Les malalties són una desgràcia a la vida de qualsevol, i una experiència que sovint, per més anys que passin, ens marquen per sempre. Però alguns mals poden, també, poden provocar revelacions. És el cas del pintor Joan Miró i Ferrà (1893-1983), que l'any 1911 va passar una llarga etapa de repòs al mas que els seus pares acaben de comprar a Mont-roig del Camp, al Baix Camp, i va canviar-li la vida.
Mas Miró/Cedida per la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp
"Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig"
Miró, llavors un empleat d'adrogueria, va anar a Mont-roig del Camp a refer-se d'unes febres tifoïdees, a les quals s'hi va afegir una crisi nerviosa, i, el més important de tot, va decirir allà que seria pintor. El Mas Miró de Mont-roig del Camp és, per tant, el paisatge essencial d'un dels pintors més univerals i influents del segle XX.
De fet, ell mateix recordaria sempre que la forta petjada del paisatge tarragoní en la seva pintura, fins al fet d'afirmar que tota la seva obra era concebuda a Mont-roig. A partir d'aquella revelació que l'havia fet seguir el camí artístic, Miró va passar tots els estius, fins 1976, a la casa pairal, formada per diverses construccions de diferents èpoques, des del segle XVIII fins al segle XX, amb capella pròpia
Durant seixanta anys, excepte els tres anys de la guerra –durant la qual aquell edifici que havia estat propietat de la família Ferratges, marquesos de Mont-roig, va ser ocupat milicians republicans que van conviure amb la mare i la germana de l'artista– Miró tornarà cada estiu des de París, Barcelona o Mallorca, per reprendre el vincle amb la terra i trobar la inspiració necessària al camp. No debades, el mateix Miró comparava el seu taller amb un hort i la seva feina amb la d'un pagès.
Joan Miró a la platja de Mont-roig del Camp. Fotografia de Joaquim Gomis. Fons Joaquim Gomis, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. © Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró, Barcelona, 2021
La casa de pagès que va inspirar La masia
Els paratges de Mont-roig no es poden desvincular de l'evolució pictòrica del jove Miró. Les ermites de Sant Ramon i la Mare de Déu de la Roca són captades a Mont-roig, Sant Ramon (1916) on sota la influència cézanniana Miró capta un paisatge de color vermellós –que dona nom al poble– que sempre el va impactar. Més impressionista, el mateix any el pintor va captar la platja on anava a nedar a Platja de Mont-roig, i una vista del poble amb la seva església nova a Mont-roig, el poble. L'observació del poble i els seus paisatges continuarà amb Mont-roig, el riu i Mont-roig, el pont, fins que l'any 1918, després de la seva primera exposició, inicia una etapa detallista, amb La casa de la palmera, Hort amb ase i Les roderes, tres perspectives diferents de la mateixa casa veïna del Mas Miró.
A Poble i església de Mont-roig (1919) tornarà a la mateixa visió del poble des d'altres prespectives, abans de pintar una de les obres més emblemàtiques de l'obra mironiana, La masia –actualment a la National Gallery de Washington– i que Miró va pintar l'any 1920, pren com a model la casa dels masovers del mas. Si La masia tanca l'etapa figurativa del pintor, d'altres obres com Terra llaurada (1923-1924) o Paisatge català o El caçador (1924) no es poden desentendre de la relació amb Mont-roig i el seu paisatge agrícola, ara barrejats amb referències i símbols surrealistes.
Detall del taller de Joan Miró al Mas Miró/Cedida per la Fundació Mas Miró de Mont-roig del Camp
Als anys quaranta el creador va agençar-se un ampli taller en un edifici independent, on podia pintar i, especialment, dedicar-se a l'escultura. El taller, de fet, està avui dia en el mateix estat que el va deixar l'any 1976 el pintor en la seva darrera estada.
Això i més podem trobar si ens acostem a la finca del Baix Camp, perquè des del 2018 és possible visitar el Mas Miró, que amb la Fundació Miró de Barcelona i la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, de Palma, conformen els tres vèrtex del triangle mironià.
Foto de portada: Joan Miró al seu Mas de Mont-roig del Camp/Fotografia de Joaquim Gomis. Fons Joaquim Gomis, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. © Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró, Barcelona, 2021.