiats —només?—, però per a ell i la Cambra la resposta sembla clara: el copagament ha arribat per quedar-se.